Diferència entre les revisions de "Poloni"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010 |
| − | |||
* Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013 | * Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013 | ||
Revisió de 18:44 20 ago 2023
El poloni és un element químic, poc freqüent, metal, radioactiu. És troba en minerals d'urani de gran radiotoxicitat. És de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.
Va ser el primer element descobert pel matrimoni Curie mentres investigaven les causes de la radioactivitat de la pechblenda.
Es tracta d'un rar metal altament radiactiu, químicament similar al teluri i al bismut, present en minerals d'urani.
El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.
Aplicacions
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.
Mesclat o aleat en berili, el poloni pot ser una font de neutrons, i va ser utilisat com a tal en la bomba atòmica llançada en Nagasaki, per a produir en el breu lapsus de l'implosió (produïda per l'explosiu convencional TNT) un número suficient de neutrons per a desencadenar la reacció en cadena del plutoni, i la consegüent explosió atòmica.
S'utilisa també en dispositius destinats a l'eliminació de càrrega estàtica, en raspalls especials per a eliminar la pols acumulada en películes fotogràfiques i també en fonts de calor per a satèlits artificials o sondes espacials.
Referències
- Carvalho, F.; Fernandes, S.; Fesenko, S.; Holm, E.; Howard, B.; Martin, P.; Phaneuf, P.; Porcelli, D.; Pröhl, G.; Twining, J. (2017). «The Environmental Behavior of Polonium». En Agencia Internacional de Energía Atómica, ed. Technical Reports Series - International Atomic Energy Agency. Technical serie de informes 484 (Viena). p. 1. ISBN 978-92-0-112116-5. ISSN 0074-1914
- Kelley TF (1965). «Polonium 210 content of mainstream cigarette smoke». Science 149 (3683): 537. Bibcode:1965Sci...149..537K. doi:10.1126/science.149.3683.537
- Radford EP Jr, Hunt VR (1964). «Polonium 210: a volatile radioelement in cigarettes». Science 143 (3603): 247-9. Bibcode:1964Sci...143..247R. PMID 14078362. doi:10.1126/science.143.3603.247
Bibliografia
- Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010
- Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Poloni.
