Edició de «Polònia»

{{Ficha de país
| nom_oficial = Rzeczpospolita Polska<br />
| image_bandera = Flag of Poland.svg
| image_escut = Herb Polski.svg
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = EU-Poland.svg
| lema_nacional = 
| himne_nacional = ''Mazurek Dąbrowskiego''
| capital = [[Varsòvia]]
| capital_població = 1 724 404 hab. ([[2013]])
| capital_coord = 
| ciutat_principal = 
| principals ciutats= 
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[Idioma polac|Polac]]
| govern = [[República parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[President de la República de Polònia|President]]<br />[[Primer Ministre de Polònia|Primera ministra]]
| dirigents_noms = [[Andrzej Duda]]<br />[[Beata Szydło]]
| fundació = [[Història de Polònia|Història resumida]]<br />• Civitas Schinesghe<ref>EEl primer nom oficial de Polònia segons la regesta de Dagome iudex.</ref><br />• [[Regne de Polònia (1025-1385)|Regne de Polònia]]<ref>despuix de la coronació del [[Boleslao I de Polònia|Boleslao I el Bravo]].</ref><br />• [[Mancomunitat de Polònia-Lituana|Man. Polac-Lituana]]<br />• [[Gran Ducat de Varsòvia|Ducat de Varsòvia]]<br />• [[Polònia del Congrés|Zarat de Polònia ]]<ref>Anexat pel [[Imperi alemà]] en [[1915]] durant la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra Mundial]], que va impondre sobre el territori conquistat una sòrt de [[Regència de Polònia|Regència polaca]] en l'intenció de cridar-la Territoris del Vístula, fins a la seua independència en [[1918]] despuix de la derrota germana.</ref><br />• [[Segona República Polaca|2ª. República Polaca]]<br />• [[República Popular de Polònia|República socialiste]]<br />• [[República de Polònia|Polònia actual]]
| fundació_hites = 
| fundació_dates = <br />[[Circa|c.]][[960|991 d. C.]]<br />1025-1569<br />1569-1795<br />1807-1815<br />1815-1915<br />1918-1939 (1989)<ref>I el govern polac de l'exili fins a 1990.</ref><br />1945-1989<ref>Formalment 1990.</ref><br />1989<ref>Formalment 1990.</ref>-actualitat
| superfície = 312 679
| superfície_lloc = 70
| superfície_aigua = 2,6%
| fronteres = 2888 km
| costes = 491 km
| població = 38 483 957
| població_any = 2014
| població_lloc = 34
| població_densitat = 123
| PIB_nominal= US$ 531,8 millons 
| PIB_nominal_any = 2012
| PIB_nominal_lloc = 20
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 14 039
| PIB = US$ 802,1 millons
| PIB_any = 2012
| PIB_lloc = 19
| PIB_per_cápita = US$ 21.310
| IDH = 0,834
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 35
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Molt Alt'''</font>
| moneda = [[Złoty]] ([[ISO 4217|PLN]]) = 100 groszy
| gentilici = Polac, polaca
| horari = [[CET]]
| horari_estiu = [[CEST]]
| cctld = .pl
| còdic_telefònic = 48
| prefix_radiofònic = 3ZA-3ZZ / HFA-HFZ / SNA-SRZ
| còdic_ISO = 616 / POL / PL
| membre_de = [[UE]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[CBSS]], [[Grup Visegrad|GV]], [[Consell d'Europa|COE]]
| Ciutats importants:
| División administrativa: 
| nota1 = 
| matrícula_coche= 
| matrícula_avió= 
}}
'''Polònia''' (en [[Idioma polac|polac]] ''Polska''; oficialment, '''República Polonesa''' o '''República de Polònia''', en polonés ''Rzeczpospolita Polska'') és un país ubicat en [[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE) i l'[[OTAN]].

Polònia llimita en [[Alemanya]] a l'Oest; la [[República Checa]] i [[Eslovàquia]] al Sur; [[Ucrània]], [[Bielorrússia]] i [[Lituània]] A l'Est; i el [[mar Bàltic]] i el [[óblast de Kaliningrado]], un enclavament rus (part de l'antiga [[Prussia Oriental]]), al Nort.

== Etimologia ==
* Polònia: del terme polonés de ''Polska'', era el nom de les tribus ''Polanie'',  ve de "Pole/Pola", camp (zona de camps), a causa de les planes de Polònia, eren llavors, els habitants dels camps.

== Història ==

Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es varen assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que varen convertir els polonesos al [[cristianisme]], varen crear un regne poderós i varen integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que varen jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la varen obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans varen propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].

En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Despuix d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.

Polònia  va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Despuix que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>

L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos devall el seu control devall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest devall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.

A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[Solidarność]] va conseguir posar en escac el règim [[estalinisme|estaliniste]] ([[Comunisme|Comuniste]]), recolzat per les [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|potencies occidentals]] i la [[Iglésia Catòlica]], que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el [[capitalisme]] i el lliure mercat com a bases del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de [[lliberalisme|lliberalisadores]] per l'anterior administració) devall un règim [[multipartidisme|multipartidista]] electoral [[parlamentarisme|parlamentari]], donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]].

== Govern  i política ==

Polònia té un [[president de la República|president]] com [[cap d'estat]]. [[president de Polònia|El president]] és triat per sufragi universal directe cada cinc anys. Des del [[23 de decembre]] de [[2005]] el president és [[Lech Kaczynski]], que ademés és el germà bessó de Jaroslaw, l'ex-primer ministre. 

L'estructura del govern se centra en el [[Consell de ministres de Polònia|Consell de ministres]], dirigit pel [[primer ministre de Polònia|primer ministre]]. L'actual és [[Donald Tusk]]. 

El president designa [[Consell de Ministres|al Consell de ministres]] i al Primer ministre, que sol pertànyer a la coalició majoritària en la càmara baixa del Parlament (''Sejm'') que ademés ha d'aprovar estes propostes. Per la repartició del poder eixecutiu entre el president i el Primer ministre, se considera Polònia com un règim presidencial.

Els votants polonesos trien un parlament [[Bicameral|bicameral]] d'un [[Sejm]], la càmara baixa, de 460 «diputats» i un [[Senat de Polònia|Senat]], la càmara alta, de 100 senadors. El Sejm és triat en [[Escrutini proporcional plurinominal|plurinominalment]] segons el [[sistema d'Hondt]], un método prou generalisat en atres sistemes parlamentaris. El Senat és triat en una particular [[votació en bloc]] de majoria simple: es trien els candidats de major soport de cada districte electoral.

Excepte els partits ètnics minoritaris, només els candidats dels partits que reben almenys un 5% del vot nacional total accediran al Sejm. A l'assentar-se en la sessió conjunta, els membres del Sejm i el Senat formen l'Assamblea Nacional (''Zgromadzenie Narodowe''). L'Assamblea Nacional es forma només en tres ocasions: en cada nou president, quan una acusació contra el president de la República arribe al Tribunal de l'Estat (''Trybunal Stanu'') i quan es declarara una incapacitat permanent del president per a eixercitar els seus deures degut al seu estat de salut. De moment, només s'ha donat la primera.

El [[judicial]] té un paper important en la presa de decisions. Les seues institucions principals inclouen el [[Tribunal Suprem de Polònia]] (''Sad Najwyzszy''); el [[Tribunal Suprem Administratiu de Polònia]] (''Naczelny Sad Administracyjny''); el [[Tribunal Constitucional de Polònia]] (''Trybunal Konstytucyjny''); i el [[Tribunal Estatal de Polònia]] (''Trybunal Stanu''). Sobre l'aprovació del Senat, el Sejm també designa al [[Defensor del Poble]] (''Rzecznik Praw Obywatelskich'') cada cinc anys. El Defensor té el deure de protegir i posar en pràctica els drets dels ciutadans i residents polonesos, i de la llei i dels principis de la vida en comunitat i la justícia social.

== Organisació política i administrativa ==
Polònia se dividix en 16 regions crides [[voivodato]]s (''województwa''; singular: ''województwo''). En distints periodos de l'història de Polònia el número de voivodatos ha segut major o menor.

La capital és [[Varsòvia]] (''Warszawa''; en alemà: ''Warschau'') les ciutats majors són: [[Lódz]], [[Cracòvia]] (''Kraków''), [[Wroclaw]], [[Posnania]] (''Poznan''), [[Gdansk]]([[Danzig]]), [[Szczecin]], [[Bydgoszcz]], [[Lublin]], [[Katowice]], [[Bialystok]], [[Torun]], [[Olsztyn]], [[Rzeszów]].

{| class="wikitable" border="1"
|- bgcolor="lightblue"
! Abreviatura
! Voivodato
! Nom ([[Idioma polac|polac]])
! Superfície<br />(en icm)
! Població<ref>Les senyes corresponen a giner de 2003.</ref>
! capital
! <center>Mapa</center>
|-
| align="center"| ZP
| [[Voivodato de Pomerània Occidental|Pomerania Occidental]]
| ''Zachodniopomorskie''
| 23.032
| 1.697.500
| [[Szczecin]]
| rowspan= 16 | [[Image:POLSKA mapa woj z powiatami.png|250px]]
|- 
| align="center"| PM
| [[Pomerània (voivodato)|Pomerania]]
| ''Pomorskie''
| 18.293
| 2.183.600
| [[Gdansk]]
|-
| align="center"| LB
| [[Voivodato de Lebus|Lebus]]
| ''Lubuskie''
| 13.985
| 1.008.400
| [[Gorzów Wielkopolski]]<ref>Seu de wojewoda.</ref><br />[[Zielona Góra]]<ref name=repetida_1>Seu del parlament o [[sejm]].</ref>
|-
| align="center"| DS
| [[Voivodato de Baixa Silesia|Baja Silèsia]]
| ''Dolnoslaskie''
| 19.948
| 2.904.700
| [[Wroclaw]]
|-
| align="center"| OP
| [[Opole (voivodato)|Opole]]
| ''Opolskie''
| 9.412
| 1.061.000
| [[Opole]]
|-
| align="center"| SL
| [[Voivodato de Silesia|Silesia]]
| ''Slaskie''
| 12.294
| 4.731.500
| [[Katowice]]
|-
| align="center"| WP
| [[Gran Polònia]]
| ''Wielkopolskie''
| 29.942
| 3.355.300
| [[Poznan]]
|-
| align="center"| KP
| [[Voivodato de Cuyavia i Pomerania|Cuyavia i Pomerània]]
| ''Kujawsko-Pomorskie''
| 17.970
| 2.069.200
| [[Bydgoszcz]]<ref>Seu de [[wojewoda]].</ref><br />[[Torun]]<ref name=repetida_1 />
|-
| align="center"| LD
| [[Voivodato de Lodz|Lodz]]
| ''Lódzkie''
| 18.223
| 2.607.400
| [[Lódz]]
|-
| align="center"| WM
| [[Voivodato de Varmia i Masuria|Varmia i Masuria]]
| ''Warminsko-Mazurskie''
| 24.202
| 1.428.400
| [[Olsztyn]]
|-
| align="center"| MA
| [[Mazovia]]
| ''Mazowieckie''
| 37.715
| 5.128.600
| [[Varsòvia]]
|-
| align="center"| PD
| [[Podlaquia]]
| ''Podlaskie''
| 20.180
| 1.207.700
| [[Bialystok]]
|-
| align="center"| SO
| [[Voivodato de Santa Cruz|Santa Cruz]]
| ''Swietokrzyskie''
| 11.672
| 1.295.900
| [[Kielce]]
|-
| align="center"| LU
| [[Lublin (voivodato)|Lublin]]
| ''Lubelskie''
| 25.115
| 2.197.000
| [[Lublin]]
|-
| align="center"| MP
| [[Chicoteta Polònia]]
| ''Malopolskie''
| 15.141
| 3.245.600
| [[Cracòvia]]
|-
| align="center"| PK
| [[Voivodato de Subcarpacia|Subcarpacia]]
| ''Podkarpackie''
| 17.890
| 2.096.700
| [[Rzeszów]]
|}

== Principals ciutats ==
Les ciutats més importants a Polònia són: Varsòvia, que és la capital i està en el centre d'este país, en Mazovia; Cracòvia, la segona ciutat més poblada del país que està en el sur del país (en la «Chicoteta Polònia») i té quasi 800 mil habitants; Lódz que  se situa en el seu centre; Gdansk, la capital de Pomorskie (Pomerània), una ciutat en un dels ports més importants en el Bàltic; Wroclaw, la capital de la Baixa Silèsia i un dels principals centres econòmics i de desenroll tecnològic del país.

== Geografia ==
{{AP|Geografia de Polònia}}

En general, el sol de Polònia és poc elevat formant majoritàriament pel [[Escut Bàltic]] i la [[Plana Sarmática]], els [[Carpats]] polonesos es dividixen en dos grans blocs alineats: el [[Beskides]] Oriental i el Beskides Occidental. Al sur-oest del país es troben els [[Sudets]]. Al nort es troben numerosos llacs d'orige glaciar. El principal riu de Polònia és el [[Vístula]] (en polonés: ''Wisla''), el [[Oder]] (en polonés: ''Odra'') creua per territori polonés abans de formar part de la frontera en [[Alemanya]]. Pel nort Polònia llimita en el [[Mar Bàltic]].

Polònia té un clima continental en una amplitut tèrmica anual que s'accentua conforme s'alvança cap a l'est, on poden superar els 20&nbsp;°C de diferència. La temperatura mija en l'estiu és de 15 a 25&nbsp;°C, mentres que a l'hivern se situa per devall dels 0&nbsp;°C. Les pluges, que oscilen entre els 500 i els 600 [[milímetro|mm]] anuals en les àrees occidentals, disminuïxen cap a l'est i aumenten en les montanyes del sur.

La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940).

Entre la fauna les espècies més representatives són la cigonya blanca ''(Ciconia ciconia),'' el gat cerval (''Felix lynx),'' dant ''(Ants ants),'' llop (''Canis lupus),'' castor ''(castor fiber),'' àguila pomerània ''(Aquila pomarina),'' trencanous ''(Nucifaga caryocatactes)'', garseta gran ''(Egretta alba)'' i sobretot el  bisont ''(Bison bonasus)''. Entre els parcs Nacionals destaca el de Bialowieza que conta en l'últim bosc verge o primari d'[[Europa]] i el d'Ojców que és el més chicotet i antic de Polònia presentant formacions geo morfològiques úniques.

El [[bioma]] dominant en Polònia és el [[bosc templat de frondoses]], encara que també està present el [[bosc templat de coníferes]] en els Carpats. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Polònia entre quatre [[Ecorregió|ecorregions]]:
* [[Bosc mixt bàltic]], en el nort-oest
* [[Bosc de frondoses d'Europa occidental]], en el sur-oest
* [[Bosc montanyés dels Carpats]], en el sur-est
* [[Bosc mixt d'Europa central]], en el restant del país.

== Economia ==

El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar en Polònia despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. 

L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats varen continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució varen deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció contínua manifestant l'importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu [[PIB]].<ref name="CIA">«[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.Html Poland]», en ''The  World Factbook'', (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).</ref> Destaquen el cultiu de la [[creïlla]], de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La [[remolacha]], les fibres textils, el [[llúpol]] i el [[tabac]] són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita.

Les cabanyes porcina i bovina són destacades. D'elles s'obtenen [[carn]], [[llet]] i [[cuiro]]. L'explotació forestal és escassa, a pesar que els boscs cobrixen un 28% del territori. L'activitat peixquera és significativa i, encara que opera en el [[mar Bàltic]], destaca la seua flota peixquera d'altura per a la captura de [[lluç]] i el [[arenc]. Quant a l'obtenció de recursos minerals i energètics, el [[carbó]] és el principal recurs del país i un dels seus principals productes d'exportació. S'extrau en les conques de l'Alta Silèsia i [[Walbrzych]]. Són també importants les reserves de [[sofre]], [[coure]] i [[plom]], aixina com les de [[zinc]], [[argent]], [[níquel]], [[magnessita]] i [[sal gemma]]. El restant dels recursos energètics és escàs, exceptuant el [[gas natural]], que es troba en els [[Carpats]].

Quan en [[1990]] es va introduir el sistema de [[economia de mercat]] es varen observar quins eren els principals problemes del sector industrial: alta concentració de l'economia en un sector (indústria pesada), sobre dimensió empresarial i tecnologia obsoleta, que generava baixos rendiments i greus problemes medi ambientals. El programa de privatisació i reforma econòmica es va iniciar en [[1990]]. En la colaboració d'institucions econòmiques mundials, com el [[FMI]] i el [[Banc Mundial]], la indústria va començar a generar molt bons resultats, pero en una gran disparitat en la riquea. Les principals zones industrials del país s'ubiquen en l'Alta Silèsia ([[Katowice]], [[Rybnik]], [[Bielsko]], [[Cracòvia]]) i en [[Varsòvia]]. Les activitats siderúrgiques més importants són l'obtenció de [[ferro]] fos, [[acer]], [[alumini]] i fosa de [[zinc]] i [[plom]]. La metalúrgia del coure té importància a nivell mundial, competint en els seus parells de [[Chile]] i [[Chipre]]. La construcció de maquinària està molt desenrollada i gran part es dedica a l'exportació, mentres la indústria productora de benes de consum està creixent en importància.

En el quinqueni [[2000]]–[[2004]], Polònia va solucionar en part els seus principals problemes macro econòmics —Dèficit elevat i una inflació molt fluctuant—, lo que li va permetre ingressar en l'[[Unió Europea]]. Per tamany i població, Polònia està cridà a ser un membre de gran importància. Actualment, els seus principals proveïdors són membres de l'Unió Europea (39,8%), entre ells destaca [[Alemanya]] (25,2%).

Les regions més pròsperes són [[Mazovia]] i [[Baixa Silèsia]]. Estes regions tenen un PIB comparable a algunes regions de [[Espanya]]com [[Extremadura]], [[Andalusia]] i [[Castella La Mancha]]. Els regions més pobres se situen en l'est Polònia: [[Lublin]] i [[Subcarpacia]], els seus PIB no supera els 10 mil $ i és inferior al 40% de la mija per a tota l'Unió Europea.

A pesar de la crisis econòmica, l'economia polonesa està creixent a un 1,1% (Q2 2009), quin és el millor resultat en l'Unió Europea. 

=== Agricultura ===
L'agricultura utilisa al 14% de la [[població activa]], pero contribuïx únicament en un 4% del PIB, lo que mostra la baixa productivitat d'este sector.<ref name="CIA" /> La menor ocupació en l'agricultura es produïx en les regions [[Silèsia]] i [[Baixa Silèsia]] (aproximadament de 5%). 

Actualment, dos millons de granges privades ocupen el 90% del terreny agrícola i representa aproximadament el mateix percentage de la producció agrícola total. Estes finques són chicotetes, d'una mija de 8 [[hectàrea|ha]], i estan sovint dividides. Les granges en una àrea superior a 15 hectàrees representen un 9% del total, pero ocupen el 45% del terreny agrícola. Més de la mitat de les granges de Polònia produïxen únicament lo que és necessari per a l'auto consum o molt poc per a la venda.

No obstant, Polònia és el major productor europeu de creïlles i un dels majors productors mundials de remolacha. És també un gran productor de colza, i de ganado porcí i vaquí. Polònia exporta dolços, fruites manufacturades i verdures, carn i productes làcteus.

Sovint s'importa [[blat]], gra, oli vegetal i aliments de Proteïna, que generalment són insuficients per a cobrir la demanda domèstica. Els intents d'aumentar la producció de gra han segut impedits per la curta temporada de cultiu, el sol pobre i la reduïda dimensió de les finques.

=== Indústria ===
Abans de la [[Segona Guerra Mundial]], la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos.

La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de [[1940]] va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven devall el sistema centraliste, lo que va acabar colapsant el sistema.

En [[1990]], el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats varen ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En [[febrer]] de l'any [[2004]], la producció industrial creixia al 18% anual.

== Les atres Polònies ==
Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries varen ser [[Estats Units]], [[Alemanya]], [[França]] i les ex repúbliques soviètiques de [[Lituània]], [[Ucrània]], [[Letònia]] i [[Bielorússia]]. En [[Chicago]], per eixemple, viuen 1,8 millons de polonés-americans. En [[Amèrica Llatina]], els receptors són en la seua immensa majoria països del [[Con Sur]]: [[Argentina]], Sur del [[Brasil]], [[Chile]] i [[Uruguai]], en [[Amèrica del Nort]]: [[Mèxic]], on hi ha comunitats importants de descendents de polonesos.

== Demografia ==
La composició ètnica de Polònia ha variat notablement a lo llarc del [[sigle XX]]. Fins a la [[Segona Guerra Mundial]], un 30% estava format per grups minoritaris. Els alemans es concentraven en terres pròximes al seu país d'orige, mentres que els ucranians i bielorrussos habitaven en regions de l'est. Numeroses comunitats [[Poble judeu|judeues]] estaven establides, ademés, en ciutats poloneses. La República de Polònia fon el segon país de [[Europa]] en més víctimes mortals en la [[Segona Guerra Mundial]], només superat per la [[Unió Soviètica]]. A estes baixes també cal sumar la pèrdua d'un important número d'habitants com a conseqüència de la re estructuració de les seues fronteres.


El 95% dels polonesos practica el [[catolicisme]]i  l'[[Iglésia Catòlica|Iglésia]] eixercix una  certa influència en la vida política de Polònia, sent gràcies a ella la supervivència de la resistència al règim comuniste i la seua posterior caiguda. Aixina mateix, un alt percentage de polonesos es considera practicant.  

Actualment Polònia conta en una població de 38.500.000 habitants, la composició ètnica actual és la següent:<ref>{{cita web
|url=http://www.business.gov.pl/Business,practices,83.html
|título=System edukacji <!--Generado por Muro Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantilla-->
|añoacceso=2009
|autor=
|enlaceautor=
|idioma=
}}</ref>

* Polonesos: 98,7%
* Procedents d'atres països europeus: 1,2%
* Gitanos, atres: 0,1%.

== Cultura ==

La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com a occidental. Actualment, açò s'evidencia en el seu [[arquitectura]], [[folclor]] i [[art]]. Polònia és el lloc de naiximent de diversos personages coneguts, com [[Marie Curie]], [[Frédéric Chopin]], i [[Nicolàs Copèrnic]], entre atres.

L'art polonés ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor [[Jan Matejko]] va incloure numerosos acontenyiments històrics significatius en les seues pintures. Un atre artiste polonés important fon [[Stanislaw Ignacy Witkiewicz]]. Fon un eixemple del ''home renaixentiste'', aixina com un destacat dramaturc, pintor i poeta [[Stanislaw Wyspianski]]. Els inicis de la [[lliteratura polonesa]] daten dels anys [[1100]], i inclou poetes i escritors com [[Jan Kochanowski]], [[Adam Mickiewicz]], [[Boleslaw Prus]], [[Juliusz Slowacki]], [[Witold Gombrowicz]], [[Stanislaw Lem]], [[Ryszard Kapuscinski]], [[Henryk Sienkiewicz]], [[Wladyslaw Reymont]], [[Czeslaw Milosz]], [[Wislawa Szymborska]] (els quatre últims sent guanyadors del Premi Nobel de Lliteratura), i el noveliste anglés d'orige polonés [[Joseph Conrad]].

Molts directors de cine polonesos són mundialment coneguts, incloent els guanyadors del [[Premis Óscar|Óscar]] [[Roman Polanski]], [[Andrzej Wajda]], [[Zbigniew Rybczynski]], [[Janusz Kaminski]] i [[Krzysztof Kieslowski]]. També són mundialment conegudes les actrius [[Helena Modjeska]] i [[Pola Negri]]. Entre els compositors, és conegut mundialment [[Frédéric Chopin]], aixina com [[Krzysztof Penderecki]], [[Henryk Mikolaj Górecki]], i [[Karol Szymanowski]], entre atres.

Plats famosos de la [[cuina polonesa]] són [[kielbasa|kielbasa]], [[borscht|barszcz]], [[pierogi]], [[flaczki]] (sopa de budell), [[golabki]], [[oscypek]], kotlet schabowy (chulles de porc poloneses), [[bigos]], uns quants plats de [[creïlla]], sanwich de zapiekanka, entre atres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el [[paczki]], i el [[pa de jengibre]], entre atres.

=== Deport ===
Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, lo que atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres [[deports aquàtics]]. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als [[Jocs Olímpics]] Jovenils, junt en Guadalajara, [[Mèxic]] i Nanjing, [[China]], s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver [[2010]].

== Festes ==
{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width="40%"
|+<font size="+1">'''Festes'''</font>
|- 
|"#EEEEEE"
! width=100px|Fecha || Nom en valencià || Nom local
|- 
| [[1 de giner]]
| Any Nou 
| Nowy Rok
|- 
| març o abril
| La [[Pasqua]]
| Wielkanoc
|- 
| [[1 de maig]]
| [[Dia del treballador]]
| Swieto Pracy
|- 
| [[2 de maig]]
| Dia de la Bandera Nacional
| Swieto Flagi Rzeczypospolitej
|- 
| [[3 de maig]]
| Dia de la Constitució
| Swieto Konstytucji
|- 
| juny
| [[Corpus Christi]]
| Boze Cia'l
|- 
| [[15 d'agost]]
| [[Assunció]] i Dia de Forces Armades
| Wniebowziecie i Dzien Wojska Polskiego
|- 
| [[31 d'agost]]
| Dia de la [[Solidarnosc|Solidaridad]] i Llibertat
| Dzien Solidarnosci i Wolnosci
|-
| [[1 de novembre]]
| Dia de tots els Sants
| Wszystkich Swietych
|- 
| [[11 de novembre]]
| '''Dia d'Independència'''
| Swieto Niepodleglosci
|- 
| [[24 de decembre]]
| [[Nit de Nadal]]
| Wigilia
|- 
| [[25 de decembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Boze Narodzenie
|- 
| [[26 de decembre]]
| Nadal
| Drugi dzien swiat Bozego Narodzenia
|}

== Polonesos famosos ==
* [[Copèrnic]], astrònom i matemàtic.
* [[Marie Curie|Maria Sklodowska Curie]], científica, Premi Nobel de Física en [[1903]], Premi Nobel de Química en [[1911]].
* Pare [[Maximiliano Kolbe]], sant i màrtir.
* [[Karol Wojtyla]], papa [[Joan Pau II]].
* Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste.
* Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús. 
* [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso-prussiana-austrohúngara, el seu nom porta el montanya més alt d'[[Austràlia]] (Mount Kosciuszko) en la seua memòria.
* [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística.
* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]].
* [[Alfred Tarski]], matemàtic i llògic i coautor en Banach d'una famosa paradoxa: [[Banach–Tarski paradox]].
* [[Shimon Peres]], president de l'Estat d'[[Israel]]
* [[Aneta Kreglicka]], Mis món [[1989]]
* [[Fryderyk Chopin]], gran músic i compositor.
* [[Manfred Von Richthofen]], conegut com el [[baró Roig]] As de la Força Aérea alemana durant la [[Primera Guerra Mundial]], naixcut en el poblat polonés de [[Wroclaw]] el 2 de maig de 1892.
* [[Andrzej Wajda]], director de cine.
* [[Pola Negri]], actriu naixcuda en Janowa, famosa en el cine mut de Hollywood i Europa.
* [[Witold Gombrowicz]], escritor i dramaturc del [[sigle XX]].
* [[Henryk Sienkiewicz]], escritor, [[Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1905]].
* [[Rosa Luxemburg]], teòrica [[marxiste]].
* [[Adam Mickiewicz]], escritor.
* [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste.
* [[Lech Wałęsa]], líder sindical revolucionari, president de la seua nació entre [[1990]] i [[1995]].
* [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia (Segona Guerra Mundial).

== Referències ==
{{listaref|2}}
{{Traduït de|es|Polonia}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Poland}}
* [http://www.poland.gov.pl/index.php?document=5 Poland.Gov.pl — Portal del Ministeri d'Asunts Exteriors de la República de Polònia] (també en espanyol)

{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Polònia| ]]
[[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]]