Anar al contingut

Plectrophenax nivalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Plectrophenax nivalis P3130099.jpg
escribano nival (Plectrophenax nivalis)


Archiu:Plectrophenax nivalis P3130099.jpg
Escribano nival fotografiat en la plaja de Bañugues, Luanco, Astúries.
Archiu:Plectrophenax nivalis nivalisMHNT.ZOO.2010.11.218. Kingsbay, Ny-Ålesund Naurois.jpg
Ous de Plectrophenax nivalis

El escribano nival (Plectrophenax nivalis) és una espècie d'au paseriforme de la família Emberizidae. Habita en el àrtic i en un àrea restringida de l'hemisferi nort. Hi ha menudes poblacions aïllades en els picos de les montanyes en la regió nòrdica, incloent els Cairngorms en el centre d'Escòcia i en les Montanyes Sant Elías en la frontera sur d'Alaska.[1]

El seu hàbitat natural és la tundra, els páramo sense arbres i les montanyes pelades. És un au migratòria, ya que passa l'hivern més al sur en zones més templades, principalment en les costes marines o en les montanyes baixes, encara que poden invadir les terres de cultiu. En hivern forma enormes bandadas.[1]

Té un tamany mijà en ales massa grans per a un au de la seua espècie, en quinze a díhuit centímetros de llarc en una envergadura de 32 a 38 centímetros, i un pes de vintissís a cinquanta grams. En vol, li'l pot identificar fàcilment per les enormes taques blanques que presenten les seues ales. El macho és inconfundible quan es troba en época de reproducció, ya que el seu plomall és completament blanc en el llom negre; la femella en l'época de reproducció és negra grisácea en a on el macho és completament negre. En el plomall d'hivern, abdós gèneros presenten plomes motejades, negruzcas i blanques en la part superior, sent els machos més blancs que les femelles. Els pollets són grocs en negre, i completament negres durant l'estiu en el cas dels machos. A diferència de la major part dels paseriformes té les ales adaptades per al seu fret hàbitat. Cap atre paseriforme pot passar l'hivern tan al nort, descontant al cuervo comú.[1][2]

La seua vora és un chiulit inconsistente característic, que se sent com "per,r,r,rit" i el trinat típic dels Plectrophenax, similar a "hudidi fiit fiit fiiw hudidi".

Construïx el seu voluminós niu en els clavills de les roques. Els ous són vert azulados, tacats de marró, i es trenquen després de dotze a tretze dies. Els pollets poden volar després de dotze a catorze dies del seu naiximent.[2]

Existixen quatre subespecies, les quals diferixen lleument en el patró del plomall dels machos en época de reproducció:[1]

  • Plectrophenax nivalis nivalis. Habita l'Àrtic europeu i nortamericà. Posseïx un cap blanc, i un cos majorment negre en una menuda zona blancuzca.
  • Plectrophenax nivalis insulae. Viu en Islàndia, en les Illes Feroe i en Escòcia. El seu cap és blanc en un collar negre, i el cos és negre.
  • Plectrophenax nivalis vlasowae. Habita el nort d'Àsia. El cap és blanc i la major part del cos presenta la mateixa coloració.
  • Plectrophenax nivalis townsendi. Viu en les illes Aleutianas, en Kamchatka, i en l'est de Siberia. És similar al vlasowae, pero una miqueta més gran de tamany.

Durant l'última era del gèl, el escribano nival es va dispersar a lo llarc d'Europa continental.[3]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Byers, C., Olsson, O., & Curson, J. (1995). Buntings and Sparrows. Pica Press ISBN 1-873403-19-4.
  2. 2,0 2,1 Snow, D. W. & Perrins, C. M. (1998). The Birds of the Western Palearctic Concise Edition. OUP ISBN 0-19-854099-X.
  3. Tomek, T., & Bocheński, Z. (2005). Weichselian and Holocene bird remains from Komarowa Cave, Central Poland. Acta Zoologica Cracoviensia 48A (1-2): 43-65. PDF fulltext