Picathartes gymnocephalus

picatartes cuelliblanco (Picathartes gymnocephalus)

El picatartes cuelliblanco (Picathartes gymnocephalus) o pavo calp és una espècie d'au paseriforme de la família Picathartidae que habita principalment en les selves de zones altes i rocoses d'Àfrica Occidental, des de Guinea fins a Ghana. És un au esvelta de tamany mig en coll, pates i coa llarcs. La seua àrea de distribució està fragmentada, en poblacions a sovint aïllades unes d'unes atres. Generalment elegix viure prop de les rieres i els oteros. No es reconeixen subespecies, encara que es creu que forma una superespecie en el picatartes cuelligrís. El picatartes cuelliblanco té el plomall de les parts superiors principalment negruzco i les inferiors blanques. Usa la seua coa, que és parda i inusualment llarga i per a equilibrar-se, i les seues caderes són molt musculosas. El seu cap casi no té plomes, i mostra la seua pell de color groc intens, llevat en dos grans círculs negres situats despuix dels ulls. Encara que són aus generalment silencioses, s'han registrat varis tipos de cridades.

El picatartes cuelliblanco s'alimenta principalment d'insectes, encara que alimenta als seus pollets principalment en menudes granotes. Una de les seues estratègies alimentàries és seguir a les columnes de formigues Dorylus per a atrapar als insectes que fugen d'elles. Els picatartes es traslladen pel bosc principalment a bots i en vols curts entre la vegetació baixa. Esta espècie rarament vola distàncies llargues. El picatartes cuelliblaco és monógamo i les parelles anidan tant soles com en el veïnat d'atres parelles, a voltes en colónies que poden contindre fins a huit nius. Construïxen els seus nius de fanc en forma de bol adossats a les roques, normalment en l'interior de coves. Solen posar dos ous dos voltes a l'any. Encara que crían en colónies, el infanticidi és prou comú en esta espècie, i els picatartes intenten matar als pollets d'atres parelles. Els pollets es desenrollen aproximadament en un més. És un au longeva.

Esta espècie està classificada com vulnerable per la seua població fragmentada i en decliu, amenaçada per la destrucció del seu hàbitat. Estan en marcha vàries mides de conservació en vàries parts de la seua àrea de distribució, com la protecció del seu hàbitat, campanyes educatives, i lleis de protecció. Alguns pobles indígenes de Sierra Leona consideren que esta au és un protector de la morada dels esperits dels ancestros. Esta espècie és considerada la més desijada d'Àfrica pels observadors d'Àfrica i és un símbol del ecoturismo en la seua regió nativa.