Picathartes oreas
El picatartes cuelligrís (Picathartes oreas) és una espècie d'au mijana de llarc coll i coa, pertanyent a la família Picathartidae. No s'han reconegut subespecies, encara que alguns creuen que forme una superespecie en el picatartes cuelliblanco.
Descripció
[editar | editar còdic]El picatartes cuelligrís és grisáceo de la seua part superior, un pit de color gris clar, i les parts inferiors de color llima. La seua extraordinària llarga coa s'utilisa per a mantindre l'equilibri, i conta en uns musculosos cuixes. El cap casi no té plomes, deixant una pell exposta de color blau en la #front i la mandíbula superior i carmín en la coronilla. Les galtes i els ulls estan coberts per grans círculs negres, que, encara que estrets, unixen i dividixen les pells carmín i blava entre el pico i la coronilla. Encara que l'au és generalment silenciosa, es coneixen alguns tipos de cridats.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Este paseriforme es troba principalment en zones rocoses dels boscs tropicals del suroest de Nigèria i a lo llarc de Camerún, Guinea Equatorial, i el suroest de Gabon. Ademés, viu en l'illa de Bioko. La seua distribució és irregular, en poblacions a sovint aïllades unes d'unes atres. El picatartes cuelligrís normalment elegix viure prop de rieres i oteros en el seu hàbitat boscós.
Ecologia
[editar | editar còdic]Esta au s'alimenta principalment d'insectes, encara que la seua dieta incorpora una miqueta de matèria vegetal, com a frutes i botons florals. Una estratègia d'alimentació és seguir a les multituts de formigues guerreas Dorylus, alimentant-se dels insectes sofocats per les formigues. Estos picatartes es mouen pel bosc principalment a través d'una série de bots i brincos, o vols curts entre la vegetació baixa. Viagen ya siga sols o en menuts grups. Esta espècie rara volta vola llargues distàncies. El picatartes cuelligrís és monógamo i les parelles anidan soles o en proximitat d'atres parelles, a voltes en colónies de dos a cinc nius, encara que existix un registre d'una colónia de quaranta nius. Els seus nius estan construïts en fanc en forma de copa profunda assentats en superfícies rocoses, generalment en coves o penya-segats. Posa dos ous dos voltes a l'any. Encara que les aus es crían en colónies, existixen casos d'infanticidi en esta espècie, en aus intentant matar a les crío d'atres parelles. Els pichones maduren en aproximadament un més.
Esta espècie està classificada com vulnerable ya que la seua disminució i fragmentació poblacional està sent ocasionada per la destrucció de l'hàbitat. Un pla de conservació s'ha elaborat per a esta espècie, i l'investigació de la seua distribució actual està en curs. Alguns dels pobles indígenes de Camerún li tenen un alt respecte o, en alguns casos, li temen. Hui en dia, esta au és considerada una de les aus més desijables d'Àfrica pels observadors d'aus i és un símbol del ecoturismo en tota la seua gama.