Peucaea botterii
El chingolo de Botteri (Peucaea botterii),[1] també denominat cheu de Botteri[2] i sabanero pechianteado,[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Passerellidae pròpia de Centre i Norteamérica. Habita zones àrides i semiáridas des del sur dels Estats Units fins al nort de Costa Rica.
Medix entre 14 cm de llongitut en promig. El seu plomall és principalment gris pàlit, llistat en les parts dorsals en pardo i negruzco, similar a la femella del cheu comú (Passer domesticus). Té una ralla ocular castanya i un prim bigot negre. Les seues característiques distintives no són molt evidents a simple vista: pit grisáceo sense ralles i menudes taques grogues en els muscles.
La seua vora és una série de sons aguts i campaneantes, en ocasions terminat en un cascabeleo sec.[4]
Habita en pasturageés desérticos densos i xares, generalment a altituts baixes. S'amaguen entre les macollas i busquen el seu aliment furtivamente en el sol. S'alimenten d'insectes i llavors. El seu hàbitat està amenaçat pel pastoreig excessiu i les cremes agrícoles.
En Estats Units es distribuïx localment en Arizona i en la ribera sur del Riu Gran. Es distribuïx àmpliament en Mèxic, des de Sonora fins a Chiapas i la Península de Yucatán, sempre en terres baixes. En Centroamérica es torna més rar i localisat, i no ha segut registrat en El Salvador. El seu llímit sur són els voltants del volcà Miravalles, en Guanacaste, Costa Rica.
El nom científic de l'au honra al ornitólogo italià Matteo Botteri (1808-1877), qui va realisar estudis en Mèxic.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ Sada, Phillips i Ramos, 1984
- ↑ INBio, 2009
- ↑ Peterson i Chalif, 2008