Edició de «Pere Esteve i Puig»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Pere Esteve i Puig''', conegut popularment com el '''Pare Pere''' ([[Dénia]], [[19 d'octubre]] de [[1582]] - [[Valéncia]], [[3 de novembre]] de 1658), fon un religiós [[Valencians|valencià]], frare franciscà, predicador i autor lliterari. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Pere Esteve i Puig''', conegut popularment com el '''Pare Pere''' ([[Dénia]], [[19 d'octubre]] de [[1582]] - | ||
− | Dedicà sa vida a l'oració i la meditació en el seu retir de les faldes del [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]], en una caseta de pedra. També es diu que fon ell quí va crear l'entitat local de Jesús Pobre (pedania de Dénia) | + | Dedicà sa vida a l'oració i la meditació en el seu retir de les faldes del [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]], en una caseta de pedra. També es diu que fon ell quí va crear l'entitat local de Jesús Pobre (pedania de Dénia). |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Pere Esteve i Puig naixqué en la població valenciana de Dénia, en la comarca de la [[Marina Alta]], el 19 d'octubre de l'any 1582, fill de Pere Esteve i de Caterina Puig, matrimoni de llauradors acomodats del que naixerien cinc fills més: Joan, Agustí Celedoni, Maria Magdalena, Paula i Caterina Bàrbera. | Pere Esteve i Puig naixqué en la població valenciana de Dénia, en la comarca de la [[Marina Alta]], el 19 d'octubre de l'any 1582, fill de Pere Esteve i de Caterina Puig, matrimoni de llauradors acomodats del que naixerien cinc fills més: Joan, Agustí Celedoni, Maria Magdalena, Paula i Caterina Bàrbera. | ||
− | |||
− | |||
Sent un chiquet, i segons relata [[Roc Chabàs]], ya reunia als seus companyers per a "predicar-los", i des dels sèt anys dejunava i disciplinava el seu cos en [[Cilici|cilicis]]. Practicava la caritat, proporcionava menjar i vestits al més pobres i desvalguts. | Sent un chiquet, i segons relata [[Roc Chabàs]], ya reunia als seus companyers per a "predicar-los", i des dels sèt anys dejunava i disciplinava el seu cos en [[Cilici|cilicis]]. Practicava la caritat, proporcionava menjar i vestits al més pobres i desvalguts. | ||
Llínea 26: | Llínea 13: | ||
Cursà, en singular aprofitament, estudis de Filosofia, Teologia, Moral, Escolàstica i Mística, sòlida base per als seus sermons, a la que unia la seua aptitut natural. | Cursà, en singular aprofitament, estudis de Filosofia, Teologia, Moral, Escolàstica i Mística, sòlida base per als seus sermons, a la que unia la seua aptitut natural. | ||
− | [[ | + | La seua vida eixemplar, els seus dots i les seues virtuts mogueren als seus superiors a nomenar-lo en [[1614]] Comissari de Terra Santa, càrrec que va eixercir per espai de quarantaquatre anys, per la qual cosa degué recórrer tota la Província de l'Orde predicant i arreplegant [[Almoina|almoines]] per als Sants Llocs. Poc despuix fon nomenat predicador apostòlic en virtut d'un rescripte de Pau V. |
− | + | Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el valencià era la llengua que amprava sempre. Ell dia que la seua oratòria era pròpia de gent del poble, pero persones molt principals tenien a gran plaer escoltar-lo, com el mateix virrei de Valéncia, [[Ferrando de Borja]], el qual va parlar de les seues virtuts i fama de santitat a [[Felip IV]], qui el cridà a la Cort, i quedà tan captivat pel seu tracte i discreta senzillea que li ordenà que el visitara en freqüència i que no s'absentara de [[Madrit]] sense llicència seua. | |
− | |||
− | Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el | ||
El rei li oferí al pare Pere un bisbat en [[Galícia]] que estava vacant, que el rebujà en estes paraules: | El rei li oferí al pare Pere un bisbat en [[Galícia]] que estava vacant, que el rebujà en estes paraules: | ||
Llínea 36: | Llínea 21: | ||
{{Cita|Senyor, Deu a mi no em vol bisbe, sino predicador de brivons.}} | {{Cita|Senyor, Deu a mi no em vol bisbe, sino predicador de brivons.}} | ||
− | Quan el monarca li donà llicència per a retornar a [[Valéncia]] (viage que feu a peu, com de costum), mamprengué en interés les seues predicacions per terres valencianes. La seua fama anà creixent degut a les diverses curacions i fets miraculosos que havia realisat durant l' | + | Quan el monarca li donà llicència per a retornar a [[Valéncia]] (viage que feu a peu, com de costum), mamprengué en interés les seues predicacions per terres valencianes. La seua fama anà creixent degut a les diverses curacions i fets miraculosos que havia realisat durant l'epidèmia de pesta en Valéncia. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | Quan en les seues correries pels pobles passava prop de [[Dénia]], solia retirar-se uns dies en soletat al Mongó -al que comparava en el mont del Calvari-, en la caseta que ell mateixa havia edificat per a meditar i preparar temes per als seus sermons. Allí rebé la gràcia de visitar en espírit els Sants Llocs. | |
− | + | En [[1633]], en ocasió de patir Dénia unes febres contagioses que causaren una catàstrofe en la població, va convéncer als jurats de la ciutat a que feren una solemne festa a la Santíssima Sanc. Predicà durant la missa i, en acabar el Sant Sacrifi, va repartir entre els malalts trossos de pa que havia beneït i, ¡cosa admirable!, tots els que tastaren aquell pa quedaren completament curats. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Frase del Pare Pere == | == Frase del Pare Pere == | ||
Llínea 118: | Llínea 31: | ||
És molt coneguda la seua frase: | És molt coneguda la seua frase: | ||
− | {{Cita|Deixem fer a Deu | + | {{Cita|Deixem fer a Deu i fassam lo que Deu mana. |
¿Que mana Deu? que l'amem de bona gana.}} | ¿Que mana Deu? que l'amem de bona gana.}} | ||
Llínea 124: | Llínea 37: | ||
En castellà: | En castellà: | ||
− | {{Cita| | + | {{Cita|Dejemos hacer a Dios y hagamos lo que Dios manda. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | ¿Y que manda Dios? Que lo amemos de buena gana.}} | |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Llínea 150: | Llínea 45: | ||
[[Categoria:Religiosos]] | [[Categoria:Religiosos]] | ||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
− | |||
− |