Edició de «Pepe Sancho»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 18: Llínea 18:
 
Va començar la seua carrera en el teatre, branca que mai va abandonar i en la que va continuar realisant numerosos papers protagonistes. Sol dir-se que la seua primera aparició va ser en tan sol quatre anys, en la película ''Si te hubieses casado conmigo'' ([[1948]]), del director Viktor Tourjansky; pero segons atres fonts, tal afirmació és errònea.
 
Va començar la seua carrera en el teatre, branca que mai va abandonar i en la que va continuar realisant numerosos papers protagonistes. Sol dir-se que la seua primera aparició va ser en tan sol quatre anys, en la película ''Si te hubieses casado conmigo'' ([[1948]]), del director Viktor Tourjansky; pero segons atres fonts, tal afirmació és errònea.
  
Va començar en chicotets papers a on destaquen títuls de directors com Pedro Lazaga i Rafael Gil. Pero va conseguir la popularitat gràcies a la televisió, en varis papers en espais interpretatius de TVE com a ''Estudio 1'' ([[1971]]-[[1975]]) o ''Novela'' (1971-[[1976]]) i més tart en el seu paper de l'estudiant en ''Curro Jiménez'' (1976-[[1978]]), série de televisió que va ser dirigida en diversos episodis per varis directors de la talla de [[Pilar Miró]], [[Mario Camus]], Antonio Drove, Rafael Romero Marchent, Francisco Rovira Beleta entre atres.
+
Va començar en chicotets papers a on destaquen títuls de directors com Pedro Lazaga i Rafael Gil. Pero va conseguir la popularitat gràcies a la televisió, en varis papers en espais interpretatius de TVE com a ''Estudio 1'' ([[1971]]-[[1975]]) o ''Novela'' (1971-[[1976]]) i més tart en el seu paper de l'estudiant en ''Curro Jiménez'' (1976-[[1978]]), série de televisió que va ser dirigida en diversos episodis per varis directors de la talla de Pilar Miró, Mario Camus, Antonio Drove, Rafael Romero Marchent, Francisco Rovira Beleta entre atres.
  
Vint anys més tart José Sancho torna a protagonisar una atra série de televisió, ''Carmen i familia'' ([[1996]]), junt a [[Beatriz Carvajal]] i el seu antic companyer en ''Curro Jiménez'', [[Álvaro de Luna]]. Un any despuix, s'unix a [[Rocío Dúrcal]] en ''Los negocios de mamá'' ([[1997]]).
+
Vint anys més tart José Sancho torna a protagonisar una atra série de televisió, ''Carmen i familia'' ([[1996]]), junt a Beatriz Carvajal i el seu antic companyer en ''Curro Jiménez'', Álvaro de Luna. Un any despuix, s'unix a Rocío Dúrcal en ''Los negocios de mamá'' ([[1997]]).
  
Entre els seus numerosos papers en cine, destaca la seua colaboració en [[Pedro Almodóvar]] en ''Carne trémula'' (1997), junt a [[Javier Bardem]], que li va valdre un [[Premis Goya|Premi Goya]] en la categoria d'Actor de repartiment en l'any 1997. També va colaborar en Almodóvar en la película ''Hable con ella'' ([[2002]]). Atres films destacats del seu historial són: ''El Dorado'' i ''¡Ay, Carmela!'' de [[Carlos Saura]], ''Todos a la cárcel'' i ''París-Tombuctú'' de [[Luis García Berlanga]], ''Libertarias'' de [[Vicente Aranda]], ''Flores de otro mundo'' de [[Icíar Bollaín]], ''Los lobos de Washington'' i ''Kasbah'' de Mariano Barroso, ''La Lola se va a los puertos'' de Josefina Molina, ''Montoyas i Tarantos'' i ''[[El virgo de Visanteta]]'' de [[Vicente Escrivá]], ''Camino de Santiago'' de Robert Young (protagonisada per [[Charlton Heston]]), ''El deseo de ser piel roja'' d'Alfonso Ungría o ''El desenlace'', película per la que va obtindre el Premi al Millor Actor de l'Associació de Cronistes de l'Espectàcul de [[Nova York]].
+
Entre els seus numerosos papers en cine, destaca la seua colaboració en [[Pedro Almodóvar]] en ''Carne trémula'' (1997), junt a Javier Bardem, que li va valdre un [[Premi Goya]] en la categoria d'Actor de repartiment en l'any 1997. També va colaborar en Almodóvar en la película ''Hable con ella'' ([[2002]]). Atres films destacats del seu historial són: ''El Dorado'' i ''¡Ay, Carmela!'' de Carlos Saura, ''Todos a la cárcel'' i ''París-Tombuctú'' de [[Luis García Berlanga]], ''Libertarias'' de Vicente Aranda, ''Flores de otro mundo'' de Icíar Bollaín, ''Los lobos de Washington'' i ''Kasbah'' de Mariano Barroso, ''La Lola se va a los puertos'' de Josefina Molina, ''Montoyas i Tarantos'' i ''[[El virgo de Visanteta]]'' de Vicente Escrivá, ''Camino de Santiago'' de Robert Young (protagonisada per Charlton Heston), ''El deseo de ser piel roja'' d'Alfonso Ungría o ''El desenlace'', película per la que va obtindre el Premi al Millor Actor de l'Associació de Cronistes de l'Espectàcul de [[Nova York]].
  
 
En l'any [[2000]], va intervindre com a actor convidat en el primer episodi de la série ''Reina de Espadas'' (Queen of Swords) en el paper de Don Rafael Alvarado, pare de Tessa Alvarado protagonista de la série. La seua mort en el primer capítul és un dels punts de partida de l'història.
 
En l'any [[2000]], va intervindre com a actor convidat en el primer episodi de la série ''Reina de Espadas'' (Queen of Swords) en el paper de Don Rafael Alvarado, pare de Tessa Alvarado protagonista de la série. La seua mort en el primer capítul és un dels punts de partida de l'història.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: