Peixcant. Estudis de llengua valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Peixcant. Estudis de llengua valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Xaverio Ballester, filòlec i llingüiste valencià.

Ficha del llibre

  • Títul: Peixcant. Estudis de llengua valenciana
  • Editorial: Autoedició.
  • ISBN:

Sinopsis

La presente obra repesca algunos artículos, largos y breves, en español y en valenciano, publicados en el último lustro acerca del origen, evolución, destino y demás avatares y peripecias de la lengua valenciana. D’esta manera inicia l’autor la presentacio de l’obra, en la qual arreplega un total de 23 texts, publicats en diferents moments del periodo que abarca des de 2015 fins a 2020, la majoria en revistes especialisades, encara que tambe trobarém articuls apareguts en la prensa.

Hi ha una qüestio que, des de la diversitat que suponen, unix els continguts, i esta es la llengua valenciana, de la que busca sempre justificar la seua autoctonia i autonomia, i ho fa des del rigor cientific, no debades Ballester es catedratic de Llengua Llatina, adscrit al Departament de Filologia Classica de l’Universitat de Valencia-Estudi General, a on eixercix la seua docencia, un lloc hostil per a les tesis que defen; a banda es tambe Academic de Numero de la RACV.

En el conjunt de la publicacio se poden trobar articuls sobre l’orige de la llengua valenciana; en uns atres s’ocupa de la terminologia prohibida pels “nurmalitzadors”, desgranant la paraula o expressio i argumentant i documentant el seu us. El tema de la teoria repoblacionista es tractat en mes d’un dels escrits, particularment li preocupa esta hipotesis, que s’ha usat per a explicar la dualitat llingüistica del territori valencià i la “catalanitat” de l’idioma nostre. Ell argumenta i demostra la falacia que ha segut esta teoria simplista a l’hora que oportunista. Tambe l’analisis de toponims o d’antroponims –i d’estos, alguns hipocoristics– son tractats en mes d’un articul. Es contrasten les diferents solucions en molts casos respecte de la llengua de la que volen fer dialecte al valencià.

Alguns tituls que incorpora l’obra son: “Toponimia Valenciana Prejaimina”; “¿Diccionari? Normatiu ¿Valencià?”; “Lengua Valenciana: del Centro a la Periferia”; “Antroponimia Valenciana ¿Norma o Variación?”; “Divergent: el Valencià Doscentiste”; “Català Oriental/ Occidental i Valencià. Més Encara”; “Quina repoblació ni quins c…”; “El Sufix Toponímic Llatí –ana en Valencià”…, articuls els quals l’autor inclou, en l’ultim apartat de la publicacio i en acabant de citar una ampla bibliografia, uns abstracts que resumixen els seus continguts.

Referències

  • Resenya bibliografia (Revista Rogle, nº197, febrer 2023).