Edició de «Passeig marítim»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja|plajes]] i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja|plajes]] i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | ||
| − | Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han | + | Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives. |
== Història == | == Història == | ||
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | ||
| − | Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha | + | Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]]. |
== Intencions == | == Intencions == | ||