Diferència entre les revisions de "Papir"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 29: Llínea 29:
 
* Augústics: els d'alta calitat.
 
* Augústics: els d'alta calitat.
 
* Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats.
 
* Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Jeroglífic]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:41 17 ago 2021

Planta de papir (Cyperus papyrus)

El papir és una planta aquàtica comú dins de certs llocs del Mediterràneu, especialment en Egipte. És un junc de la categoria biològica de les ciperàcees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papirs.

El papir com a recolzament d'escritura

Papir de l'antic Egipte

Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellats despuix un sobre l'atre per a creuar les fibres. La fulla obtinguda en açò era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prové del terme grec πάπυρος = pápyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix de l'atra, se feen rolls; aquells podien arribar a molts de metros i s'acostumava a enrollar-los entorn d'un cilindre de fusta.

El papir més antic conegut es en blanc i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del faraó Den, de la I dinastia, vora l'any 3000 a. C., dins de la necropòlis de Saqqara.

Gràcies als manuscrits sobre papir coneixem molts de texts de l'Edat Antiga, sobretot de l'antic Egipte, i també de texts biblics.

Classificació del papir

Papir egipci

En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diversos de classificació per a poder-los identificar:

  • Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir de Westcar
  • Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri
  • Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí

Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell:

  • Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com a paper d'embolicar.
  • Taeneótics: els de roïna calitat.
  • Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants.
  • Anfiteàtrics: els de mija calitat.
  • Fanians: els de bona calitat.
  • Livis: els de molt bona calitat.
  • Augústics: els d'alta calitat.
  • Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats.

Vore també

Enllaços externs

Commons