Edició de «Paper»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | El '''paper''' (del [[llatí]] ''papyru'', i este del grec ''πάπυρος'', nom d'una planta oriental papirus, i este de l'[[idioma egipci|egipci]] ''per-peraâ'' (papir), per analogia en els [[Papir|papirs]] egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en [[Celulosa|celulosa]], que s'obté de draps, fusta, palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina. | |
− | El '''paper''' (del [[llatí]] ''papyru'', i este del | ||
Normalment, el paper és una fina llàmina de pasta de fibra vegetal (celulosa) triturada, blanquejada, prensada, i secada. | Normalment, el paper és una fina llàmina de pasta de fibra vegetal (celulosa) triturada, blanquejada, prensada, i secada. | ||
Llínea 7: | Llínea 6: | ||
Per analogia, es denomina "[[Fulla (paper)|fulla]]" a la forma habitual de la llàmina de paper. | Per analogia, es denomina "[[Fulla (paper)|fulla]]" a la forma habitual de la llàmina de paper. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Classes de paper == | == Classes de paper == | ||
Llínea 18: | Llínea 13: | ||
* Paper de dol, paper d'escriure en una orla negra en senyal de dol. | * Paper de dol, paper d'escriure en una orla negra en senyal de dol. | ||
* Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l'escritura a mà. | * Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l'escritura a mà. | ||
− | * Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l'escritura de taquigrafia, música, etc. | + | * Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l'escritura de taquigrafia, música, etc. * Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros. |
− | * Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros. | ||
* Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l'escritura de notes musicals. | * Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l'escritura de notes musicals. | ||
* Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades. | * Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades. | ||
Llínea 73: | Llínea 67: | ||
Cap a l'any [[1150]] l'indústria paperera de Xàtiva produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En [[1154]], el geògraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Es fabrica en ella un paper del que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”. | Cap a l'any [[1150]] l'indústria paperera de Xàtiva produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En [[1154]], el geògraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Es fabrica en ella un paper del que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”. | ||
− | En Xàtiva ya incorporada al [[Regne de Valéncia]], el rei [[Jaume I]] el Conquistador va favorir la producció paperera. El paper xativenc va nutrir els archius de la | + | En Xàtiva ya incorporada al [[Regne de Valéncia]], el rei [[Jaume I]] el Conquistador va favorir la producció paperera. El paper xativenc va nutrir els archius de la Corona i en ell es varen escriure obres com el [[Llibre del Repartiment]] (1237-125) o l'Archiu de la Colegiata de Xàtiva. |
− | Per desgràcia poca és l'informació que ha aplegat fins als nostres dies sobre la fàbrica de paper de Xàtiva ya que tots els documents es varen cremar quan [[Felip V]] ordenà cremar la ciutat despuix de la [[Batalla d'Almansa]] en [[1707]]. Com tot lo que rodeja a l'[[Imprenta|imprenta]] i als | + | Per desgràcia poca és l'informació que ha aplegat fins als nostres dies sobre la fàbrica de paper de Xàtiva ya que tots els documents es varen cremar quan [[Felip V]] ordenà cremar la ciutat despuix de la [[Batalla d'Almansa]] en [[1707]]. Com tot lo que rodeja a l'[[Imprenta|imprenta]] i als llibres la seua paternitat no està totalment verificada. No obstant, estudis l'atribuïxen per unanimitat a la localitat valenciana. |
− | Des de Valéncia el paper es va difondre cap al restant del continent: [[Itàlia]] (1276), [[França]] (1380), [[ | + | Des de Valéncia el paper es va difondre cap al restant del continent: [[Itàlia]] (1276), [[França]] (1380), [[Alemània]] (1390), [[Suïssa]] (1411), [[Anglaterra]] (1494), [[Àustria]] (1498), etc. |
L'expansió del paper des de Xàtiva va marcar l'anunci de l'[[Edat Moderna]], i la seua història fa de la capital de [[La Costera]] tot un referent per la seua gran aportació a la civilisació occidental. Encara hui el paper seguix sent el principal mig de registre i de transmissió de l'informació. | L'expansió del paper des de Xàtiva va marcar l'anunci de l'[[Edat Moderna]], i la seua història fa de la capital de [[La Costera]] tot un referent per la seua gran aportació a la civilisació occidental. Encara hui el paper seguix sent el principal mig de registre i de transmissió de l'informació. | ||
Llínea 83: | Llínea 77: | ||
== Sarthou Carreres == | == Sarthou Carreres == | ||
− | L'historiador valencià [[Carlos Sarthou Carreres|Sarthou]] | + | L'historiador valencià [[Carlos Sarthou Carreres|Sarthou]] digué en [[1942]] que calia remontar-se al naiximent del paper en Xàtiva, o introducció millor dit, per un tal Abú Masaifa en 1056, que la fabricació de paper en palla d'arròs i grassa animal per part del seu fill Matumin fon en 1071, que l'instalació de la primera fàbrica de paper en Europa en una trentena de treballadors fon en 1074, que el trasllat d'esta a [[Dénia]] fon en l'any 1084 despuix de ser arrasada pel Sit retornant en 1097 i que despuix de la mort d'Abú Masaida en 1099, el seu fill es va fer càrrec del negoci. |
== La paraula anglesa "paper" == | == La paraula anglesa "paper" == | ||
− | Curiosament, l'exportació | + | Curiosament, l'exportació de paper des de Xàtiva a l'estranger va influir en el nom que ha pres este material en atres llengües, deixant-ho sense massa variacions. Els anglesos eren uns molt bons clients, i tal volta per això en anglés s'escriu igual que en valencià, paper. |
La paraula anglesa “paper” prové de la paraula valenciana “paper” gràcies a que els valencians foren els principals exportadors de paper a l'estranger. Encara que la paraula “paper” prové del llatí ''papyrus'' que a la seua volta és traducció de la grega ''papyros''. | La paraula anglesa “paper” prové de la paraula valenciana “paper” gràcies a que els valencians foren els principals exportadors de paper a l'estranger. Encara que la paraula “paper” prové del llatí ''papyrus'' que a la seua volta és traducció de la grega ''papyros''. | ||
Llínea 94: | Llínea 88: | ||
* GARCIA HORTAL, José. A. ''Fibras Papeleras'' (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160 | * GARCIA HORTAL, José. A. ''Fibras Papeleras'' (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160 | ||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
− | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Papel Paper en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Papel Paper en Wikipedia] | ||
+ | * [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=paper Paper - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)] | ||
* [https://elpais.com/diario/1998/10/23/cvalenciana/909170308_850215.html Xàtiva, cuna del papel en Occidente - ''El País''] | * [https://elpais.com/diario/1998/10/23/cvalenciana/909170308_850215.html Xàtiva, cuna del papel en Occidente - ''El País''] | ||
* [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer] | * [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer] | ||
Llínea 105: | Llínea 98: | ||
* [https://topvalencia.net/sabias-papel-europa-se-lo-debemos-xativa/ ¿Sabías que el papel en Europa se lo debemos a Xàtiva? - Top Valencia] | * [https://topvalencia.net/sabias-papel-europa-se-lo-debemos-xativa/ ¿Sabías que el papel en Europa se lo debemos a Xàtiva? - Top Valencia] | ||
− | |||
[[Categoria:Paper]] | [[Categoria:Paper]] | ||
− | |||
[[Categoria:Materials]] | [[Categoria:Materials]] | ||
[[Categoria:Materials reciclables]] | [[Categoria:Materials reciclables]] |