Diferència entre les revisions de "Palau dels Escrivà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Plaça de sant Lluís Bertran de València, l'Almodí a l'esquerra, davant el palau dels Escrivà i a la dreta la casa natal de Lluís Bertran.JPG|thumb|Plaça de Sant Lluís Bertran de Valéncia, l'Almodí a l'esquerra, davant el Palau dels Escrivà i a la dreta la casa natal de Sant Lluís Bertran]]
+
[[File:Plaça de sant Lluís Bertran de València, l'Almodí a l'esquerra, davant el palau dels Escrivà i a la dreta la casa natal de Lluís Bertran.JPG|thumb|Plaça de Sant Lluís Bertran de Valéncia, [[l'Almodí]] a l'esquerra, davant el Palau dels Escrivà i a la dreta la casa natal de Sant Lluís Bertran]]
  
 
El '''Palau dels Escrivà''', situat en la plaça Sant Lluís Bertran núm. 1 de la ciutat de [[Valéncia]], és un edifici residencial construït en el [[sigle XV]] en estil gòtic que va ser reformat en el [[sigle XVIII]].
 
El '''Palau dels Escrivà''', situat en la plaça Sant Lluís Bertran núm. 1 de la ciutat de [[Valéncia]], és un edifici residencial construït en el [[sigle XV]] en estil gòtic que va ser reformat en el [[sigle XVIII]].

Revisió de 16:53 6 abr 2018

Plaça de Sant Lluís Bertran de Valéncia, l'Almodí a l'esquerra, davant el Palau dels Escrivà i a la dreta la casa natal de Sant Lluís Bertran

El Palau dels Escrivà, situat en la plaça Sant Lluís Bertran núm. 1 de la ciutat de Valéncia, és un edifici residencial construït en el sigle XV en estil gòtic que va ser reformat en el sigle XVIII.

El Palau està catalogat com a Be d'Interés Cultural i categoria de Monument, per la Generalitat Valenciana.

Descripció

L'aspecte actual del Palau delata la reforma que va patir en el sigle XVIII, puix anteriorment, i fins a principis del sigle XVII, presentava merles i finestres gòtiques.

Escut del Palau dels Escrivà, Valéncia

La portada és d'estil gòtic i pedra de cadiram, destacant en ella el gran tímpan en l'escut dels Verdes-Montenegro, orlat de lambrequins d'estil rococó, i que un gran alfís molurat elegantment enquadra.

Palau dels Escrivà de Valéncia, balcó en restos de finestra gòtica

L'exterior de la frontera, de pedra en el sòcol i recoberta de lluït de morter en el restant, obri finestrals al celler i entrebaix, tancades per reixes, i balconades en la planta principal i pis alt. Contribuïx a realçar el noble aspecte d'este palau l'ixent voladiç de l'ala de fusta, recolzat sobre bigues.

Franquejada la portada es penetra a un pati quadrat de gran caràcter, a través d'un vestíbul de planta també quadrada en el sostre format per un treginat de fusta. Com és habitual en este tipo d'edificacions, dos portes a banda i banda del vestíbul comuniquen en les estàncies del entrebaix, destinades un temps a vivenda, que mantenen certa prestància pel seu cobriment a força de grans bigues de fusta vista. A través d'un senzill arc rebaixat es passa al pati descobert, del que arranca pel costat est l'escala principal, semidescoberta, característica d'estes edificacions. Dita escala consta de dos trams en àngul recte, units per un replà per on s'accedix a través d'una porta d'arc conopial a l'entrebaix.

El replà es cobrix en senzilla volta estrelada i les estàncies de l'entrebaix destaquen pels dos interessants treginats decorats en motius geomètrics, tallats o pintats de vert, roig i blanc. Un d'ells ha segut traslladat últimament al pis principal. Al fons del pati un atre arc rebaixat dona pas a una galeria coberta en trespol de bigues per la qual s'accedix a les antigues cavalleries. A banda i banda del pati dos portes conduïxen a sengles cambres en entrebaix, els antics graner i celler.

Va ser casa pairal dels Escrivà, llinage valencià que arranca en Guillem Bell-lloc, "l'escriba", secretari de Jaume I.