Edició de «Palau dels Comtes d'Oliva»

[[Archiu:Palaucomtesoliva2.jpg|thumb|250px|Palau dels Comtes d'Oliva]]

[[Archiu:Palaucomtesoliva.jpg|thumb|250px|Detall de la porta principal]]

[[File:Pati del palau dels comtes d'Oliva, València.JPG|250px|Pati del palau]]

El '''Palau dels Comtes d'Oliva''', o de '''Centelles''' (hui '''Daia Nova'''), situat en el [[carrer Cavallers]] nº 33 de [[Valéncia]], és el palau millor conservat de tota la ciutat de Valéncia. Va ser construït en el [[sigle XV]], aproximadament en l'any [[1450]].

== Història ==
Propietat, en principi, dels Comtes d'Oliva, de la família dels Centelles, va passar a ser propietat dels Ducs de Gandia, per matrimoni, posteriorment dels Ducs de Benavente, d'Osuna i a finals del [[sigle XIX]], dels Comtes de Dayas – Nova i Villamar, als que pertany en l'actualitat. És utilisat com a vivenda i el seu estat de conservació és excelent. El palau era molt gran, i a finals del sigle XIX es va derribar una part i en el seu solar es varen construir edificacions modernes.

En ell varen viure dos personages de gran importància per a la [[Germania]]. El seu propietari en aquells temps era Serafín Centelles i Urrea, segon Comte d'Oliva, que tenia 60 anys quan va esclatar el conflicte, és dir, que era molt major per a l'época. Home donat a la cultura, va tindre relació amistosa en [[Lluis Vives]].

El Comte tenia molt interés en defendre les seues propietats d'Oliva dels danys que podien causar els agermanats, per lo que va finançar llargamente al Virrey per a la seua lluita contra els agermanats.

En este palau, ademés de viure el Comte i la seua família, residia el Marqués del Cenete, nomenat Rodrigo Hurtado de Mendoza, germà del Virrey. S'estajava en tota la seua servitut, quinze alabarderos, una jauría de [[Gos|gossos]] de caça, els seus [[Cavall|cavalls]], en resum, una chicoteta cort. 

Hui dia és residència de la família Dasí, comtes de Daia Nova.

== Descripció ==

És un palau d'estil [[gòtic]], possiblement un dels més antics del carrer dels Cavallers, almenys per lo que fa al nucleu original. La partició que donà lloc a l'edifici actual es va portar a terme durant els anys finals del sigle XIX. 

És un gran edifici en cantonada que conserva el pati antic la segona crugia, en grans arcs carpanells i escala d'accés al pis principal, i que consta de planta baixa en semisoterraneu i entresòl i dos pisos alts. 

La frontera principal manté en tractament academicista la disposició i la jerarquia de les plantes. Incorpora frontons sobre els grans buits del principal. 

En l'any [[1603]] es va obrir una tribuna a la pròxima iglésia de Sant Nicolás, que donava sobre l'altar major i permetia als Comtes seguir els oficis sense necessitat d'eixir de sa casa. Quan els Centelles varen vendre el palau, eixa tribuna es va tapiar.

== Referències ==
* [https://www.flickr.com/photos/147380472@N04/37642482342 Palau dels Comtes d'Oliva. Flickr]
* [http://wikimapia.org/9478943/ca/Palau-dels-comtes-d-Oliva Palau dels Comtes d'Oliva. Wikimapia]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Palau dels Centelles de València}}

{{Monuments de Valéncia}}

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]