Edició de «Palau de la Granja»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 11: Llínea 11:
 
El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.
 
El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.
  
El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].  
+
El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].  
  
El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del [[monasteri del Parral]] de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic»,​ lo que explica,  «la seua irregularitat»1​ i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».
+
El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic»,​ lo que explica,  «la seua irregularitat»1​ i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».
  
El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.​
+
El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que els seus restants descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.​
  
 
El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).
 
El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).
Llínea 21: Llínea 21:
 
En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.
 
En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.
  
Un atre dels edificis del complex palatí és la nomenada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².
+
Un atre dels edificis del complex palatí és la cridada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².
  
 
L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.
 
L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.
Llínea 57: Llínea 57:
 
* [[Palau Real de Riofrío]]
 
* [[Palau Real de Riofrío]]
  
== Referències ==
 
* [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990]
 
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19180103-7.html Palacio Real de La Granja]
 
* [https://www.elnortedecastilla.es/pg060514/prensa/noticias/Segovia/200605/14/VAL-SEG-101.html Palacio Real de La Granaja de San Ildefonso]
 
 
== Bibliografia ==
 
* Digard, Jeanne. Les jardins de la Granja et la sculpture décorative. París, 1934
 
* Juárez Valero, E. "La cripta olvidada de Felipe V"
 
* Llaguno, Eugenio de. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su Restauración. Tomo IV, pp. 110-14. Imprenta Real, 1829
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: