Diferència entre les revisions de "Palau Episcopal d'Astorga"

Última revisió del 00:07 18 feb 2018

El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici proyectat per l'arquitecte moderniste Antoni Gaudí. Està situat en la ciutat d'Astorga (província de León), en que la seua capital es troba la casa Botins, que junt en El Caprig de Cometes (Cantàbria) són les úniques obres de Gaudí fòra de Catalunya. La construcció es va portar a terme entre 1889 i 1915.

Esta obra pertany al periodo neogòtic de Gaudí (1888-1898), etapa en que l'arquitecte es va inspirar sobretot en el art gòtic migeval, el qual assumix de forma lliure, personal, intentant millorar les seues solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella época un dels estils historicista de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teòrics de Viollet-li-Duc. Gaudí va estudiar en profunditat el gòtic català, balear i rossellonés, aixina com el lleonés i el castellà en les seues estàncies en León i Burgos, aplegant al convenciment de que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de contraforts per mig de l'ocupació de superfícies reglades, i suprimix cresteries i calats excessius.

Des de 1962 el palau alberga el Museu dels Camins, dedicat al Camí de Santiago. L'edifici va ser catalogat com Be d'Interés Cultural el 24 de juliol de 1969 en la referència RI-51-0003827.

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 El '''Palau Episcopal d'Astorga''' és un edifici proyectat per l'arquitecte [[Modernisme català|moderniste]] [[Antoni Gaudí]]. Està situat en la ciutat d'[[Astorga]] ([[província de León]]), en que la seua [[León (Espanya)|capital]] es troba la [[casa Botins]], que junt en [[El Caprig (Gaudí)|El Caprig]] de [[Cometes (Cantàbria)]] són les úniques obres de Gaudí fòra de [[Catalunya]]. La construcció es va portar a terme entre [[1889]] i [[1915]].
-Esta obra pertany al [[Antoni Gaudí#Periodo neogòtic|periodo neogòtic]] de Gaudí ([[1888]]-[[1898]]), etapa en que l'arquitecte es va inspirar sobretot en el [[art gòtic]] medieval, el qual assumix de forma lliure, personal, intentant millorar les seues solucions estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teòrics de [[Viollet-li-Duc]]. Gaudí va estudiar en profunditat el gòtic [[Catalunya|català]], [[Balears|balear]] i [[Rosselló (França)|rossellonés]], aixina com el lleonés i el [[Castella|castellà]] en les seues estàncies en [[León (Espanya)|León]] i [[Burgos]], aplegant al convenciment de que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de [[contrafort]]s per mig de l'ocupació de [[superfície reglada|superfícies reglades]], i suprimix cresteries i calats excessius.
+Esta obra pertany al [[Antoni Gaudí#Periodo neogòtic|periodo neogòtic]] de Gaudí ([[1888]]-[[1898]]), etapa en que l'arquitecte es va inspirar sobretot en el [[art gòtic]] migeval, el qual assumix de forma lliure, personal, intentant millorar les seues solucions estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teòrics de [[Viollet-li-Duc]]. Gaudí va estudiar en profunditat el gòtic [[Catalunya|català]], [[Balears|balear]] i [[Rosselló (França)|rossellonés]], aixina com el lleonés i el [[Castella|castellà]] en les seues estàncies en [[León (Espanya)|León]] i [[Burgos]], aplegant al convenciment de que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de [[contrafort]]s per mig de l'ocupació de [[superfície reglada|superfícies reglades]], i suprimix cresteries i calats excessius.
 Des de [[1962]] el palau alberga el Museu dels Camins, dedicat al [[Camí de Santiago]]. L'edifici va ser catalogat com [[Be d'Interés Cultural]] el [[24 de juliol]] de [[1969]] en la referència RI-51-0003827.

Diferència entre les revisions de "Palau Episcopal d'Astorga"

Última revisió del 00:07 18 feb 2018

Menú de navegació

Buscar