Edició de «Pa»

El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mitjà]], [[Índia]] i [[Amèrica]]. Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref> El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses. 

L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref> McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>  Dupaigne, Bernard. The History of Bread . 1999. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388}}</ref> A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.

El pa ha sigut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judia], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera. Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]]. H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. 1997.The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].
== Referencies ==
{{Listaref}}

== Bibliografi ==
*Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrid 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0
*Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; Madrid 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.
*Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', Madrid 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', 1995).

== Enllaços externs ==

* Infopan - [http://www.infopan.es Web principal]
* [http://www.botanical-online.com/clasesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small>

[[Categoría:Pan| ]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Pan de aceite y pan redondo.jpg|thumb|250px|]]
+El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mitjà]], [[Índia]] i [[Amèrica]]. Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref> El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.
-El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mig]], [[Índia]] i [[Amèrica]].
+L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref> McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>  Dupaigne, Bernard. The History of Bread . 1999. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388}}</ref> A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.
-==Preparació==
+El pa ha sigut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judia], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera. Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]]. H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. 1997.The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].
-Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref>
+== Referencies ==
-El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.
-[[Archiu:Panera de Pan. Pa d'Els Ivarsos.jpg|thumb|250px|Panera de pa]]
-L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats".
-És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref>McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>Dupaigne, Bernard. The History of Bread . [[1999]]. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388</ref>
-A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.
-Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref>H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].
-==Pa i religió==
-El pa ha segut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judeua]], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera.
-== Referències ==
 {{Listaref}}
-== Bibliografia ==
+== Bibliografi ==
-* Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", [[Madrit]] [[1986]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0
+*Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrid 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0
-* Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; [[Madrit]] [[1999]], Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.
+*Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; Madrid 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.
-* Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', [[Madrit]] [[2000]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', [[1995]]).
+*Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', Madrid 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', 1995).
 == Enllaços externs ==
-{{DGLV|Pa}}
 * Infopan - [http://www.infopan.es Web principal]
-* [http://www.botanical-online.com/classesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small>
+* [http://www.botanical-online.com/clasesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small>
-[[Categoria:Gastronomia]]
+[[Categoría:Pan| ]]
-[[Categoria:Aliments]]
-[[Categoria:Pa]]