Edició de «Països Baixos»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Ficha país
+
{{Ficha de país
 
| nom_oficial = ''Nederland''<br />
 
| nom_oficial = ''Nederland''<br />
| image_bandera = Flag of the Netherlands.svg
+
| image_bandera = Flag of the Netherlands.svg.png
| image_escut = Royal coat of arms of the Netherlands.svg
+
| image_escut = Coat of arms of the Netherlands.png
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = EU-Netherlands.svg
+
| image_mapa = Localisació Països Baixos UE Europa.png
 
| lema_nacional = ''Je maintendrai'' (''Mantindré'')
 
| lema_nacional = ''Je maintendrai'' (''Mantindré'')
 
| himne_nacional = ''Het Wilhelmus''
 
| himne_nacional = ''Het Wilhelmus''
| capital = [[Amsterdam]]
+
| capital = [[Àmsterdam]]
 
| capital_població =  
 
| capital_població =  
 
| capital_coord = 52°22' N 4°54' E
 
| capital_coord = 52°22' N 4°54' E
| ciutat_principal = [[Amsterdam]]
+
| ciutat_principal = [[Àmsterdam]]
 
| principals ciutats= Àmsterdam
 
| principals ciutats= Àmsterdam
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
Llínea 44: Llínea 44:
 
| gentilici = Neerlandés/a
 
| gentilici = Neerlandés/a
 
| horari = [[Hora central europea|CET]] (+1)
 
| horari = [[Hora central europea|CET]] (+1)
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeu|CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
+
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeu|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
 
| cctld = .nl
 
| cctld = .nl
 
| còdic_telefònic = +31
 
| còdic_telefònic = +31
Llínea 58: Llínea 58:
 
'''Països Baixos''' (en [[idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es compon d'aquells, de les [[Antilles Neerlandeses]] i d'[[Aruba]]. És membre de l'[[Unió Europea]] (UE).
 
'''Països Baixos''' (en [[idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es compon d'aquells, de les [[Antilles Neerlandeses]] i d'[[Aruba]]. És membre de l'[[Unió Europea]] (UE).
  
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per devall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]] '', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]].
+
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per davall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]] '', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]].
  
Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del [[Terra|món]] i és un dels estats més desenrollats: En l'any [[2008]] estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenroll Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref>
+
Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del [[Terra|món]] i és un dels estats més desenrollats: En [[2008]] estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenroll Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref>
  
A sovint, es confonen també els Països Baixos en l'unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats varen formar una sola entitat política.
+
A sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 73: Llínea 73:
 
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].
 
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].
  
El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[sigle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el sigle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[sigle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>
+
El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[segle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[segle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>
  
Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>
+
Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>
  
La república començà a declinar a finals del sigle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).
+
La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).
  
 
== Institucions i Organismes ==
 
== Institucions i Organismes ==
El país és sèu de la [[Cort Internacional de Justícia]].
+
El país és seu de la [[Cort Internacional de Justícia]].
 
Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de l'Unió Europea, Europol.  
 
Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de l'Unió Europea, Europol.  
  
Llínea 98: Llínea 98:
 
* [[Brabant Septentrional]] (''Noord-Brabant'') - [[Bolduque]] (''s-Hertogenbosch'')
 
* [[Brabant Septentrional]] (''Noord-Brabant'') - [[Bolduque]] (''s-Hertogenbosch'')
 
* [[Limburg (Països Baixos)|Limburgo]] (''Limburg'') - [[Mastrique]] (''Maastricht'')
 
* [[Limburg (Països Baixos)|Limburgo]] (''Limburg'') - [[Mastrique]] (''Maastricht'')
 +
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de  30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].
 
En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de  30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].
  
El govern fomentà l'emigració despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones varen abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.
+
El govern fomentà l'emigració després de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.
  
La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie varen d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>
+
La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>
  
 
* 80,9% neerlandesos  
 
* 80,9% neerlandesos  
Llínea 114: Llínea 115:
 
* 0,8% [[Antilles Neerlandeses|antillans]] i [[aruba]]ns
 
* 0,8% [[Antilles Neerlandeses|antillans]] i [[aruba]]ns
 
* 6,0% atres
 
* 6,0% atres
 
== Cultura ==
 
Durant el periodo [[pintura gòtica|gòtic]] i [[Pintura renaixentista europea|renaixentista]] els Països baixos varen escomençar a experimentar un desenroll artístic notable, sobretot en [[Pintura Flamenca|pintura]]. En el pla intelectual, [[Erasme de Rotterdam]], naixcut en els Països Baixos va tindre gran influència en la vida cultural del seu país i de [[Europa]] durant el [[sigle XVI]]. Posteriorment i en el seu honor s'otorga des de [[1958]] el [[Premi Erasmus]] en el camp de les [[humanitats]], [[ciències socials]] i les [[art]]s.
 
 
En el [[sigle XVII]], durant el periodo que es coneix com la «Edat d'Or neerlandesa», l'influència cultural del país va tindre el seu cim. Entre les figures neerlandeses més notòries d'eixa época estaven [[Christiaan Huygens]] i [[Baruch Spinoza]]. Ademés, hi havia estrangers que vivien en el país gràcies al seu ambient de tolerància, com el [[França|francés]] [[René Descartes]] o el [[idioma anglés|anglés]] [[John Locke]]. El país és conegut popularment pels seus [[molí de vent|molins de vent]], [[sòc|sabates de fusta]],  [[Bicicleta|bicicletes]] i [[tolerància social]].
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 130: Llínea 126:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Netherlands}}
+
* [http://www.minbuza.nl/es/home Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Assunts Exteriors]
* [https://www.minbuza.nl/es/home Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Assunts Exteriors] {{en}} {{nl}}
+
* [http://www.online-translator.com/url/tran_url.asp?lang=es&direction=es&template=General&transliterate=&autotranslate=on&url=http://www.koninklijkhuis.nl/english/index.jsp Casa Real Neerlandesa]
* [https://www.koninklijkhuis.nl/ Casa Real Neerlandesa] {{en}} {{nl}}
+
* [http://www.holland.Com/és/ Oficina de Turisme i Congressos]
* [https://www.holland.com/ Oficina de Turisme i Congressos] {{en}}
+
* [http://www.informarn.nl/ Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos]
* [http://www.informarn.nl/ Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos] {{nl}}
+
* [http://www.holandalatina.Com Holandalatina.Com, web sobre Holanda en castellà]
* [http://www.holandalatina.com Holandalatina.com, web sobre Holanda en castellà] {{es}}
+
* [http://www.noticiasholanda.Com Notícies d'Holanda, Notícies dels Països Baixos en espanyol]
* [https://www.sababa.nl/es Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos] {{es}}
+
* [http://www.sababa.nl/es Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos]
  
{{Països Europa}}
 
 
{{UE}}
 
{{UE}}
  
Llínea 144: Llínea 139:
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països Baixos]]
 
[[Categoria:Països Baixos]]
[[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]]
+
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: