Edició de «Orde del Temple»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Templarsign.jpg|190px|thumbnail|right|Sagell dels cavallers templaris que mostra a dos membres de l'orde pujats en un sol cavall, símbol de la seua pobrea. També és visible: "''Sigillum Militum Xpisti''" ("Sagell dels soldats de Crist").]] | [[Archiu:Templarsign.jpg|190px|thumbnail|right|Sagell dels cavallers templaris que mostra a dos membres de l'orde pujats en un sol cavall, símbol de la seua pobrea. També és visible: "''Sigillum Militum Xpisti''" ("Sagell dels soldats de Crist").]] | ||
− | En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien | + | En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”. |
En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]]. | En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]]. | ||
Llínea 69: | Llínea 69: | ||
En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]]. | En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]]. | ||
− | En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres. | + | En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |