Edició de «Norma social»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
[[Archiu:Normas.JPG|thumb|300px|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]] | [[Archiu:Normas.JPG|thumb|300px|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]] | ||
| − | + | Les [[Norma jurídica|Normes jurídiques]] són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària|pecuniari]] o [[Sanció administrativa|administrativa]]. | |
| − | + | Les Normes socials són un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal. | |
En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref> | En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el [[còdic penal]], totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la [[moral]] individual d'algunes persones, lo que dona lloc a l'aparició de les [[subcultura|subcultures]]; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes [[Dictadura|no democràtics]], encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les [[descàrrega d'archius|descarregues]] per [[internet]]. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una [[crisis]] que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del [[canvi social]].<ref>Durkheim, Émile (1993), ''La división social del trabajo social'', Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.</ref> | ||