Edició de «Nit de Sant Joan»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''Nit de Sant Joan''', també nomenada la vespra de Sant Joan o Festa de Sant Joan, és una festivitat d'orige pagà celebrada el [[23 de juny]], vespra del dia de [[Sant Joan Batiste]], en la que se solen encendre fogueres o fòcs. L'orige d'esta costum s'associa en les celebracions en les que es festejava l'arribada del solstici d'estiu, el 21 de juny en l'hemisferi nort, el rito principal del qual consistix en encendre una foguera. La finalitat d'este rito era "donar més força al sol", que a partir d'eixos dies anava fent-se més "dèbil" ―els dies es van fent més curts fins al solstici d'hivern. | |
| − | |||
| − | La '''Nit de Sant Joan''', també nomenada la vespra de Sant Joan o Festa de Sant Joan, és una festivitat d'orige pagà celebrada el [[23 de juny]], vespra del dia de [[Sant Joan Batiste]], en la que se solen encendre fogueres o fòcs. L'orige d'esta costum s'associa en les celebracions en les que es festejava l'arribada del solstici d' | ||
Simbòlicament, el fòc també té una funció "purificadora" en les persones que ho contemplen. Se celebra en molts punts d'[[Europa]], encara que està especialment arraïlada en [[Espanya]], [[Portugal]] (fogueiras de São João), [[Noruega]] (Jonsok), [[Dinamarca]] (Sankthans), [[Suècia]] (Midsommar), [[Finlàndia]] (Juhannus), [[Estònia]] (Jaanipäev) i [[Regne Unit]] (Midsummer). | Simbòlicament, el fòc també té una funció "purificadora" en les persones que ho contemplen. Se celebra en molts punts d'[[Europa]], encara que està especialment arraïlada en [[Espanya]], [[Portugal]] (fogueiras de São João), [[Noruega]] (Jonsok), [[Dinamarca]] (Sankthans), [[Suècia]] (Midsommar), [[Finlàndia]] (Juhannus), [[Estònia]] (Jaanipäev) i [[Regne Unit]] (Midsummer). | ||
| − | La festa cristiana de Sant Joan és el | + | La festa cristiana de Sant Joan és el 24 de juny, sis mesos abans de la vespra del naiximent de [[Jesús]], que és el 24 de decembre. Estos sis mesos són la diferència que els evangelis indiquen entre un i atre naiximent. No obstant, tres dies de diferència d'abdós dates en abdós solsticis fa que no siga raonable assignar esta festa al solstici, i els estudiosos s'inclinen pel fet de que el 25 de decembre, naiximent de Jesús, s'associa més raonablement a la celebració judeua de la ''Hanukkah'' o dedicació del Temple (Jesús era el nou Temple per als cristians). Segons este raonament, la festa de Sant Joan no tindria res a vore en les celebracions paganes del solstici d'estiu. |
| − | Una diferència de 3 dies és massa marge per al coneiximent astronòmic de qualsevol época que considerem. En [[Amèrica Llatina]], en el nordest d'[[Argentina]], [[Brasil]] (Festas Juninas), [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[ | + | Una diferència de 3 dies és massa marge per al coneiximent astronòmic de qualsevol época que considerem. En [[Amèrica Llatina]], en el nordest d'[[Argentina]], [[Brasil]] (Festas Juninas), [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[Paraguay]], [[Perú]], [[Puerto Rico]] i [[Veneçola]], la nit de Sant Joan està aixina mateix relacionada en antiquíssimes tradicions i llegendes espanyoles com la ''Llegenda de l'Encantada''. |
| − | En molts llocs no cap dubte de que les celebracions actuals tenen una conexió directa en les celebracions de l'antiguetat lligades al solstici d'estiu, influïdes per ritos precristians o simplement vinculats als cicles de la naturalea. No obstant, en atres llocs (per eixemple, Espanya i Portugal) l'existència d'una vinculació entre les celebracions del solstici d'estiu (en l'hemisferi nort) que té lloc el 20-21 de juny i les celebracions del dia de Sant Joan (el 24 de juny) varien en funció de les dates, la discontinuïtat en la celebració, les tradicions i costums, etc... Pese a això, s'observen elements comuns, com la realisació de fogueres en els carrers i places de les poblacions | + | En molts llocs no cap dubte de que les celebracions actuals tenen una conexió directa en les celebracions de l'antiguetat lligades al solstici d'estiu, influïdes per ritos precristians o simplement vinculats als cicles de la naturalea. No obstant, en atres llocs (per eixemple, Espanya i Portugal) l'existència d'una vinculació entre les celebracions del solstici d'estiu (en l'hemisferi nort) que té lloc el 20-21 de juny i les celebracions del dia de Sant Joan (el 24 de juny) varien en funció de les dates, la discontinuïtat en la celebració, les tradicions i costums, etc... Pese a això, s'observen elements comuns, com la realisació de fogueres en els carrers i places de les poblacions on es reunixen familiars i amics. |
La vinculació dels ritos lligats al solstici d'estiu en una atra celebració popular i prou estesa del més de juny, les «verbenes de [[Sant Pere]]» (el 29 de juny), resulta encara menys clara. | La vinculació dels ritos lligats al solstici d'estiu en una atra celebració popular i prou estesa del més de juny, les «verbenes de [[Sant Pere]]» (el 29 de juny), resulta encara menys clara. | ||
| − | En el [[Regne de Valéncia]] la celebració més especial són les [[Fogueres de Sant Joan]] que es celebren en la ciutat d'[[Alacant]] | + | En el [[Regne de Valéncia]] la celebració més especial són les [[Fogueres de Sant Joan]] que es celebren en la ciutat d'[[Alacant]] que estan declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1983]]. La Nit de San Joan també es celebra en diferents localitats valencianes, sobretot en aquelles que tenen plaja, a on la gent es reunix per a sopar i encendre les tradicionals fogueres. La Nit de Sant Joan, apart de la foguera, s'acompanya en música i pirotècnia, celebrant-se verbenes. |
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||