Edició de «Museu de Belles Arts de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg||right|thumb|<center>Museu de belles Arts - Sant Pius V</center>]] | [[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg||right|thumb|<center>Museu de belles Arts - Sant Pius V</center>]] | ||
− | [[ | + | [[Image:Musepio1.jpg ||right|thumb|<center> Museu de belles Arts - Sant Pius V </center>]] |
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts de Valéncia''' i seu de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[sigle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos. | El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts de Valéncia''' i seu de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[sigle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos. |