Diferència entre les revisions de "Muro"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
* Sant Joaquim de Setla de Nunyes. | * Sant Joaquim de Setla de Nunyes. | ||
* Santa Maria de Gràcia de Benàmer . | * Santa Maria de Gràcia de Benàmer . | ||
| − | * Ermita de la [[Mare de | + | * Ermita de la [[Mare de Dèu dels Desamparats|Mare de Dèu dels Desamparats]]. [[segle XVIII|Segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]]. |
* Ermita de Sant Antoni. | * Ermita de Sant Antoni. | ||
* Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'[[art abstracte]] i de vanguarda. | * Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'[[art abstracte]] i de vanguarda. | ||
Revisió de 04:35 6 març 2009
'Muro d'Alcoy és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Muro del Comtat o, simplement, Muro, el seu nom oficial és la forma castellana Muro de Alcoy.
Geografia
Els 30,5 km2 de superfície s'estenen al voltant de la Serra de Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoy. Llocs d'interés: la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu orige. N'hi ha un sender de chicotet recorregut PR-V56.
Edificis d'interés
Muro conserva casotes familiars, algunes dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que estaja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:
- La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
- Església de Sant Joan Baptista. Neoclàssica, del segle XVIII, construïda sobre l'antiga mesquita.
- Sant Francesc de Turballos. Segle XVIII.
- Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
- Santa Maria de Gràcia de Benàmer .
- Ermita de la Mare de Dèu dels Desamparats. Segles XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Antoni.
- Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'art abstracte i de vanguarda.
Cultura i gastronomia
Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són l'Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.
Entre atres celebracions festives nomenen la Fireta de Sant Antoni, en el mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes més reconegudes de la Nació Valenciana.
La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament en els bons embotits constituixen l'oferta gastronòmica murera.
Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar el Tio Pep ("El Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").
Les seues festes de Moros i Cristians se celebren la segona semana de Maig.
Murers ilustres
- El tio Pep, que no era exactament de Muro, pero ha donat fama al poble
- El Cato de Muro, celebre dolçainer de la Xafigà
- Rafael Ferrandiz Sellés, futboliste del Muro C.F.