Diferència entre les revisions de "Municipi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de 85.52.188.173 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin)
Llínea 5: Llínea 5:
 
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'''estat noble'' i atre per l'''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.
 
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'''estat noble'' i atre per l'''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.
  
En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la Catalana i valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.
+
En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.
  
 
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]).
 
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]).

Revisió de 17:27 11 gin 2015

Un municipi és una entitat administrativa que pot agrupar una sola localitat o varies; podent fer referència a una ciutat, poble o aldea, o a una agrupació dels mateixos.

El municipi esta compost per un territori clarament definit per un terme municipal de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en enclaus i presentant enclaus d'atres municipis); i la població que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el padró municipal i mecanismes que otorguen drets, com l'aveïnament o veïnat llegal, que només considera veí a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero resident).

El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat ajuntament, municipalitat, alcaldia o consell; encapçalat per una institució unipersonal: l'alcalde (en l'Antic Regim en Espanya havia un alcalde per lestat noble i atre per lestat pla; i en les principals ciutats un corregidor designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme municipi per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'Estats moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents representatius, elegits democràticament. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat consell obert .

En l'Antiga Roma, un municipium (paraula llatina que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies lleis; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la ciutadana romana, la condició de llibertat o esclavitut, etc.

En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "comunes" (per eixemple, la commune francesa, la comune italiana o la kommun sueca). El terme prove de la comuna migeval (Ciutats-estat italianes, Ciutat Imperial Lliure).

Vore també

Referències