Edició de «Municipi»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''. | El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''. | ||
| − | En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | + | En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la Catalana i valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. |
En alguns països, les entitats equivalents als municipis són dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prové de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]). | En alguns països, les entitats equivalents als municipis són dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prové de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]). | ||