Edició de «Municipi»

Un '''municipi''' és una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]], [[pedania]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos.

Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments.

El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclavament]]s i presentant [[enclavament]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que a soles considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]).

El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.

En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.

En alguns països, les entitats equivalents als municipis són dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prové de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]).

== Vore també ==
* [[Aldea]]
* [[Alfoz]]
* ''[[Borough]] ''
* [[Ciutat]]
* [[Comuna]]
* [[Condat]]
* [[EATIM]]
* [[Gemeinde]]
* [[Localitat]]
* ''[[Municipium]] ''
* [[Municipalisme llibertari]]
* [[Pedania]]
* [[Poble (rural)|Poble]]
* [[Terme municipal]]

== Referències ==
* [https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392 «Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.» (en [[castellà]]). [[BOE]]]
* [https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2010/06/23/8/con/ «Llei 8/2010, de 23 de juny, de la [[Generalitat Valenciana]], de Règim Local de la [[Comunitat Valenciana]] (DOGV núm. 6296, de 24.06.2010). Base de Dades Legislativa del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 11-11-2021.]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Municipi}}

[[Categoria:Divisió territorial]]