Edició de «Moraira»

{{Infobox_pobles
| nom = Moraira
| bandera = no
| image_escut =  [[Archiu:Escut de Teulada.jpg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[Marina Alta]]
|image_país = [[Archiu:Localització de Teulada respecte del País Valencià.png|95px|Localisacio de Teulada respecte a la Comunitat Valenciana]]
|image_província = [[Archiu:Teulada-Mapa de la Marina Alta.svg|165px|Localisacio de Teulada respecte a Marina Alta.]]
| còdic_postal = 03
| partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Denia]]
| municipi = [[Teulada]]
| coor = 
| altitut = 
| referencia =
| distancia2 = 
| referencia2 = 
| superfície = 
| població = 1845
| ineaño = 2009
| gentilici =  
| llengua = [[Valencià]]
| cp = 
| alcalde =  Antoni Joan Bertomeu Valles([[PP]])
| alcaldeaño = 2010 actualitat
| web = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada]
}}
[[Archiu:Moraira01.jpg|thumb|Vista urbana de Moraira]]
[[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]]
'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].
Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.

Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.

En l'any [[1969]] l'escritor nortamerica [[Chester Himes]] s'instalà prop de Moraira, en el mateix terme de Teulada, a on vixqué fins la seua mort en l'any [[1984]].

== Orígens i evolució ==
[[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]]
Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Alger]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.

== Senyes de poblacio ==
[[Archiu:EsculturaA Mari.jpg|thumb|left|Escultures d'Antoni Marí]]
Les primeres sifres conegudes del numero de cases del nucleu de Moraira són de [[1860]]. Segons el Nomenclátor de la Provincia de [[Alacant]] d'enguany el “caserío de Morayra, que està a 6'1 km de Teulada" conta en 38 cases, de les que hi ha 12 d'una planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles, 27 estan habitàdes permanentment, 1 temporalment i 10 no s'habiten.
Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de [[1922]] el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.

En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.

Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

[[Categoria:Marina Alta]]
[[Categoria:Teulada]]
[[Categoria:Pedanías de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Localitats de la província d'Alacant]]