Edició de «Montesa»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Sala Capitular del Castell de Montesa.JPG|thumb|right|360px|<center>Sala capitular del [[castell de Montesa]]</center>]]
+
[[Image: Montesa.jpg|thumb|right|360px|<center>Montesa</center>]]
'''Montesa''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].
+
 
 +
 
 +
'''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.  
+
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.  
 
 
Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.  
 
  
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
+
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
  
 
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
 
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
Llínea 23: Llínea 23:
 
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].
 
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].
  
== Administració ==
+
== Monuments ==
 +
[[File:Església de l'Assumpció, Montesa 01.JPG|thumb|250 px|Iglésia de l'Assunció de Montesa]]
 +
*'''[[Castell de Montesa]] '''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
 +
 
 +
El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].
 +
 
 +
*'''Iglésia Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].
 +
 
 +
== Festes locals ==
 +
 
 +
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
 +
 
 +
Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.
 +
Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].
 +
 
 +
== Administració i Demografia ==
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
Llínea 42: Llínea 57:
 
   | Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos
 
   | Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos
 
   | Partit_8 = [[PP]]
 
   | Partit_8 = [[PP]]
  | Alcalde_9 = Juan García Cerdá (2011-2013)
 
José Barberá Ferrer (2013-2015)
 
  | Partit_9 = [[BLOC]]
 
[[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_10 = José Barberá Ferrer (2015-2017)
 
Analía Juan Guillén (2017-2019)
 
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 
[[Compromís]]
 
  | Alcalde_11 = Analía Juan Guillén (2019-2021)
 
José Barberá Ferrer (2021-2023
 
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 
[[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_12 = Hector Barberá Cerdá
 
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 
 
}}
 
}}
  
== Demografia ==
+
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Conta en una població de 1.152 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
+
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
  
 
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!!
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2018]]!![[2022]]!!
 
 
|-
 
|-
| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425|| align=center| 1.180|| align=center| 1.152
+
| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425
 
|}
 
|}
</center>
 
  
== Monuments ==
+
== Vore també ==
[[File:Església de l'Assumpció, Montesa 01.JPG|thumb|250 px|Iglésia de l'Assunció de Montesa]]
+
* [[Castell de Montesa]]
*'''[[Castell de Montesa]] '''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
+
* [[Terratrémol de Montesa]]
 
 
El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].
 
 
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].
 
 
 
== Festes locals ==
 
 
 
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
 
 
 
Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.
 
Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].
 
  
 
== Images de satèlit i mapes ==
 
== Images de satèlit i mapes ==
Llínea 91: Llínea 75:
 
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
 
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
  
== Vore també ==
+
== Enllaços externs ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+
* [http://www.ive.S'Institut Valencià d'Estadística]
* [[Castell de Montesa]]
+
* [http://www.Fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [[Terratrémol de Montesa]]
+
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [https://www.montesa.es/ Ajuntament de Montesa]
+
{{Traduït de|es|Montesa_(Valencia)}}
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Montesa INE. Població de Montesa]
 
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Montesa}}
 
 
 
* [https://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
 
 
 
 
{{Municipis de La Costera}}
 
{{Municipis de La Costera}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!