Edició de «Moneda jaquesa»

El '''diners jaquesos''' o '''diners aragonesos''' és un tipos de [[moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]].

Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).

En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien  revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Sardenya|sardes]] i [[Còrsega|corsos]].

==Orige dels diners jaqués==

Prové del [[diners (moneda)|dinero]]  ([[llatí]] ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros. 

Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental. 

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es varen convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que varen passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'[[argent]], que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'[[Europa]], arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.

Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'[[Imperi  Carolingi]] . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners varen ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]]. 

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda varen anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[velló|moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com varen ser el pagament de les [[pàries]].

Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de [[Sancho Ramírez]], el [[mancuso]] jaqués (''«mancusos iacensis»'' o ''«auro d'Iacca»''), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i varen adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta cantitat als [[Estats Pontificis]] despuix del viage del rei aragonés a [[Roma]] de [[1068]]. També va existir moneda divisionària dels diners: el [[óbol]], el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.

Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal d'argent per dos de coure.  La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda Sancivs-Rex. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'[[Escut de Sobrarbe|carrasca de Sobrarbe]], i la llegenda d'Aragó, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del [[Regne de Monsó]] en la llegenda Mon-Son, acapto o conquista personal establida en [[1089]] pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda aragonesa.

== Vore també ==

* [[Morabatí]]
* [[Real de Valéncia]]

== Referències ==

{{Reflist}}
== Bibliografia ==
*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4687&tipo_busqueda=1&nombre=dinero%20jaqu%E9s&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= «Dinero»], ''Grande Enciclopedia Aragonesa'' en línea.
*[http://www.seacex.com/documentos/corona_aragon_08_01_sig.pdf  «Numismática y sigilografía»] <nowiki>[</nowiki>de la Corona de Aragón<nowiki>]</nowiki>, en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3.
*[http://aragonesasi.com/historia/coronadearagon/vidamaterial.php «Laso monedas»], en ''La Edad Media en la Corona de Aragón. Parte Segunda: Laso instituciones''.
*Royo Ortín, Marco L., ''[http://www.numisma.es/MarcoLuis/Utilidades/ARAGON.pdf La moneda en el Reino de Aragón]'', www.numisma.org 2008.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Libra_jaquesa Lliura jaquesa en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_jaqu%C3%A9s Diner jaqués en Wikipedia]

[[Categoria:Monedes d'Espanya|Diners]]
[[Categoria:Monedes]]
[[Categoria:Monedes valencianes]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Monedes fora de curs]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	El '''diners jaquesos''' o '''diners aragonesos''' és un ~~tipo~~ de [[moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]].	+	El '''diners jaquesos''' o '''diners aragonesos''' és un tipos de [[moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]].

	Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).		Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).