Edició de «Monasteri de Santa Maria de Benifassà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]] | [[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]] | ||
− | El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes | + | El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes arran de la conquista jaumina. |
== Situació == | == Situació == | ||
Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central | Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central | ||
− | pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres. | + | pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres. |
== Referències == | == Referències == |