Edició de «Monasteri de Santa Maria de Benifassà»

[[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]]

El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]].

== Història ==

En l'any [[1208]] el rei Pere II donà el castell a [[Guillem de Cervera|En Guillem de Cervera]]. En [[1229]], Guillem de Cervera pren hàbit en el [[Real Monasteri de Santa Maria de Poblet|monasteri cistercenc de Poblet]], donant el territori de la seua propietat ad esta Orde. En l'any [[1233]] [[Jaume I]] ordenà construir un monasteri baix l'advocació de Santa María.

Els monges es varen establir provisionalment en el pla junt al castell fins a l'any [[1250]] quan es varen acabar les vivendes en el monasteri cistercenc.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monastery of Santa María de Benifassà }}

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Vista general Monestir de Santa Maria (la Pobla de Benifassà) 01.JPG|thumb|250px|Monasteri de Santa Maria de Benifassà]]
-El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]]. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes a raïl de la conquista jaumina.
+El '''Monasteri de Santa Maria de Benifassà''' o el '''Real Convent de Santa Maria de Benifassà''', també nomenat '''Cartoixa de Santa Maria''' està situat en el terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], en la [[Tinença de Benifassà]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el [[sigle XIII]], en obres pertanyents als sigles següents [[sigle XIV|XIV]], [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. És un dels conjunts monumentals més antics del [[Regne de Valéncia]].
-== Situació ==
-Està situat al costat de la carretera entre [[Fredes]] i [[La Sénia]] al noroest de l’embassament d’[[Ulldecona]]. La Tinença de Benifassa, al nort del territori valencià, es un parage que presenta montanyes abruptes, barrancs profunts, boscs frondosos, una rica fauna i molt pocs habitants, distribuits en chicotetes localitats: la Pobla de Benifassà, [[Ballestar]], Fredes, Bel, [[El Boixar]], [[Corachar]], [[Herbers]] i [[Castell de Cabres]], que en
-total no arriben als 400 habitants. Alguns dels païsages més bonicos de la zona, entre atres, son el [[Tossal del Rei]] i el bosc de la Tenalla.
-El Real Convent de Santa Maria de Benifassà seguix ocupat per monges cartoixanes de l’Orde de Sant Bru.
-El dia i l'horari de visita es el dijous de 13 a 15 hores.
 == Història ==
-En l'any [[1208]] el rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] dona el castell allí situat al noble [[Guillem de Cervera]] qui, a l’enviudar en eixe mateix any pren l'hàbit en el [[Real Monasteri de Santa Maria de Poblet|monasteri cistercenc de Poblet]], donant el territori de la seua propietat ad eixa Orde i recluint-se en la vida monacal. Posteriorment sería [[Jaume I]] qui el 22 de novembre de [[1233]], ordena a l’abat de Poblet la fundació en estos parages d’un cenobi baix l’advocació de la Mare de Deu, Santa Maria.
+En l'any [[1208]] el rei Pere II donà el castell a [[Guillem de Cervera|En Guillem de Cervera]]. En [[1229]], Guillem de Cervera pren hàbit en el [[Real Monasteri de Santa Maria de Poblet|monasteri cistercenc de Poblet]], donant el territori de la seua propietat ad esta Orde. En l'any [[1233]] [[Jaume I]] ordenà construir un monasteri baix l'advocació de Santa María.
-Els monges de l’orde cistercenca de Sant Bernat, procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet, portaren avant l’encarrec a l’any següent, pero no sería fins a [[1250]], quan estarien acabats els edificis que conformen este conjunt arquitectònic. Els monges es varen establir, provisionalment, en el pla junt al castell fins que es varen acabar les vivendes.
-== Descripció ==
-Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central
-pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres.
-== Referències ==
-* [[Revista Rogle]] (nº 197, febrer 2023), editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].
+Els monges es varen establir provisionalment en el pla junt al castell fins a l'any [[1250]] quan es varen acabar les vivendes en el monasteri cistercenc.
 == Enllaços externs ==