Edició de «Misteri d'Elig»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]] | [[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]] | ||
− | El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, | + | El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref> |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]]. | L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]]. | ||
− | Es tracta de l'única obra en el seu | + | Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]]. |
− | Tots i | + | Tots i cadascun dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]]. |
− | El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l' | + | El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc. |
==Obra== | ==Obra== | ||
− | |||
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]]. | El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]]. | ||
===Jornada Primera=== | ===Jornada Primera=== | ||
+ | També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]]. | ||
− | + | Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare. | |
− | |||
− | Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per | ||
[[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea. | [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea. | ||
Llínea 35: | Llínea 25: | ||
Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral. | Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral. | ||
− | Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. | + | Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada. |
===Jornada Segona=== | ===Jornada Segona=== | ||
Llínea 43: | Llínea 33: | ||
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament. | Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament. | ||
− | Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la llitúrgia d'[[exèquies]]. De sobte, intrigats pels cants, un grup de [[ | + | Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la llitúrgia d'[[exèquies]]. De sobte, intrigats pels cants, un grup de [[jueu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als atres el motiu de la intriga. Estos, alterats, decidixen atacar al grup de discipuls en la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tart. |
− | El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. | + | El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però estos, més numerosos, aconseguixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agarrar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralisen, com per milacre. Els atres, testimonis d'este milacre, cauen de genolls arrepenedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda. |
Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria. | Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria. | ||
− | L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a | + | L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta. |
− | El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança | + | El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!". |
La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Glòria Patri]]''. | La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Glòria Patri]]''. | ||
Llínea 61: | Llínea 51: | ||
Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13. | Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13. | ||
− | D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que | + | D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que compta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
− | |||
*[[Antonio de Ribera]] | *[[Antonio de Ribera]] | ||
*[[Elig]] | *[[Elig]] | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
− | |||
{{referències}} | {{referències}} | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
− | |||
{{Commonscat|Misteri d'Elx}} | {{Commonscat|Misteri d'Elx}} | ||
*[http://www.lafesta.com/ La Festa] | *[http://www.lafesta.com/ La Festa] | ||
Llínea 79: | Llínea 66: | ||
*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig] | *[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig] | ||
*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig] | *[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig] | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Elig]] | [[Categoria:Elig]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | ||
− | |||
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||
− | |||
[[Categoria:Teatre Valencià]] | [[Categoria:Teatre Valencià]] | ||
− | |||
− | |||
− |