Edició de «Mislata»

{{Artícul destacat}}
{{Infobox pobles
|image_país = 
|image_província = [[File:Localització de Mislata respecte de l'Horta Oest.png|165px]] 
|nom = Mislata
|image_escut = [[File:Escut de Mislata.svg|90px]] 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]] 
|coor =  39°28′N 0°24′O 
|superfície = 2,1 km²
|altitut = 29 msnm
|població = 44.282 hab. (2022)
|densitat = 21.086,66 hab./km²
|gentilici = Mislater/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46920
|festes = Última semana d'Agost
|alcalde = Carlos Fernández Bielsa ([[PSPV]])
|web = [https://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|notes = 
}}
'''Mislata'''  és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==
Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions quaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo. 

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].

Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] i [[Valéncia]].

=== Accessos ===
Mislata se troba junt a l'autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. L'accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio Gea des del Carrer d'[[Alcàsser]] i des de l'Avinguda del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel. 

En quant al transport en autobús, l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Torís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[província de Conca]] i la [[província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i [[La Manchuela]].

L'accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer varen substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el [[1 juliol]] de [[1964]] (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de [[Llíria]] deixà de passar per Mislata en [[1969]], per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de [[1999]] s'inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. 

En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: ''Mislata'', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i ''Mislata Almassil'', prop del [[Nou Llit del Túria]]. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen [[Rafelbunyol]] i el Port, passant pels municipis de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]], en l'[[Aeroport de Valéncia]] i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.
[[Image:Linea3metrovalencia.gif]] [[Image:Linea5metrovalencia.gif]]

== Història ==
S'observen en el terme algunes senyes de l'ocupació humana durant l'época romana. En l'[[Alqueria]] Alta, prop de la [[Presó Model (Valéncia)|Presó Model]], aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de [[César August]] i al fer els ciments d'una casa en el carrer del [[Bisbe Irurita]] se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adrià]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]).

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[sigle XIV]], varis senyors.

En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]] '' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:
<cite>
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''

* ''<<¿A on estan els parages del seu [[Russafa]], del Djisr, de la seua Manzil'Ata (Mislata) i de la seua Manzil Nasr ([[Massanassa]])?.>>''
</cite>

En el [[Dret Foral Valencià]] el [[Jaume I d'Aragó|Rei Jaume I]] anava a determinar a quins li corresponien els bens presos als musulmans. En el cas de l'alqueria de Mislata, passà a ser directament domini real. Moltes de las terres a la banda del riu Túria, passarien al ya mencionat Sanz Llopiç d'Albero i, més tart, a atres famílies.

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i [[Valéncia (ciutat)|la capital]], l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de la capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per ''la batalla de Mislata'', que tingué lloc en [[1348]], la qual ficà fi a la rebelió de [[Valéncia]] contra [[Pere el Ceremoniós]].

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''. 

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

[[File:MislataEn1848.JPG|300px|right|thumb|Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar.
Escrit per Pascual Madoz-1848]]

En époques més recents i durant l'insurrecció cantonal en l'any [[1873]], el general [[Arsenio Martínez-Campos Antón]] s'estajà en la ''Casa Gran'' durant el sege a Valéncia. La ''Casa Gran'' era un palau fortificat del baró de Mislata. Llamentablement en [[1972]] fon derruït per a construir el nou Ajuntament.

El [[27 de maig]] de [[1952]] s'inaugurà l'Hospital Militar, en terrenys de [[Quart de Poblet]] i Mislata. Fon un acontenyiment que movilisà Mislata post que tal acte fon presidit per [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] a la saó Cap del Estat. 

Més recentment, en [[1969]] en motiu de les obres del [[Pla Sur]] de [[Valéncia]], tingué lloc l'eliminació de les vies del tren de Valéncia a [[Llíria]] que partien Mislata en dos. Els terrenys que ocupaven fon desdits per [[Ret Nacional de los Ferrocarrils Espanyols|RENFE]] al municipi, donant lloc a l'urbanisació en [[1973]] de l'Avinguda de Gregorio Gea, arteria principal de la població. La cessió s'originà a principis dels anys setanta, baix l'alcaldia de D. Vicente Porcar Grafiá.

== Demografia ==
En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar. 

Conta en 44.282 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. En 21.086 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la del restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tòkio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]]
|-
| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384
|-
! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]] || [[2022]]
|-
| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278 || align=cengter| 44.282

|}
</center>
La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta per cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de [[Valéncia]] n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en [[1848]]. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió puix, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre l'estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar la seua residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

== Economia ==
En els seus camps, regats en [[aigua]] del [[Túria]] a través de la [[Sequia de Mislata]] i la [[Sequia de Favara]], se produïen una gran varietat d'[[hortaliça|hortalices]] destinades al consum diari, tales com [[creïlles]], [[pésols]], [[tomata|tomaques]], etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'[[agricultura|activitat agrícola]] és residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en l'activitat econòmica, fonamentalment comerços i servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de [[Valéncia]].

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antoni, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui la seua presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica contínua la seua activitat normal i en l'actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la frontera principal al seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial d'inicis del [[sigle XX]].

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

== Monuments i llocs d'interés ==
Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:
=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===
Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en [[1755]]. És un temple de frontera senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La frontera i el campanar se restauraren en [[1978]]. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar a l'original desaparegut en [[1936]] que era de fusta, realisat per l'arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys despuix se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín. 

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; és anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el buit cara al convent, se fundí en [[1970]]. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en [[1798]]. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en [[1942]] i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

* Volteig penjat en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=K7nJ6xV9IKQ de les campanes]

=== La Creu Coberta ===
[[File:Mislata, creu coberta.jpg|200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, abans de la seua rehabilitació]]
Construcció d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tengut una afortunada rehabilitació.

{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'[[abril]] de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys despuix, el [[28 de març]] de [[1432]] fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..''

I més avant contínua escrivint:

''El [[31 d'octubre]] de [[1433]] se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el [[17 de decembre]] del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

=== El ''Pou del Quint'' ===
Edifici construït en [[1915]] per a administrar les aigües que s'obtenien d'un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i la seua titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En [[2007]] fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic ''El Quint''.

=== Atres llocs d'interés ===
[[File:Mislata. Fàbrica de Payá. Xemeneia.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà (fumeral)]]
El carrer del Porche en el porche que li dona el seu nom, dona entrada al Barri de La Moreria.
El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en l'arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del [[sigle XX]]. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

== Cultura ==
=== Centre Instructiu Musical ===
En els aspectes culturals cap destacar que en l'any 1908 se fundà la ''Banda Nova''. Esta banda de música en el temps passà a denominar-se [[Centre Instructiu i Musical de Mislata]] que en l'actualitat és el principal foc de cultura d'esta població.
=== Coral Ramón Ibars ===
Els arts musicals de Mislata conten en el grup coral Ramón Ibars, següent les seues activitats més destacades les actuacions en les festes nadalenques i l'organisació de les Trobades de Cant Coral Vila de Mislata patrocinades pel Ajuntament.

* Actuació de la Coral penjat en YouTube [http://www.youtube.com/v/tLlmQpElArM Nadal 2007]

=== Activitats culturals municipals ===
Dins de les activitats culturals organisades per l'ajuntament se destaquen les següents:

* '''Concurs de teatre Vila de Mislata en [[llengua valenciana]] ''', que comença en la segona semana de [[setembre]], actuant diferents grups teatrals d'aficionats tots els fins de semana fins el [[15 de decembre]]. Des del seu començ, aproximadament en [[1980]] fins els nostres dies, s'ha consolidat com u dels més prestigiosos de nostre àmbit llingüístic.

* '''Premis de Lliteratura Breu''', certamen que pretén fomentar l'hàbit d'escriure entre els més jóvens. Conta en set categories: Narrativa en [[llengua valenciana]], narrativa en [[castellà]], poesia en [[llengua valenciana]], poesia en [[castellà]], autor jove (12 a 15 anys), autor local i el premi jove Comedia de Monòlec. La primera convocatòria tingué lloc en l'any [[1992]].

=== Persones célebres de Mislata. ===
* [[Gregorio Gea Miquel]], educador, fundador del [[Patronat de la Joventut Obrera]].
* [[Jogim Martí i Gadea]], llingüista. Encara que naixcut en [[Balones]], localitat valenciana propenca a [[Cocentaina]], desenrollà el seu principal treball en Mislata d'a on era retor. 
* [[Manuel Monleón Burgos]], pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en [[Andilla]], des de l'any [[1962]] fon un mislater més. 
* [[Miquel Navarro, escultor]].
* [[José Mir Pallardo]], Cirugià especialisat en transplants hepàtics.
* [[Ramón Ibars Monsell]], naixcut en [[Burjassot]], pero resident en Mislata en els anys 80. Compositor autor de l'Himne de Mislata.
* [[Esteban Esteve Jorge]], ([[Sot de Chera]], [[1937]] - † Mislata, [[2006]]) músic, director i compositor.
* Amadeo Tortajada Ferrándis, archiver y bibliotecari del [[CSIC]], que dona nom a un Colege Públic.
* Matías Ruiz Esteve, poeta.
* Manuel Marzal Barberá ([[1918]] - † [[1993]]), mestre de cant valencià d'estil, conegut com ''el Chiquet de Mislata''.

== Deports ==
=== Associacions i instalacions Deportives ===
Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills.
Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:

Zona 1: Piscina coberta, fundada en [[1980]], encara que en principi era descoberta en l'any 1992 se climatisà i fon una de les primeres piscines cobertes de la [[província de Valéncia]], en l'actualitat s'està ampliant esta instalació i pròximament serà una de les més modernes de [[Valéncia]]. En esta instalació entrena el Club de Natació Piscis.

Zona 2 El Quint, conta en un Pabelló de 1600m2 de pista coberta i en atres tantes de pistes polideportives, a on entrenen habitualment els Clubs de Bàsquet, Patinage Artístic, Fútbol Sala i Escacs.

Zona 3: La Canaleta, consta de pista d'Atletisme de 200m. a on entrena el Club d'Atletisme, quatre camps de fútbol (dos de F7 i dos de F11) on entrenen els dos clubs de [[fútbol]] de Mislata, pistes polideportives, a on entrena l'escola de Tenis; piscina d'estiu, on entrena el club de natació en l'época estival i el Pabelló de la Canaleta en una pista central de 800m2 on entrenen els clubs de Baló a mà, hockey sobre patins i l'Escola Municipal de Gimnàsia Rítmica; també té varis gimnasis i sales de musculatura per a utilisació dels ciutadans i d'un tatami a on entrena el Club de Judo.

Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte

=== Escola de Fútbol ===
N'hi ha una escola de fútbol, el Mislata U.F, que té com sede el camp municipal de ''La Canaleta'' situat junt al [[Parc de Capçalera]] i el nou zoològic (llit vell del riu [[Túria]]). Que la componen cinccents chiquets. Enquadrada en els millors grups de la Comunitat Valenciana obtenint grans resultats i competint en èxit en tornejos per tota [[Espanya]], dirigida per Ricardo Sanmartin i presidida per José Asensio. La seua pàgina web és http://www.mislatauf.com

També conta en l'escola decana en el municipi de Mislata, fundada en [[1932]], és el club del Mislata C.F., una escola en menys equips ya que conta en l'actualitat en 23 equips, pero en un equip amateur en la Preferent Valenciana sempre candidat a la promoció a la Tercera Divisió. Una escola de valors basats en el treball i l'humiltat i que en ell creix a passos ajagantats, següent un dels clubs més importants en la Comunidad Valenciana a nivell d'escola. Club dirigit pel president Juan García i des de la direcció deportiva per Sergio Piqueres, assistits per una junta directiva jove i en gran proyecció de futur, la seua web és http://www.mislatacf.com

== Social ==
En la primera llegislatura, despuix de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà l''''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa ''Mislata Sense Barreres'', per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

== Festes locals ==
Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i ampla tradició en festejos, de les quals podem destacar les festes en honor a:
* [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] (en [[setembre]]),
* [[Sant Francesc d'Asís]] (en [[octubre]]),
* [[Verge dels Dolors]] (en setembre),
* La [[Creu de Mislata]] (en [[abril]]), 
* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en [[agost]].

*Els dos dies grans de les festes patronals són l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist. 

*Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran cantitat d'assistents venguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.

*Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en [[2007]] [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc  de la paella jagant]

A l'igual que en [[Valéncia]], en Mislata també són típiques [[Falles|les Falles]], festa per excelència i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de [[març]], de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze [[comissió fallera|comissions falleres]]: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Àustria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid i [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el més de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les pel gran aport que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

== Gastronomia ==
Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. La [[paella]], l'[[arròs al forn]], el congret valencià, l'[[arròs en bledes]], els [[caragol|caragols]] (''caragolada'') o l'[[all i oli]] '' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre el rest, l'igual que els dolços: pastiços de moniato, rossencs, ''rosquilles del músic'', ''la coca boba'' i la [[Mona de Pasqua|mona de pasqua]].

== Política ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Alcaldes anteriors a 1979
! style="background:#efefef;" | Anys mandat
! style="background:#efefef;" | Nom de l'Alcalde
|-
| align="center"|[[1905]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Agustín Cerveró</div>
|-
| align="center"|[[1915]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Esteve</div>
|-
| align="center"|[[1933]]-[[1939]]? 
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Juan Llorens</div>
|-
| align="center"|[[1939]]-[[1942]]
| <div class="hiddenStructure{{{Nombre}}}">
D. Juan Bautista Francés

D. Salvador Miquel
D. Leandro Cervera</div>
|-
| align="center"|[[1942]]-[[1950?]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Sanmartín</div>
|-
| align="center"|[[1950?]]-[[1963]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Ballester</div>
|-
| align="center"|[[1963]]-[[1965]]?
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. José Juan Aparisi</div>
|-
| align="center"|[[1965]]-[[1979]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Grafiá</div>
|}<noinclude>
 

{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = D. José Morales Gracia
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_2 = D. José Morales Gracia
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_3 = D. José Morales Gracia
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_4 = D. José Morales Gracia
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = D. José Morales Gracia
   | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_6 = D. José Morales Gracia <br /> Manuel Corredera Sanchis (moció de censura)  
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] <br /> [[PPCV]]
   | Alcalde_7 = D. Manuel Corredera Sanchis   
   | Partit_7 = [[PPCV]]
   | Alcalde_8 = D. Manuel Corredera Sanchis   
   | Partit_8 = [[PPCV]]
   | Alcalde_9 = D. Carlos Fernández Bielsa  
   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_10 = D. Carlos Fernández Bielsa  
   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_11 = D. Carlos Fernández Bielsa  
   | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_12 = D. Carlos Fernández Bielsa  
   | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Mislata INE. Població de Mislata]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Mislata}}

* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta]

{{Municipis de L'Horta Sur}}

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]