Edició de «Miquel Joan Pasqual»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica. | A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica. | ||
− | [[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg|thumb|200px | + | [[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg|thumb|200px]] |
− | Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''" | + | Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] i que publicà en l'any [[1548]]. |
Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats. | Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats. |