Miquel Adlert i Noguerol
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta 1911 - Valéncia 1988) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'UDC, pero el 1940 fon dissolta per orde governativa.
En l'any 1944 fundà en Xavier Casp l'editorial Torre, de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell després de la publicació de Nosaltres els valencians en 1962. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes del Puig per a la llengua valenciana.
Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (1977)
- De la meua catacumba (1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (1984)