Edició de «Minsk»

[[Archiu:Church of Saints Simon and Helena (Minsk).jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia dels Sants Simó i Elena]]
[[Archiu:Babrujskaja, Minsk.jpg|300px|miniaturadeimagen|Plaça de l'estació de Minsk]]
'''Minsk''' (en [[bielorús]], Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de [[Bielorrússia]]. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la [[Comunitat d'Estats Independents]] (CEI).

Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any [[2020]] habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.

Les primeres referències històriques de la ciutat daten de l'any [[1067]], quan se li nomena com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. L'assentament es va desenrollar en els rius que ho travessen. En [[1242]], Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títul de ciutat en [[1499]].

Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre els anys [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]].

== Història ==
Al voltant del [[sigle X]], el príncip [[Rahvalod]] (o Rogvolod), d'orige [[vikingo]], governà un territori conegut com [[Principat de Polatsk]], al que pertanyia la zona que ocupa l'actual ciutat de Minsk. La primera menció escrita a la ciutat baix el nom de Minsk apareix en l'any 1067, i està correlacionada en la lluita dinàstica entre el [[Principat de Polatsk]] i el [[Rus de Kiev]].

Entre els anys [[1101]] i [[1242]] la ciutat seria l'epicentre del [[Principat de Minsk]], a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al [[Rus de Kiev]]. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del [[Gran Ducat de Lituània]], regió que despuix passà a ser part de la [[mancomunitat polac-lituana]], de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat ([[Dret de Magdeburgo]]).<*ref>{{cita web|títul=*About Minsk|obra=Minsk city executive committee|*url=http://minsk.gov.by/en/tempage/minsk/|fechaacceso=30 de juny de 2017}}(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant [[El Diluvi (història polaca)|El Diluvi]] Minsk fon conquistada pel sar [[Allunte I de Rússia]], pero fon reconquistada pel rei [[Juan II Casimir Vasa]] en 1667.

En l'any [[1793]], la ciutat fon anexada a l'[[Imperi rus]], com a conseqüència de la [[Segona Partició de Polònia|segona partició]] de [[Polònia]]. En [[1919]] i [[1920]] la ciutat fon controlada per la [[segona república polaca]], durant el curs de la [[Guerra polac-soviètica]]. La ciutat és finalment cedida a [[Rússia]] per mig del pacte de [[Pau de Riga]], i es convertix en la capital de la [[RSS de Bielorússia]], una de les repúbliques que constituïen l'[[Unió Soviètica|URSS]].

Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la [[segona guerra mundial]]. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en [[1941]] ([[Operació Barbarroja]]), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del ''[[*Reichskommissariat *Ostland]]'' i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un [[Gueto de Minsk|gueto judeu]] de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el [[3 de juliol]] de [[1944]]. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic.

En els [[anys 1980]], l'[[accident de Chernóbil]] afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la [[República Socialista Soviètica de Bielorrússia]] des de 1919 fins a [[1991]], quan es va convertir en la capital de la República de [[Bielorrússia]].

Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]].

== Geografia ==
=== Clima ===
Minsk té un [[clima continental]] humit (Köppen Dfb), per la seua ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'[[Oceà Atlàntic]] i l'aire sec de la massa continental eurasiàtica. El seu clima és inestable i tendix a canviar en freqüència. La temperatura mija de giner és -4,5 °C, mentres que en juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada fon de -40 °C el 17 de giner de 1940, i la més càlida es registrà el 29 de juliol de 1936 i fon de 35 °C. Això dona lloc a freqüents boires en l'autumne i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 milímetros, de les quals una tercera part és en el periodo de fret (com neu i pluja) i dos terços a l'época de calor. A lo llarc de l'any, bufen vents de l'oest i nort-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.

== Economia ==
Minsk està molt industrialisada i produïx [[tractor]]s, [[transmissió|transmissions]], [[camió|camions]], [[textil]]s, [[gelat]]s, [[frigorífic]]s, [[televisor]]s, [[aparat de ràdio|aparats de ràdio]], [[bicicleta|bicicletes]] i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.

== Transports ==
=== Aeroports ===
Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sur del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'atre [[aeroport]], a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està sent modernisat en vols a [[Àustria]], [[Chipre]], [[França]], [[Alemanya]], [[Irlanda]], [[Israel]], [[Itàlia]], [[Polònia]], [[Turquia]], el [[Regne Unit]] i atres països, operats per l'aerollínea nacional [[Belavia]] i l'alemanya [[Lufthansa]]. L'estació ferroviària central de Minsk fon recentment modernisada.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Minsk}}

{{Capitals Europa}}

[[Categoria:Bielorrússia]]
[[Categoria:Capitals d'Europa]]