Edició de «Millars (Valéncia)»

[[File:Millares - panoramio - jgaldon.jpg|thumb|200px|Millars]]

'''Millars''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Millares''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]].

Llimita en [[Bicorp]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], [[Dosaigües]] en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]].

{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Millares - panoramio - jgaldon.jpg|thumb|300px|Millars]]
+[[File:Millares - panoramio - jgaldon.jpg|thumb|200px|Millars]]
-'''Millars''' (en [[castellà]] i oficialment ''Millares''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]].
-== Geografia ==
+'''Millars''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Millares''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]].
-Emplaçat en el massiç cretàcic de Caroche, en el clavill obert pel [[riu Xúquer]] entre la molga de Corts, a l'[[oest]], i la serra de Caballón, al norest.
+Llimita en [[Bicorp]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], [[Dosaigües]] en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]].
-El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li servix de llímit en [[Dosaigues]] i [[Tous]]. Aparte del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canillas i Pileta.
-Entre les seues numeroses coves i abrics mereixen ser visitades la cova les Donas, casi en el llímit en [[Quesa]], la de les Colomes, propenca a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, en pintures rupestres de tipo naturaliste. Hi ha 25 abrics més en pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
-També un important jaciment en chafades de [[dinosauri]], descobert per José Martínez Royo.
-S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 prenent després la CV-520 per a accedir a la CV-422, a continuació seguir per la CV-435 i finalment per la CV-580.
-==== Localitats llimítrofes ====
-Llimita en [[Bicorp]] i Quesa en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], Dosaigües en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.
-== Administració ==
-{{Alcaldes_Espanya
- | Alcalde_1 = José Barberá Pérez
- | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_2 = José Sáez Sáez
- | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_3 = José Sáez Sáez
- | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_4 = José Sáez Sáez
- | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_5 = José Vicente Sáez Lorente
- | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_6 = José Vicente Sáez Lorente
- | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
- | Alcalde_7 = Higinio Pérez Pla
- | Partit_7 = [[PP]]
- | Alcalde_8 = Higinio Pérez Pla
- | Partit_8 = [[PP]]
- | Alcalde_9 = Higinio Pérez Pla
- | Partit_9 = [[PP]]
- | Alcalde_10 = José Ricardo Pérez Gómez
- | Partit_10 = [[PP]]
- | Alcalde_11 = José Ricardo Pérez Gómez
- | Partit_11 = [[PP]]
- | Alcalde_12 = José Ricardo Pérez Gómez
- | Partit_12 = [[PP]]
-}}
-== Demografia ==
-La demografia en Millars està sofrint actualment un notable descens per l'escassea de treball en la zona, que provoca que les famílies es vegen obligades a eixir del poble per a treballar o inclús els jóvens per a poder realisar els seus estudis. Açò és per un mal aprofitament de la capacitat del poble, ya que és un municipi molt ric naturalment, que dispon dels mijos necessaris per a eixir avant, pero que si seguix aixina acabarà per ser un més de l'engrossada llista de pobles fantasma d'[[Espanya]].
-Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 339 habitants.
-<center>
-{| align="center" {{tablabonita}}
-!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
-|-
-![[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2010]] !! [[2014]] !! [[2017]] !! [[2022]]
-|-
-| align=center| 785 || align=center| 743 || align=center| 676 || align=center| 599 || align=center| 530 || align=center| 491 || align=center| 395 || align=center| 349 || align=center| 339
-|}
-</center>
-== Economia ==
-Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, [[Fusta|fustes]] de [[roure]] i [[carrasca]], de [[Pi (arbre)|pi]] i almeces, carbó vegetal, [[espart]], ganado [[Cabra|cabrío]], [[Abella|apicultura]], [[oli]] d'oliva, mieses i [[Garrofa|garrofes]].
-Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus molgues; posteriorment, en la segona década del [[sigle XX]], Francisco Jover va construir una microcentral hidroelèctrica, i en l'any [[1928]] va començar la construcció per l'Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central Juan de Urrutia en 4 turbines francis de 25 000 cv. que donaven una potència total de 80 400 kW.
-El seu fill, Ángel Jover, seguint l'habilitat tècnica del seu pare, va construir emissores de radi, primer com a aficionat, sent un dels fundadors de URE l'EA-5-DU, despuix una emissora comercial en una potència en antena d'1 kW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars.
-En quant l'ona de [[TVE]] va aplegar a estes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya en tindre [[televisió]].
-Mencionar en respecte a D. Vicente Lorente, que va instalar en el poble una imprenta, ademés de sortir de llibres i material de papereria i oficina a la població, per lo que mereix un reconeiximent a eixa digna llabor.
-Per la [[Anys 1940|década dels quaranta]], els germans Sáez Merino varen dur els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipo, indústria que va créixer i va possibilitar el manteniment de la població i la seua bona estabilitat econòmica, en la construcció de noves fàbriques que junt a la que en l'any [[1977]] que la família Martínez va establir per a gèneros de punt, eren els qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.
-Quan es va parar la de telers en l'any [[1992]], va començar el decliu del municipi, que ha sofrit un llamentable descens en el número d'habitants i en calitat de vida d'els qui d'algun modo seguixen vivint en el poble.
-Entre els anys [[1998]] i [[2002]], es va efectuar la substitució de l'antiga central d'Hidroelèctrica en el caixer del riu, en ser inundada despuix del recreiximent de l'Assut de Tous, per una moderna sala de màquines subterrànea, que [[Iberdrola]] ha dotat en dos grups generadors, també en turbines francis d'uns 35 MW cada una, aprofitant la major part de les instalacions de l'antiga central, pero substituint o complementant-la en equips de la més alvançada tecnologia.
-Per fi, despuix d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del més d'agost de l'any [[2007]] l'alberc de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenroll d'esta vila.
-== Vore també ==
-* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
-== Referències ==
-{{listaref}}
-* [http://www.ayuntamientomillares.es Ajuntament de Millars]
-* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
-* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Millares INE. Població de Millars]
-* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
-== Bibliografia ==
-* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
-* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
-* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
-* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
-* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
-* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
-* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
-== Enllaços externs ==
-{{commonscat|Millares}}
 {{Municipis de El Canal de Navarrés}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]