Edició de «Miguel de Unamuno»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Miguel de Unamuno Jugo | | nom = Miguel de Unamuno Jugo | ||
− | | image = [[Archiu:Unamuno.jpg|200px|]] | + | | image = [[Archiu:Unamuno.jpg|thumb|200px|]] |
| peu = Miguel de Unamuno | | peu = Miguel de Unamuno | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - | + | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]) fon un escritor i filòsof [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
=== Estudis universitaris === | === Estudis universitaris === | ||
− | En setembre de | + | En setembre de [[1880]] es trasllada a l'Universitat de Madrit per a estudiar [[Filosofia i Lletres]]. El 21 de juny de [[1883]], als seus dèneu anys, finalisa els seus estudis i realisa l'examen de Grau de dita llicenciatura obtenint la calificació de sobreixent. A l'any següent, el 20 de juny, es doctora en una tesis sobre la llengua vasca: ''Crítica del problema sobre l'orige i prehistòria de la raça vasca''. En ella anticipa la seua idea sobre l'orige dels vascs, idea contrària a la que en els anys següents anirà gestant el nacionalisme vasc, recent fundat pels germans [[Sabino Arana|Arana Goiri]], que propugnarà una raça vasca no contaminada per atres races. |
=== Professor === | === Professor === | ||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
=== La República === | === La República === | ||
− | Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el | + | Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el 14 d'abril la República en Salamanca. Des del balcó de l'ajuntament, el filòsof declara que ''comença una nova era i acaba una dinastia que nos ha empobrit, envilit i enbadocat''. La República li repon en el càrrec de rector de l'Universitat salmantina. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura de la conjunció republicà-socialista en Salamanca, eixercint el seu càrrec entre el 12 de juliol de 1931 i el 9 d'octubre de [[1933]]. No obstant, l'escritor i intelectual, que en 1931 havia dit que ell havia contribuït més que cap atre espanyol —en la seua ploma, en la seua oposició al rei i al dictador, en el seu exili...— a l'adveniment de la República, comença a desencantar-se. L'any [1933 decidix no presentar-se a la reelecció. A l'any següent es jubila de la seua activitat docent i és nomenat Rector vitalici, a títul honorífic, de l'Universitat de Salamanca, que crea una càtedra en el seu nom. En [[1935]] és nomenat ciutadà d'honor de la República. Frut del seu desencant, expressa públicament les seues crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern i a [[Manuel Azaña]]. |
=== La Guerra Civil === | === La Guerra Civil === | ||
− | En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el | + | En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el 19 de juliol la pràctica totalitat del consistori salmantí és destituïda per les noves autoritats i substituïda per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li oferix el nou alcalde, el comandant Del Valle. En l'estiu de [[1936]] fa una crida als intelectuals europeus per a que recolzen als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilisació occidental i de la tradició cristiana, lo que causa tristea i horror en el món, segons l'historiador [[Fernando García de Cortázar]]. Azaña el destituïx, pero el govern de [[Burgos]] li repon de nou en el càrrec. No obstant, l'entusiasme per la sublevació pronte es torna en decepció, especialment davant el caire que pren la repressió en Salamanca. En les seues bojaques s'amontonen les cartes de dònes d'amics, coneguts i desconeguts, que li demanen que intercedixca pels seus marits encarcerats, torturats i fusilats. A finals de juliol, els seus amics salmantins, Prieto Carrasco, alcalde republicà de Salamanca i José Andrés y Manso, diputat socialiste, havien segut assessinats, i el seu alumne predilecte i rector de l'Universitat de Granada, Salvador Vila Hernández, detengut el 7 d'octubre. En la presó es trobaven també reclosos els seus íntims amics el doctor Filiberto Villalobos i el periodiste José Sánchez Gómez, este a l'espera de ser fusilat. El seu també amic, el pastor de l'Iglésia anglicana i francmaçó Atilano Coco, estava amenaçat de mort i de fet va ser fusilat en decembre de 1936. A principis d'octubre, Unamuno va visitar a [[Francisco Franco|Franco]] en el palau episcopal per a suplicar inútilment clemència per als seus amics presos. Salvador Vila va ser eixecutat el 22 d'octubre. |
=== L'incident en l'Universitat de Salamanca === | === L'incident en l'Universitat de Salamanca === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Els últims dies === | === Els últims dies === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obra == | == Obra == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''| | + | {{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|Miguel de Unamuno, 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |