Edició de «Miguel de Unamuno»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Miguel de Unamuno Jugo | | nom = Miguel de Unamuno Jugo | ||
− | | image = | + | | image = |
− | | peu = | + | | peu = |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Escritor i filòsof | | ocupació = Escritor i filòsof | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - | + | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]) fon un escritor i filòsof [[eSPANYA|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
=== Infantea === | === Infantea === | ||
− | Miguel de Unamuno va nàixer en el número 16 del carrer Ronda de Bilbao, en el barri de ''Siete Calles''. Era el tercer fill i primer varó, despuix de María Felisa, naixcuda en | + | Miguel de Unamuno va nàixer en el número 16 del carrer Ronda de Bilbao, en el barri de ''Siete Calles''. Era el tercer fill i primer varó, despuix de María Felisa, naixcuda en [[1861]], i María Jesusa, fallida en [[1863]], del matrimoni hagut entre el comerciant Félix María de Unamuno Larraza i la seua neboda carnal, María Salomé Crispina Jugo Unamuno, dèsset anys més jove. Més tart varen nàixer Félix Gabriel José, Susana Presentación Felisa i María Mercedes Higinia. |
Als pocs mesos de nàixer, els pares de Miguel canvien de domicili i s'instalen en el segon pis dreta del carrer de ''la Cruz'' número 7. En els baixos es troba la chocolateria dels seus tios, que viuen en el primer pis. No ha complit encara els sis anys quan queda orfe de pare. Félix de Unamuno va fallir el [[14 de juliol]] de [[1870]] en el balneari de Urberuaga, en Marquina, de malaltia de tisis pulmonar. | Als pocs mesos de nàixer, els pares de Miguel canvien de domicili i s'instalen en el segon pis dreta del carrer de ''la Cruz'' número 7. En els baixos es troba la chocolateria dels seus tios, que viuen en el primer pis. No ha complit encara els sis anys quan queda orfe de pare. Félix de Unamuno va fallir el [[14 de juliol]] de [[1870]] en el balneari de Urberuaga, en Marquina, de malaltia de tisis pulmonar. | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
=== Estudis universitaris === | === Estudis universitaris === | ||
− | En setembre de | + | En setembre de [[1880]] es trasllada a l'Universitat de Madrit per a estudiar [[Filosofia i Lletres]]. El 21 de juny de [[1883]], als seus dèneu anys, finalisa els seus estudis i realisa l'examen de Grau de dita llicenciatura obtenint la calificació de sobreixent. A l'any següent, el 20 de juny, es doctora en una tesis sobre la llengua vasca: ''Crítica del problema sobre l'orige i prehistòria de la raça vasca''. En ella anticipa la seua idea sobre l'orige dels vascs, idea contrària a la que en els anys següents anirà gestant el nacionalisme vasc, recent fundat pels germans [[Sabino Arana|Arana Goiri]], que propugnarà una raça vasca no contaminada per atres races. |
=== Professor === | === Professor === | ||
− | + | L'any [[1884]] comença a treballar en un colege com a professor de llatí i psicologia, publica un artícul titulat ''Del elemento alienígena en el idioma vasco'' i un atre costumiste, ''Guernica'', aumentant la seua colaboració en [[1886]] en el ''Noticiero'' de Bilbao. | |
− | + | L'any [[1888]], oposite en Madrit a la càtedra de Psicologia, Llògica i Ètica vacant en l'Institut de Bilbao i, mentres es troba en la capital per este motiu, la Diputació de Viscaya convoca una plaça de professor interí de llengua vascongada en el mateix institut en assignació anual de mil cinccentes pessetes. Es presenta a esta última junt en Pedro Alberdi, Eustaquio Madina, [[Sabino Arana]] i el noveliste i folcloriste Resurrección María de Azkue, adjudicant-se la plaça a este últim. El primer informe presentat pel Secretari de la Diputació va fer constar que, dels cinc candidats, solament Unamuno i Azkue contaven en títul professional. El primer, doctor en Filosofia i Lletres i el segon, Bachiller en Teologia. Segons Sabino Arana, l'adjudicació es va deure al ''Diputat Larrazabal, amic de Azkue i amic del meu difunt pare, (que) em va escriure suplicant-me retirara la solicitut, per a que el nomenament recaiguera en Azkue, jove clerc rebujat que tenia que sostindre a la seua mare i germanes i a tal efecte i per a desplegar les seues facultats desijava establir-se en Bilbao''. | |
Polemisà en Arana, que iniciava la seua activitat nacionalista, ya que considerava a Unamuno com a vasc pero ''espanyoliste'' degut a que Unamuno, que ya havia escrit algunes obres en vasc, considerava que eixe idioma estava pròxim a desaparéixer. | Polemisà en Arana, que iniciava la seua activitat nacionalista, ya que considerava a Unamuno com a vasc pero ''espanyoliste'' degut a que Unamuno, que ya havia escrit algunes obres en vasc, considerava que eixe idioma estava pròxim a desaparéixer. | ||
− | En [[1889]] prepara atres oposicions i viaja a [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[França]], | + | En [[1889]] prepara atres oposicions i viaja a [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[França]], on se celebra l'Exposició Universal i s'inaugura la [[torre Eiffel]]. |
− | El | + | El 31 de giner de [[1891]] es casa en Concha Lizárraga, de la que estava enamorat des de chiquet i en qui va tindre nou fills: Fernando, Pablo, Raimundo, Salomé, Felisa, José, María, Rafael i Ramón. Salomé es va casar més tart en el poeta José María Quiroga Plá. Unamuno passa els mesos hivernals d'eixe any dedicat a la preparació de les oposicions per a una càtedra de grec en l'[[Universitat de Salamanca]], una matèria menys controvertida, la qual obté. En motiu d'estes oposicions, entaula amistat en el granadí Ángel Ganivet, amistat que s'anirà intensificant fins al suïcidi d'aquell en [[1898]]. |
− | L' | + | L'11 d'octubre de [[1894]] ingressa en l'Agrupació Socialista de Bilbao i colabora en el semanari ''Lucha de clases'' d'esta ciutat, abandonant el partit socialiste en [[1897]] i sofrint una gran depressió. |
Des dels inicis de la seua estància en [[Salamanca]], va participar activament en la seua vida cultural, i es va fer habitual la seua presència en la terraça del Café lliterari ''Novelty'', al costat de l'ajuntament, costum que va mantindre fins a [[1936]]. Des d'aquell café, quan a Unamuno, referint-se a la Plaça Major de Salamanca, li preguntaven si era un quadrat perfecte o no, ell afirmava: ''És un quadrilàter. Irregular, pero admirablement harmònic''. | Des dels inicis de la seua estància en [[Salamanca]], va participar activament en la seua vida cultural, i es va fer habitual la seua presència en la terraça del Café lliterari ''Novelty'', al costat de l'ajuntament, costum que va mantindre fins a [[1936]]. Des d'aquell café, quan a Unamuno, referint-se a la Plaça Major de Salamanca, li preguntaven si era un quadrat perfecte o no, ell afirmava: ''És un quadrilàter. Irregular, pero admirablement harmònic''. | ||
− | + | L'any 1900 va ser nomenat, en sols trentassís anys d'edat, rector de l'Universitat de Salamanca per primera volta, càrrec que va aplegar a ostentar tres voltes. | |
=== Monarquia d'Alfons XIII fins a la caiguda de Primo de Rivera === | === Monarquia d'Alfons XIII fins a la caiguda de Primo de Rivera === | ||
− | |||
− | |||
=== La República === | === La República === | ||
− | |||
− | |||
=== La Guerra Civil === | === La Guerra Civil === | ||
− | |||
− | |||
=== L'incident en l'Universitat de Salamanca === | === L'incident en l'Universitat de Salamanca === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Els últims dies === | === Els últims dies === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obra == | == Obra == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia] | ||
− | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] |