Edició de «Mercat Central de Castelló»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el [[sigle XVIII]], també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix seria reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de l'any [[1800]] el mercat dels dilluns. | Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el [[sigle XVIII]], també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix seria reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de l'any [[1800]] el mercat dels dilluns. | ||
| − | En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques de la zona urbana, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en l'any [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat se va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[ | + | En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques de la zona urbana, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en l'any [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat se va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercadet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració. |
A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En l'any [[1902]] el regidor [[José Castelló Tárrega]] elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castellón'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat. | A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En l'any [[1902]] el regidor [[José Castelló Tárrega]] elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castellón'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat. | ||