Edició de «Marroc»

{{Ficha de país
| nom_oficial =المملكة المغربية <br/>''Al-Mamlaka al-Magribiya''<br/>''Tagldit n Lmeghrib''<br/>''Royaume du Maroc''<br/>Regne de Marroc
| image_bandera = Flag of Morocco.svg
| image_escut = Coat of arms of Morocco.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Morocco WS-excluded (orthographic projection).svg
| lema_nacional = ''Allāh, al-Watan, al-Malik''<br/>([[Idioma àrap|àrap]]: «Deu, Pàtria, Rei»)''
| himne_nacional =''[[Hymne Chérifien]] '' (Himne del Jerife)
| capital = [[Rabat]]
| capital_població = 1.622.860 (2004)
| capital_coord. = 34_02_N_06_51_W 34°02′N 6°51′O
| ciutat_principal =[[Casablanca (Marroc)|Casablanca]]
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|àrap]]<sup>1</sup>
| govern = [[Monarquia constitucional]]
| dirigents_títuls = [[Rei de Marroc|Rei]]<br />[[Primer Ministre]]
| dirigents_noms = [[Mohammed VI]]<br />[[Abbas el Fassi]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =&nbsp;- Declarada de [[França]]/[[Espanya]]
| fundació_dates =<br />&nbsp;[[2 de març]]/[[7 de abril]] de [[1956]]
| superfície =446.550
| superfície_lloc =57
| superfície_aigua = Despreciable 
| fronteres =2.018 [[km]]
| costes =1.835 [[km]]
| població =33,241,259
| població_lloc = 35
| població_densitat = 70
| PIB_nominal= 
| PIB_nominal_any = 
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_càpita= 
| PIB = $ 159.064 mil
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 54
| PIB_per_càpita=US$ 5.176
| IDH = 0,646
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =126
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda =[[Dirham marroquí]] (<code>[[ISO 4217|MAD]]</code>)
| gentilici = Marroquí, -ina.
| horari = [[UTC]]
| horari_estiu =
| cctld= [[.ma]]
| còdic_telefònic = 212
| prefix_radiofònic =
| còdic_ISO = 504 / MAR / MA
| membre_de = [[Lliga Àrap|LA]], [[ONU]], [[UMA]]
| nota1 = <small><sup>1</sup> També en algunes zones se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.</small>
}}

'''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]:  المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del Nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]]. 

Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]).

== Orige del nom ==
El nom complet del país en [[Idioma àrap|àrap]] pot traduir-se com ''El Regne Occidental''. '''al-magrib''', que significa ''el Ponent'', és comunament gastat. Per a les referències històriques, els historiadors usen '''al-magrib al-Aqsà''' (''El lluntà Ponent'') per a referir-se a Marroc, diferenciant-la de l'històrica regió nomenada [[Magrib]]. El terme '''Marroc''' en atres llengües procedix del nom de l'antiga capital imperial [[Marrakech]], provinent de l'expressió bereber que significa "Terra de Deu".

== Geografia ==

Marroc conta en quatre cordilleres: el [[Rif]], l'[[Atles]] Mig, el Gran Atles i l'[[Antiatles]]. La montanya més alta és el [[Jbel Toubkal|Toubkal]], que alcança els 4.162 metros d'altitut. Entre el Rif i l'Atles Mig està la vall del Sebou. Des de Larache fins a Agadir està la plana atlàntica i entre l'anterior i l'Atles Mig n'hi ha un altiplà situat por damunt dels 500 metros d'altitut. Al sur de l'Antiatles ya escomença el desert del Sàhara.

El clima és mediterràneu, en una distribució clarament hivernal de les precipitacions (que oscilen entre 300 i 800 mm (i 1000 mm en la regió de [[Tànger-Tetuan]]) i unes temperatures de giner que ronden els 12 - 13ºC en la costa i els 10ºC en [[Fes (El Marroc)|Fez]], [[Meknes]], [[Ujda]] i [[Marrakech]]. Les temperatures de juliol ronden els 25ºC en la costa i llocs de l'interior. En les montanyes les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes. En el Sàhara el clima ya és desèrtic.

Els rius principals: [[Sebou]], [[Moulouya]], [[Rbia]] i [[Draa]].

== Ecologia ==

Vegetació: de tipo mediterràneu, escalonada en pisos altitudinals. Principals espècies: carrasca, surera, cedre, [[pi]].

El bioma dominant en Marroc és el [[bosc mediterràneu]], dividit per [[World Wide Fund for Nature|WWF]] en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: el [[bosc mediterràneu nortafricà]], al nort, l'[[estepa arbustiva mediterrànea]], en el centre-est, i el [[bosc sec mediterràneu i matoll suculent d'acàcies i erguenes]], al suroest. 

També estan presents el [[bosc montanyés nortafricà]] de coníferes, l'[[estepa de ginebres del Gran Atles]], en les montanyes, i l'[[estepa del Sàhara septentrional]], més [[Desert|desèrtica]], en el surest.

== Història ==
[[File:L C Tiffany Market Day.jpg|300px|thumb|<center>Vista de Tànger en 
l'any [[1875]] Marroc</center>]]

[[File:Maroc preco.jpg|thumb|[[Rabat]] en l'any [[1911]]]]

[[File:ETH-BIB-Auf dem Marktplatz von Marrakech begeistert der alte Marokkaner die Jugend für die grossen kriegerischen Taten ihrer Vorfahren-Tschadseeflug 1930-31-LBS MH02-08-0318.tif|thumb|right|Marrakech en l'any [[1930]]]]

L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la varen portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és  dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic  Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].

=== Marroc romana i post-romana ===
El nort africà i  Marroc foren lentament dibuixats dins del món [[Mediterràneu]] per les colònies d'intercanvi i poblats fenicis en el periodo clàssic. L'arribada dels fenicis  anuncià un llarc domini en l'ample [[Mediterràneu]], encara que esta estratègica regió formava part de l'[[Imperi romà]], coneguda com [[Mauritània Tingitana]]. En el [[sigle V]] [[d.C.]], al caure l'Imperi romà, la regió  caigué baix domini de [[vàndal]]s, [[visigot]]s i, posteriorment, baix l'[[Imperi Bizantí]] en una ràpida successió. No obstant, durant este temps, els territoris de les altes montanyes permaneixqueren devall el domini dels habitants berebers.

=== Primers temps islàmics ===
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que  produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.

El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] varen reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, despuix els [[almohade]]s, els que vorien Marroc despuix de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].

=== Marroc 1666-1912 ===
La [[dinastia alauita]] va mantindre temporalment el control del país. Els alauites  tingueren èxit en estabilisar la seua posició, encara que el regne era més chicotet que els anteriors en la regió, continuava mantenint les seues riquees. En [[1684]] s'anexaren [[Tànger]] al seu territori.

El Marroc fon el primer país en reconéixer als [[Estats Units]] com una nació independent l'any [[1777]].  El ''Tractat d'Amistat Marroquí-americà'' és considerat com el més antic [[tractat]] no trencat dels [[Estats Units]]. Firmat per [[John Adams]] i [[Thomas Jefferson]], ha estat en continu efecte des de [[1783]]. El consolat dels Estats Units en [[Tànger]] és la primera propietat que el govern nort-americà posseïx en l'exterior. L'edifici actualment funciona com a museu.

=== Influència europea ===
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]]  mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc  provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees. 

El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es varen convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i  Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica  Marroc es  convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.

La ciutat de [[Tànger]], junt en l'[[Estret de Gibraltar]], obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de [[1923]].

Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos varen haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].

En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons  adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.

Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].

Els sultans de Marroc foren Muley Yusuf (1912–1927) i [[Mohammed V]] (1927–1961).

=== Resistència al protectorat ===
Partits polítics nacionalistes, que aparegueren devall el protectorat francés, basaren els seus ideals per a una futura independència marroquina en la [[Carta Atlàntica]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] (una declaració entre els Estats Units i el Regne Unit que disponia, entre atres coses, el dret a la població de triar la forma de govern baix la qual volia viure). El manifest del [[Partit Istiqlal]] en [[1944]] fon una de les primeres demandes públiques per l'independència. Posteriorment, el partit, dirigit per [[Allal al Fassi]], tindria el liderage del moviment nacional.

En els anys cinquanta el nacionalisme marroquí s'havia estés per Casablanca, Rabat, Fes, Tetuan i Tànger i és recolzat per la burguesia urbana i, més tart també pels llauradors. El partit Istiqlal conseguix el soport de Mohammed V i de la [[Lliga Àrap]] en [[1950]]. Eixe any [[Mohammed V]] demana l'independència. En [[1952]] el cas de Marroc està en la [[ONU]].

El [[23 d'agost]] de [[1953]] França envia a l'exili a [[Madagascar]] a Mohammed V. El Sultà fon reemplaçat per l'impopular [[Mohammed ben Aarafa]], i el seu regnat fon percebut com illegítim, escampant una activa oposició al protectorat francés per tot el país i danyant l'image exterior de França, que no conseguix soports. Els àraps es rebelen contra els francesos. Durant l'estiu de [[1955]] una onada d'atentats terroristes ataca objectius francesos en Marroc, la qual és resposta en la repressió policial. El fet més notable va ocórrer en [[Oujda]], on els marroquins atacaren francesos i atres residents europeus en els carrers. Operacions realisades pel nou "Armée de Libération" (Eixèrcit de lliberació), tingueren lloc el dia [[1 d'octubre]] de 1955. "l'Armée de Libération" fon creat pel "Comité de Libération Du Maghreb Àrab" (Comité de lliberació del Maghreb Àrap) en [[El Caire]] ([[Egipte]]) per a constituir un moviment de resistència contra l'ocupació per part del [[Front de lliberació Nacional (Algèria)|FNL]] en [[Algèria]]. La seua meta era la volta del rei Mohammed V i la lliberació d'[[Algèria]] i [[Tunis]]. Durant l'autumne de 1955 Aarafa renúncia al tro i França va permetre la tornada de [[Mohammed V]]. Les negociacions per l'independència marroquina varen escomençar l'any següent.

Tots estos acontenyiments ajudaren a incrementar el grau de [[solidaritat]] entre el poble i el nou vengut rei. Per esta raó, la revolució de Marroc, coneguda com "La Revolució del Rei i el seu Poble" és celebrada cada [[20 d'agost]].

=== Independència ===
Marroc recuperà la seua [[independència]] política de França i d'Espanya el dia [[2 de març]] de [[1956]]; i el dia [[7 d'abril]] del mateix any França abandonà oficialment el seu protectorat en Marroc. En acorts en Espanya en [[1956]] i [[1958]], Marroc va recuperar territoris abans controlats pel dit país. No obstant intentà reclamar per atres territoris colonials espanyols obtenguts en la [[Guerra Oblidada]] de 1957. La ciutat internacional de [[Tànger]] fon reintegrada a través del [[Protocol de Tànger]] el [[29 d'octubre]] de [[1956]].  Marroc és membre de la ONU des del 12 de novembre de 1956. En [[1958]] Marroc recupera d'Espanya la província de [[Cap Juby]]. [[Hassan II de Marroc|Hassan II]] se proclamà Rei de Marroc el dia [[3 de març]] de [[1961]]. 

Marroc es constituí com una monarquia constitucional i de dret diví al mateix temps. La monarquia és el referent nacional. 

Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es  creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).

En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] despuix del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien segut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].

Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus varen passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.

Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos despuix hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.

El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].  

Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals varen guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat.

Hi hagueren eleccions llegislatives en [[1979]] i [[1984]]. 

En 1981 hi hagueren revoltes en [[Casablanca]] per la pujada dels preus. El balanç  donà diversos centenars de morts. En [[giner]] de [[1984]] hi hagueren revoltes del pa en Nador i Tetuan que acabaren en un centenar de morts.

Marroc estava endeutat, per lo qual en [[1983]] el BM-FMI impongué un Pla d'Ajust Estructural. Este va consistir en la privatisació dels fosfats, la telefonia i l'indústria textil i la reducció dels drets d'aduana del 60% al 45%.

Entre [[1985]] i [[1990]] la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.

Es procedí a la reforma política des de dalt en [[1991]]. En [[1993]] hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es varen realisar amnisties de presos polítics en [[1994]] i [[1996]]. En [[1995]] es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El [[13 de setembre]] de [[1996]] es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.

Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en [[juny]] del [[2004]] i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els [[Estats Units]] i en l'[[Unió Europea]] (2000).

En [[1999]] mor Hassan II, el seu fill major [[Mohammed VI]] li succeïx en el tro i promet realisar profunts canvis democràtics. Eixe mateix any reformà el còdic jurídic de la dòna i en 2004 el còdic de la família: es puja l'edat mínima per a casar-se de 15 a 18 anys, queda abolida la poligàmia, la tutela del pare o del germà major sobre la dòna adulta no casada, i les dones poden triar espós i demanar el divorç en igualtat de condicions respecte als hòmens en quant a la custòdia dels fills.

En les eleccions de [[2002]] el partit [[Justícia i Desenroll]] (PJD), de caràcter islamiste va alvançar notablement.

En maig de [[2003]], la ciutat més gran del país, [[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]], va patir un atentat terroriste. L'atac es produí en llocs relacionats en occidentals i judeus, i es produí la mort de 33 persones i més de 100 ferits, majoritàriament marroquins. Est atentat provocà una involució de les llibertats civils: es va ampliar la presó preventiva, la policia pot entrar en vivendes particulars sense orde judicial, interceptar el correu, les telefonades i els contes corrents.

En les eleccions municipals de setembre del 2003 el PJD puja al segon lloc.

La majoria dels presunts autors dels atentats del [[11-M]] procedia de [[Tetuan]].

En [[2006]], Marroc celebrà el 50° aniversari de la seua [[independència]].

== Política ==


D'acort en la [[Constitució de Marroc]], el país és una [[monarquia constitucional]], en un [[Parlament de Marroc|Parlament]] electe. El [[Rei de Marroc]], té amplis poders eixecutius, en la possibilitat de dissoldre el govern i el Parlament i dirigir les [[Forces armades de Marroc|forces militars]], ademés d'uns atres poders. Els partits polítics d'oposició estan permesos i diversos s'han presentat a les eleccions en els últims anys.

=== Organisació territorial ===


Després de les últimes reformes a partir de la constitució de [[1992]] el Regne de Marroc està organisat en un primer nivell en 16 regions; estes també estan dividides. Marroc contta en deu [[vilayats]] (wilayas) que comprenen 13 províncies, 24 prefectures i atres 31 províncies, dividides a la vegada en municipis (comunes) rurals i urbans. L'autoritat eixecutiva és el governador de la capital regional.

Regions administratives (s'inclouen també les regions ocupades del Sàhara Occidental; les pretensions sobiranistes de Marroc sobre este territori no són reconegudes per la comunitat internacional):
[[File:Morocco Regions 2015 numbered.svg|thumb|275px|<center>Regions del Sàhara Occidental i  Marroc</center>]]
[[File:Barrage Bin el Ouidane 1.JPG|200px|thumb|275px|<center>Embalse de Bin el Ouidane</center>]]
#[[Chauia-Uardiga]] ([[Settat]])
#[[Dukala-Abda]] ([[Safi (El Marroc)|Safi]])
#[[Fez-Bulmane]] ([[Fes (El Marroc)|Fez]])
#[[Garb-Chrarda-Beni Hsen]] ([[Kenitra]])
#[[Gran Casablanca]] ([[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]])
#[[Guelmin-Es Semara]] ([[Guelmin]])*
#[[L'Aiún-Bujador-Sakia L'Hamra]] ([[L'Aiún]])*
#[[Marraquech-Tensift-Hauz]] ([[Marrakech]])
#[[Meknés-Tafilalet]] ([[Meknés]])
#[[l'Oriental|Oriental]] ([[Oujda]])
#[[Ued Edahab-Lagüira]] ([[Vila Cisneros|Dajla]])*
#[[Rabat-Salé-Zemur-Zaer]] ([[Rabat]])
#[[Sus-Masa-Draa]] ([[Agadir]])
#[[Tadla-Asilal]] ([[Beni Melal]])
#[[Tànger-Tetuan]] ([[Tànger]])
#[[Tasa-El Hoceima-Taounate|Taza-Alhucemas-Taunat]] ([[Alhucemas]])

== Economia ==

L'economia de Marroc en [[2006]]-[[2007]] donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual despuix de la firma de la fàbrica de [[Nissan]]-[[Renault]] es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en [[Àfrica]].

== Demografia ==


=== Ètnies ===

*Àrap o bereber: 97,5% 
*[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc
*Atres (majoritàriament europeus i Subsaharians): 1,5%

=== Religió ===

[[File:P1010515 (3095176007).jpg|thumb|250px|Oració matutina durant el [[Eid al-Adha ]]]]
Majoria islàmica (98,3%, fonamentalment sunnís; l'islam aplegà al territori de l'actual Marroc en 682). Minories cristiana (0,6%, no relacionada en el cristianisme que es va implantar en el territori en temps romans), judeua (1%; els judeus estan presents en el territori de l'actual Marroc des dels temps romans) i d'atres cults (1,8%). (2000).

El rei és la màxima autoritat religiosa islàmica, com a Comanador de tots els Creyents.

=== Idiomes ===
L'idioma oficial de Marroc és l'[[àrap clàssic]]; és l'idioma de la llegislació encara que les lleis també es traduïxen al [[Idioma francés|francés]] i a vegades a l'[[idioma espanyol|espanyol]].

La llengua majoritària parlada per la població és l'[[àrap marroquí]], a poc a poc influït per la nomenada llengua culta. De facto hi ha una [[diglòssia]] i inclús una [[triglossia]]. El rei de Marroc quan vol que un discurs arribe a tot el món es veu obligat a utilisar l'àrap dialectal.  

Les zones bereberòfones, en els seus tres dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tarifit]], [[tamazight]] i [[tachelhit]]) utilisen la seua llengua diàriament.

La llengua francesa és la llengua del comerç; l'ensenyança superior s'impartix en [[Idioma francés|francés]].

En les ciutats de [[Tetuan]] i [[Nador]] el coneiximent i us de l'[[idioma espanyol|espanyol]] és elevat; també en la població saharaui de l'antic [[Sàhara Espanyol]]; en la major part de la població de [[Larache]], [[Tànger]], [[Alhucemas]] i [[Sidi Ifni]] és usual. Hi ha grups de castellaparlants en ciutats com [[Rabat]], [[Agadir]], [[Kenitra]], [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]], [[Tasa]], Fes, [[Marrakech]], [[Meknés]] i [[Oujda|Uxda]]. Actualment, hi ha sis centres de l'[[Institut Cervantes]], sent una de les majors concentracions en un a soles país d'esta institució encarregada de la difusió de la llengua espanyola en el món. La població hispanoparlant en Marroc ascendix a unes 360.000 persones en [[2006]].


== Cultura ==


Les festes religioses en Marroc seguixen el [[calendari musulmà]]

{|  border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
|+<font size="+1">'''Festes'''</font>
|- 
!  style="background:#efefef;" | Data calendari musulmà
!  style="background:#efefef;" | festivitat
!  style="background:#efefef;" | Nom en àrab
|- 
| 10/11 Du-l-Hiyya
| festa del sacrifici
| AID al-Adha
|- 
| 1 Muharram
| Primer dia de l'any
| fatih muharram
|- 
| 1/2 Chaual
| La chicoteta festa (fi de [[Ramadà]])
| AID al-Fitr
|- 
| 26 Ramadà
| la nit del destí
| lailat al qadr
|- 
| 10 Muharram
| 
| Achoura
|-
| 12 Rabie a l'awal
| festa del naiximent del profeta
| AID al mawlid
|}

== Referències ==
{{Traduït de|es|Marruecos}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Morocco}}
*[http://www.pliegosdeopinion.net/pdo11/11pensamiento/11lenguas/Situacionmoscoso.pdf Situación lingüística en Marruecos. Árabe marroquí, bereber, árabe estándar, lenguas europeas]. Francisco Moscoso, Universidad de Cádiz. Segundo semestre de 2006.
* [http://www.militar.org.ua/militar/hm/historia-militar-espana-retirada-ejercito-de-marruecos.html 1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos]

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Marroc]]