Edició de «Marie Curie»

| image = [[File:Mariecurie.jpg|250px|Marie Curie]]

| peu = Marie Curie

| lloc_mort = [[Sallanches]], [[França]]

'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - † [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fon una [[física]] i [[química]] polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>

Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>  

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.  

En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>

Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus bens i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>

Maria va arribar a un acort en la seua germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława en París, a canvi d'un ajuda semblant pero a la inversa, dos anys despuix.<ref>Marie Curie. ''Autobiography''.</ref> Per este motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat en [[Cracòvia]]; despuix, durant dos anys en Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentres treballava per a la família d'este, ella es va enamorar del seu fill, [[Kazimierz Zorawski]] (un futur eminent matemàtic polonés), que este correspongué. Els seus pares, pero, varen rebujar la idea de que el seu fill es casara en una parent pobre, i Kazimierz fon incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre el treball d'institutriu.<ref>Susan Quinn. ''Marie Curie: A Life''.</ref> Va trobar un atra treball en la família Fuchs, en [[Sopot]], en la costa de la [[mar Bàltica]], a on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament a la seua germana.  

[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del núcleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  

A principis de l'any 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  

En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.

En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], estajant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.  

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>  

Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en  la de l'urani mateix. Dia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la investigació de Marie. El [[14 d'abril]] de [[1898]], en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tones de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>

La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>

El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tonellada (unitat)|tonellada]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  

En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.

[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg|thumb|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]

Fon la primera persona a la qual se li varen concedir dos [[Premis Nobel]] en dos categories diferents, únicament igualat per [[Linus Pauling]] (Premi Nobel de Quimica en l'any [[1954]] i Premi Nobel de la Pau en l'any [[1962]]).

* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.