Edició de «Marco Polo»

{{destacat}}
{{Biografia|
|nom = Marco Polo
|image = [[Archiu:Marco Polo portrait.jpg|250px]]
|tamany =
|nom complet =Marco Polo
|descripció = Retrat de Marco Polo
|data_naix = [[circa|c.]] {{data|15|09|1254}}<ref name=Bergreen>Laurence Bergreen: ''Marc Polo: from Venice to Xanadu''. Londres: Quercus, 2007. ISBN 978-1-84724-345-4. Pág. 339-342.</ref>
|lloc_naix = [[Venècia]]
|data_mort = [[8 de giner|8]] o {{data|9|01|1324}}<br />(69&nbsp;anys)<ref name=Bergreen/>
|lloc_mort = [[Venècia]] 
|nacionalitat = 
|anima máter =
|ocupació = [[comerç|Comerciant]]
|obres = ''[[Els viages de Marc Polo]]''
|cónyuge = Donata Badoer
|fills = Fantina, Bellela i Moretta
|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh
}}
'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>

Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24&nbsp;anys en el que havien recorregut més de 24&nbsp;000&nbsp;km i del que tornaven carregats de riquees.

A la seua tornada a Itàlia, Venècia estava en guerra en el seu rival, [[República de Gènova|Gènova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En [[1298]], durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema  del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en [[1299]], Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en [[1324]] i fon soterrat en l'iglésia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].

== Context històric ==
En l'época de Marc Polo, el comerç en [[Europa]] seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[espècia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Àsia Central]] i les terres controlades pels [[sarraí]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa.

Es per això per lo que Venècia i atres ports italians guanyaren en importància i escomençaren una política comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.

=== Venècia en l'época ===
{{AP|República de Venècia}}
Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[República de Venècia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterrànea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colònies de comerciantes per tot el Mediterràneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Gènova pel predomini comercial.

Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerència veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizantí]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llatí]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venècia seguí controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.

=== L'Imperi mogol ===
{{AP|Imperi mogol}}

L'Imperi mogol fon instituït per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mongol (ètnia)|mongoles]] baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar [[China]], [[Àsia Central]], [[Rússia]] i aplegar fins [[Iraq]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].

A la seua mort li succeí el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]].

=== El coneiximent europeu d'Orient ===
El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble àrap|àraps]].

L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar [[Polònia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians.

Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.

== La família Polo ==
Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}}

Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}}

== El viage de Niccolò i Maffeo ==
[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]
En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

=== Ruta seguida ===
* Eixida de Venecia.
* Rodeig de [[Grecia]] fins aplegar a [[Costantinoble]].
* Encreuament del [[Mar Negre]] i el de [[Mar d'Azov|Azov]].
* Transit de les [[estepa]]s euroasiáticas, creuant el [[Volga]] i rodejant el [[Mar Caspio]] pel nort fins aplegar al [[Mar d'Aral]] i la ciutat de [[Bujará]].
* Encreuament de les montanyes i deserts de [[Asia Central]] a través de la [[Ruta de la Seda]], fins alcançar la cort de [[Kublai Kan]].

== El viage de Marc Polo ==
[[Archiu:Travels of Marco Polo.png|thumb|250px|Mapa en la ruta del viage de Marc Polo.]]
L'elecció del nou Papa se retardava (acabaria sent la més prolongada de l'història) aixina que Niccolò i Maffeo iniciaren el viage de tornada a la cort de [[Kublai Kan]] en [[1271]], pero esta volta acompanyats per Marc, que ya tenia dèsset anys. Aplegaren a [[Acre (Israel)|Acre]], a on se trobaren de nou en Tedaldo Visconti, que potser estava alli en relació en la [[Novena Creuada|creuada]] en la que estava embarcat el futur rei [[Eduart I d'Anglaterra]]. Despuix de desviar-se a [[Jerusalén]] per a fer-se en l'oli de la llantia del [[Sant Vas]], seguiren viage fins [[Ayas|Fanzelles]] a on s'enteraren de que l'eleccio papal havia recaigut precisament en Tedaldo Visconti, que adoptà el nom de [[Gregori X]]. Retornaren d'immediat a Acre, en una [[galera]] facilitada pel rei [[Lleo II d'Armeni|Lleo III]] de [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]], a on Visconti els facilità noves credencials ademés de fer que els acompanyaren dos flares [[Orde de Predicadors|dominics]], encara que estos pronte abandonaren el llarc viage.{{Harvnp|Larner|2001|pp=71-72}}

Marc pronte se guanyà el favor de Kublai Kan, fent-li el seu conseller. Poc despuix Marc passà a ser emissari del [[Kan]], qui li donaria diversos destins a lo llarc dels anys. En els seus dèsset anys de servici al Kan, Marc Polo, aplegà a conéixer les vastes regions de [[China]] i els numerosos guanys de la civilisació chinenca, molts dels quals eren més alvançats que els contemporaneus europeus.

Quan una embaixada del rei de Persia li solicita a Kublai Kan una princesa per al rei, els Polo l'acompanyen, decidint retornar a Venecia.

=== Ruta seguida ===
[[Archiu:Marco Polo at the Kublai Khan.JPG|thumb|Marc Polo en la cort de [[Kublai Kan]].]]
* Eixida de Venecia.
* Desembarc en [[Acre (Israel)|Acre]].
* Marcha a través del [[Creixent Fertil]] fins aplegar a [[Tabriz]].
* Aplega a la capital imperial en [[Pekín]]
* Travessa Chinenca fins aplegar a [[Pagan]], en [[Birmània]].
* Torna a [[Pekín]], a on s'inicia el viage de volta.
* Marcha cap a sur a [[Yangzhou]].
* Embarcada en [[Zaitun]].
* Rodeig de les costes de Chinenca meridional, [[Indochinenca]], [[Malaca]] i [[Sumatra]].
* Creua el [[Golfo de Vengala]] fins [[Ceilán]] i seguix la costa de la [[India]] fins la [[Peninsula de Kathiawar]].
* Desembarc final en [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]] i nova tornada a Tabriz.
* Creua el [[Cáucaso]] i embarcada de nou en [[Trebisonda]].
* Recala novament en [[Costantinoble]] i retorna finalment a Venecia.

== ''Il milione'' ==
[[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]]
A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.

No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús  les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}}

== La veracitat del viage ==
Procedix de [[Jacopo d'Acqui]] l'anecdota, significativa dels dubtes que ya en el seu moment suscitaren els seus relats, de que en el seu jaç de mort la seua família demanà a Marc que corregise o eliminase de les seues històries tot lo que no fose cert. Marc se negà, insistint: «¡Només he contat la mitat de lo que verdaderament vi!».{{Harvnp|Larner|2001|p=78}}

Des de llavors, gran numero d'historiadors han posat en dubte, en tot o en part, la veracitat basica del relat: alguns mantenen oberta la qüestió mentres atres descarten basant-se en l'evidencia interna la presencia de Marc Polo en [[Chinenca]]. Alguns autors afirmen que Marc Polo (o també a voltes inclús  Maffeo i Niccoló) nomes aplegà a algun lloc de [[Asia central]], com [[Bujará]] o [[Karakórum (ciutat)|Karakórum]] i que tots els detalls sobre [[China]] procedixen d'escrits perses o relats de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=95-96}} Algunes omissions o inexactituts que senyalen són:

* No menciona la [[Gran Muralla China|Gran Muralla]]. Hi ha que tindre en conte que en el {{SEGLE|XIII|d|s|1}} la muralla estava en gran part en enrunes i que casi tota la gran estructura actual es obra de la [[dinastia Ming]] en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}. Tampoc es mencionada per atres viagers, com [[Odorico de Pordenone]] o [[Giovanni Marignolli]], que recorreron eixa zona en el {{SEGLE|XIV|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}
* No menciona la costum de [[embenat de peus|vendar els peus]] de les chiquetes, encara que estava circumscrita a dones de classe alta, que normalment se mantenien alluntades d'estranys o estrangers.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}
* No menciona el [[te (beguda)|te]], beguda que en época de Marc a soles era coneguda en el sur de China, zona que sembla ser desconegut per ad ell.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}
* No menciona la [[escritura chinenca]] i per als noms no sol utilisar les formes [[Idioma chinenc|chinenques]] i en el seu lloc recorre a les [[Idioma mogol|mogoles]], pero sobre tot a les [[Idioma persa|perses]] («facfur» com [[emperador de China]], «[[Mangi]]» per a rederirse al sur de China i, en general gran part de la toponimia). Existix coincidència general en que Marc ignorava el [[chinenc]],{{Harvnp|Larner|2001|p=102}} pero hi ha que tindre en conte que el persa era ''[[Llengua vehicular|lingua franca]]'' en la tall mogola i que es possible que, a la seua volta a [[Europa]], redactara el llibre consultant documentació o mapes perses que hauria portat conseguixc.{{Harvnp|Larner|2001|p=97}}
* Marc Polo afirma haver governat la ciutat de [[Yangzhou]], pero no apareix en les detallades llistas d'administradors locals de la [[dinastia Yuan]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=100-101}} També segons el seu relat, els Polo ajudaren a [[Kublai Kan]] en la conquista de Saianfu ([[Xiangyang]]), l'ultima ciutat en possessió de la [[dinastia Song]], supervisan la construcció de tres [[catapulta|catapultes]]. No obstant la ciutat caigue en l'any [[1273]], dos anys abans de l'aplegada de Marc a China, i tant les croniques chinenques com les perses donen els noms dels constructors de les catapultes, una familia procedent de [[Síria]].{{Harvnp|Larner|2001|p=101}} S'ha sugerit que el fet d'atribuir-se important participació en alguns acontenyiments puga respondre al desig de Marc d'ocupar algun posat de relevancia a la seua volta, o també que foren recursos de [[Rustichello de Chafa|Rustichello]] per a incrementar l'interés del relat, com podria indicar el fet de que abdós anecdotes s'ometen en manuscrits que podrien correspondre a revisions del text fetes en posterioritat pel propi Marc.{{Harvnp|Larner|2001|pp=101-102}} Per lo demés els fets en sí són basicament autentics i també sembla inqüestionable, segons els seus testaments, que els Polo estaven a la seua mort encara en possessió de vàries ''[[paiza]]'' d'[[or]] autentiques, els salvoconductes que se descriuen com procedents del [[Gran Kan]] en persona («magnifici chan tartarorum»), encara que s'ha alegat la possibilitat de que la de Marc proviniera del seu tio Maffeo.{{Harvnp|Larner|2001|pp=98-99}} Ademés provablement prové del relat de Marc Polo la primera menció a [[Japo]] ([[Cipango]]) en la lliteratura occidental, un cas únic abans del {{SEGLE|XVI|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=100}}

En general, la redacció formularia i estereotipada de les descripcions que s'oferixen en el llibre de llocs i acontenyiments ocorreguts en el sur de China contrasta en la més detallada i concreta en quant els successos se produïxen en el nort. Es possible que els Polo passaren gran part del temps en esta última zona, entre la nova capital, [[Janbalic|Daidu]], i la residencia d'[[estiu]] de [[Xanadú|Shangdu]], i que el seu coneiximent del sur depenguera molt més de testimonis de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=104-106}} Hi ha que tindre en conte també que els Polo se mogueren sobre tot en els ambients de la cort mogola, llunt de la base de la població chinenca recién conquerida cuyes costums els eren estranyes.{{Harvnp|Larner|2001|p=103}}

Per atra part, Marc descriu atres aspectes de la vida en el Llunta Orient en molt detall: el [[paper moneda]], el [[Gran Canal de Chinenca|Gran Canal]], l'estructura de l'eixercit mongol, els [[Panthera tigris|tigres]] i el [[correu|sistema postal]] imperial. També se creu que Marc Polo descrigue un pont a on succeí el [[incident del Pont Marc Polo]], una batalla que marcà el començament de l'invasió japonesa del nort de China en els anys previs a la [[Segona Guerra Mundial]].

== Especulacions sobre l'orige de la seua família ==
[[Archiu:Marco polo birthhouse.jpg|thumb|Casa de la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] ([[Croàcia]]) en la que hauria naixcut Marc Polo.]]
Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren els seues orígens fins a la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] en el [[mar Adriàtic]] (actualment Korčula, en [[Croàcia]]) a on inclús  se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la [[historiografia]] moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat vàries voltes en ciutats del nort d'[[Itàlia]]. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en [[Dalmacia]]. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià [[Chronicon Iustiniani]] (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venècia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Itàlia.{{cr}}

== Impacte històric ==
Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (cridats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].

El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}}

== Referències ==
{{listaref|group=lower-alpha}}

== Bibliografia ==
* {{Cita llibre|apellido=Larner|nombre=John|título=Marco Polo i el descobriment del mon|año=2001|editorial=Paidós|ubicación=Barcelona|isbn=84-493-1028-8}}
* {{Cita llibre|apellidos=Norwich|nombre=John Julius|enlaceautor=John Julius Norwich|título=Historia de Venecia|año=2003|editorial=Almed|ubicación=Granada|isbn=84-931194-7-4}}
* {{Cita llibre|apellido=Weatherford|nombre=Jack|título=Genghis Khan i el naiximent del món modern|url=http://books.google.es/books?id=4NgSQmjDhqsC&pg|año=2006|editorial=Crítica/Circul de Llectors|ubicación=Barcelona|isbn=978-84-672-2596-9}}
* {{cita llibre|apellido=Wehr|nombre=Barbara|año=1993|título=Le Passage à l'écrit dones langues romanas|url=http://books.google.es/books?id=2X9yWoUodaQC|serie=Scripta Oralia|volumen=46|páginas=299-326|capítulo=A propos de la genèse du "Devisement dou Escure" de Marc Polo|editorial=Gunter Narr Verlag|ubicación=Tübingen|llinage-editor=Selig|nom-editor=María|llinage-editor2=Frank|nom-editor2=Barbara|llinage-editor3=Hartmann|nom-editor3=Jörg|idioma=francés|isbn=9783823342618}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Marco Polo}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Mercaders]]
[[Categoria:Venecians]]
[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Venècia]]
[[Categoria:Historiadors de l'Àsia Central]]
[[Categoria:Escritors d'Itàlia del sigle XIII]]