Edició de «María Moliner»

{{Biografia|
| nom = María Juana Moliner Ruiz
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Bibliotecària i filòloga
| data_naix = 30 de març de [[1900]]
| lloc_naix = [[Paniza]], [[Saragossa]], [[Espanya]]
| data_mort = 22 de giner de [[1981]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - † [[Madrit]], 22 de giner de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol).

== Biografia ==

María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904).

En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on va ser, segons pareix, [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la chicoteta María.

El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare.

Els primers exàmens del bachillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnica Cardenal Cisneros de Madrit (entre els anys [[1910]] i 1915), passant en [[juliol]] de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del que fon alumna oficial a partir de [[1917]] i a on va concloure el bachillerat en l'any [[1918]]. 

En [[Saragossa]] es va formar i va treballar com a filòloga i lexicògrafa en l'Estudi de Filologia d'Aragó, dirigit per Juan Moneva des de l'any [[1917]] fins a [[1921]], anys en els que va colaborar en la realisació del Diccionari aragonés de dita institució. Com s'ha destacat, el método de treball adquirit i practicat en esta institució va haver de ser molt important en la seua formació filològica i en el seu posterior treball com  a lexicògrafa.

Es va llicenciar en l'any 1921 en l'especialitat d'[[Història]], l'única existent per llavors en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Saragossa]], en les màximes calificacions i Premi Extraordinari. Casi els mateixos passos va seguir la seua germana Matilde Moliner, llicenciada en lo mateix en iguals honors, pero en [[1925]], i també cooperant en l'Estudi de Filologia d'Aragó.

A l'any següent María va guanyar les oposicions per al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, sent destinada en [[agost]] a l'[[Archiu General de Simancas]], des d'el que va passar, en l'any [[1924]], a l'Archiu de la Delegació de Facenda en [[Múrcia]] i anys més tart, al començament dels trenta, al de [[Valéncia]].

En Múrcia va conéixer a Fernando Ramón Ferrando, nou anys major que ella, que havia guanyat la càtedra de Física General en l'any [[1918]] i era un professor reconegut en la capital murciana. Es varen casar en l'iglésia parroquial de Santa María de [[Sagunt]], el [[5 d'agost]] de [[1925]]. En Múrcia varen nàixer els seus dos primers fills: Enrique (investigador mèdic en [[Canadà]], fallit en [[1999]]) i Fernando, arquitecte. Traslladada la família a Valéncia, naixen els dos fills menors: Carmen (filòloga) i Pedro (ingenier industrial, director de la ETSI de [[Barcelona]], fallit en [[1985]]). Fon ademés la primera dòna en impartir classe en l'[[Universitat de Múrcia]], durant l'any [[1924]].

En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.

El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]], va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en [[febrer]] de [[1937]], en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.

En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.

Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]]. En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc a on falliria en l'any [[1981]]. Una placa commemorativa reflectix este fet.

== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) ==

Cap a l'any [[1952]] el seu fill Fernando li va portar de [[París]] el ''Learner's Dictionary of Current English'' de A.S. Hornby (1948). A ella, que, conscient de les deficiències del DRAE, anava ya confeccionant anotacions sobre vocables, este llibre li va donar l'idea de fer "un chicotet diccionari,... en dos anyets". Per llavors va començar a compondre el seu Diccionari d'us de l'espanyol, ambiciosa empresa que li portaria més de quinze anys, treballant sempre en la seua casa. A instàncies de l'acadèmic [[Dámaso Alonso]], que seguia en interés el seu treball i tenia conexions en l'editorial Gredos, Moliner va acabar firmant, en [[1955]], un contracte en esta per a la futura publicació de l'obra, l'edició tipogràfica de la qual va ser molt laboriosa.

El seu Diccionari era de definicions, de sinònims, d'expressions i frases fetes, i de famílies de paraules. Ademés, va anticipar en l'ordenació de la Ll en la L, i de Ch en la C (criteri que la [[RAE]] no seguiria fins a [[1994]]), o térmens d'us ya comú pero que la RAE no havia admés, com "cibernètica", i va agregar una gramàtica i una sintaxis en numerosos eixemples. Com ella mateixa alguna volta va afirmar, "El diccionari de l'Acadèmia és el diccionari de l'autoritat. En el meu no s'ha tingut massa en conte l'autoritat"... "Si yo em pose a pensar qué és el meu diccionari m'acomet una miqueta de presunció: és un diccionari únic en el món".

La primera (i l'única edició original autorisada per ella) fon publicada en els anys 1966-67.

En l'any [[1998]], es va publicar una segona edició que consta de dos volums i un CD-ROM, aixina com una edició abreviada en un tom. La tercera i última revisió fon editada en setembre de [[2007]], en dos toms.

== Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) ==

El [[7 de novembre]] de [[1972]], l'escritor Daniel Sueiro entrevistava en el ''Heraldo de Aragón'' a María Moliner. El titular era un interrogant: «¿Serà María Moliner la primera dòna que entre en l'Acadèmia?». L'havien propost Dámaso Alonso, [[Rafael Lapesa]] i [[Pedro Laín Entralgo]]. Pero l'elegit, a la postre, seria [[Emilio Alarcos Llorach]]. Ella va comentar aixina el tema:

{{Cita|''Sí, mi biografía es muy escueta en cuanto a que mi único mérito es mi diccionario. Es decir, yo no tengo ninguna obra que se pueda añadir a esa para hacer una larga lista que contribuya a acreditar mi entrada en la Academia (...) Mi obra es limpiamente el diccionario. Más adelante agregaba: Desde luego es una cosa indicada que un filósofo -por Emilio Alarcos- entre en la Academia y yo ya me echo fuera, pero si ese diccionario lo hubiera escrito un hombre, diría: «¡Pero y ese hombre, cómo no está en la Academia!''}}

Les propostes no varen prosperar i fon una atra dòna, [[Carmen Conde Abellán|Carmen Conde]], la que va ocupar el silló. El procés aplegaria a ser glossat en una de les seues necrològiques titulada «Una acadèmica sense silló».

== Reconeiximents ==

En juny de [[1973]] la [[Real Acadèmia Espanyola]] li va otorgar, per unanimitat, el premi Lorenzo Nieto López «pels seus treballs en pro de la llengua».

Diversos Instituts d'Ensenyança Secundària (IES), Coleges d'Ensenyança Infantil i Primària (CEIP) i biblioteques, porten el seu nom; aixina mateix l'obra de María Moliner ha segut honrada i recordada en distints events culturals, carrers, etc.

Fins i tot, el dramaturc Manuel Calzada Pérez va escriure una obra de teatre sobre María Moliner, titulada ''El diccionario'', que ha segut portada a les taules en gran èxit en [[Espanya]], [[Chile]] i [[Argentina]], entre atres països.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Moliner María Moliner en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Llingüístes]]
[[Categoria:Dònes]]
[[Categoria:Aragonesos]]
[[Categoria:Saragossans]]