Edició de «Mèxic»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà. | Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà. | ||
| − | El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore | + | El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític. |
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic. | Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic. | ||