Edició de «Lluís del Milà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], c.[[1500]] - | + | '''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], c.[[1500]]-c.[[1561]]), també conegut com a ''Lluís Milà'', ''Luys Milán'', ''Luys de Milán'' i ''Luis de Milán'', fon un escritor, compositor i músic de la Cort de València. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a [[viola de mà]] i el primer compositor que introduí instruccions verbals per marcar el [[tempo]] en les partitures. |
| − | La seua obra més important és el ''Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro'' (Valéncia, | + | La seua obra més important és el ''Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro'' (Valéncia, 1536), primer recull de música instrumental publicat en Espanya. També va publicar el ''Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar'' (València, 1535) i el ''Libro intitulado El Cortesano'' (València, 1561), estos dos de temàtica extra-musical. |
| − | La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer | + | La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer a [[Xàtiva]] i va passar la major part de la seua vida professional al servici del Virrei de València [[Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria]], i de [[Germana de Foix]], grans mecenes i protectors de les arts. Provablement va fer llargues estades a Portugal i Itàlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei [[Joan III de Portugal]], va caure en l'oblit. |
| − | ''[[El Maestro]]'' va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, en una part didàctica acompanyada d'un conjunt de [[tablatures]] per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les [[Fantasia|fantasies]], [[tiento]]s i [[Pavana|pavanes]], i peces per a veu i viola de mà: [[nadalenca|nadalenques]], [[Romanç (poesia)|romanços]] (en castellà) i sonets del [[Petrarca]] (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'[[homofonia]] i [[polifonia]], l'alternança de passages lents i ràpits i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la [[improvisació]]. Estes peculiaritats, | + | ''[[El Maestro]]'' va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, en una part didàctica acompanyada d'un conjunt de [[tablatures]] per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les [[Fantasia|fantasies]], [[tiento]]s i [[Pavana|pavanes]], i peces per a veu i viola de mà: [[nadalenca|nadalenques]], [[Romanç (poesia)|romanços]] (en castellà) i sonets del [[Petrarca]] (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'[[homofonia]] i [[polifonia]], l'alternança de passages lents i ràpits i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la [[improvisació]]. Estes peculiaritats, a més de la seua gran qualitat, han atret l'atenció dels intérprets i musicòlecs contemporàneus. |
''El cortesano'' és una obra humorística bilingüe en [[valencià]] i [[castellà]] que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de [[Germana de Foix]] i del seu marit [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]]. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en ''[[El cortesà]]'' de [[Baltasar de Castiglione]]. | ''El cortesano'' és una obra humorística bilingüe en [[valencià]] i [[castellà]] que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de [[Germana de Foix]] i del seu marit [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]]. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en ''[[El cortesà]]'' de [[Baltasar de Castiglione]]. | ||
L'actual conservatori municipal de [[Xàtiva]] se nomena ''Lluís de Milà''. | L'actual conservatori municipal de [[Xàtiva]] se nomena ''Lluís de Milà''. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Humanistes valencians]] | [[Categoria:Humanistes valencians]] | ||