Edició de «Lluís del Milà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], c.[[1500]] - † c.[[1561]]), també conegut com a ''Lluís Milà'', ''Luys Milán'', ''Luys de Milán'' i ''Luis de Milán'', fon un escritor, compositor i músic de la Cort de Valéncia. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a [[viola de mà]] i el primer compositor que introduí instruccions verbals per a marcar el [[tempo]] en les partitures. | '''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], c.[[1500]] - † c.[[1561]]), també conegut com a ''Lluís Milà'', ''Luys Milán'', ''Luys de Milán'' i ''Luis de Milán'', fon un escritor, compositor i músic de la Cort de Valéncia. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a [[viola de mà]] i el primer compositor que introduí instruccions verbals per a marcar el [[tempo]] en les partitures. | ||
| − | La seua obra més important és el ''Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro'' (Valéncia, [[1536]]), primer recull de música instrumental publicat en [[Espanya]]. També va publicar el ''Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar'' (Valéncia, [[1535]]) i el ''Libro intitulado El Cortesano'' (Valéncia, | + | La seua obra més important és el ''Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro'' (Valéncia, [[1536]]), primer recull de música instrumental publicat en [[Espanya]]. També va publicar el ''Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar'' (Valéncia, [[1535]]) i el ''Libro intitulado El Cortesano'' (Valéncia, 1561), estos dos de temàtica extra-musical. |
| − | La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer en [[Xàtiva]] i va passar la major part de la seua vida professional al servici del | + | La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer en [[Xàtiva]] i va passar la major part de la seua vida professional al servici del Virrei de Valéncia [[Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria]], i de [[Germana de Foix]], grans mecenes i protectors de les arts. Provablement va fer llargues estancies en [[Portugal]] i [[Itàlia]]. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei [[Joan III de Portugal]], va caure en l'oblit. |
''[[El Maestro]]'' va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, en una part didàctica acompanyada d'un conjunt de [[tablatures]] per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les [[Fantasia|fantasies]], [[tiento]]s i [[Pavana|pavanes]], i peces per a veu i viola de mà: [[nadalenca|nadalenques]], [[Romanç (poesia)|romanços]] (en castellà) i sonets del [[Petrarca]] (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'[[homofonia]] i [[polifonia]], l'alternança de passages lents i ràpits i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la [[improvisació]]. Estes peculiaritats, ademés de la seua gran qualitat, han atret l'atenció dels intérprets i musicòlecs contemporàneus. | ''[[El Maestro]]'' va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, en una part didàctica acompanyada d'un conjunt de [[tablatures]] per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les [[Fantasia|fantasies]], [[tiento]]s i [[Pavana|pavanes]], i peces per a veu i viola de mà: [[nadalenca|nadalenques]], [[Romanç (poesia)|romanços]] (en castellà) i sonets del [[Petrarca]] (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'[[homofonia]] i [[polifonia]], l'alternança de passages lents i ràpits i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la [[improvisació]]. Estes peculiaritats, ademés de la seua gran qualitat, han atret l'atenció dels intérprets i musicòlecs contemporàneus. | ||