Edició de «Lluís Bertran»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 7: Llínea 7:
 
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.   
 
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.   
  
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
+
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any[[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
  
 
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].
 
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: