Edició de «Llop marsupial»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El llop marsupial modern va aparéixer per primera vegada fa quatre millons d'anys. Les espècies de la família [[Thylacinidae]] daten del principi del [[miocé]]; des de principis dels [[anys 1990]], s'han recuperat fòssils d'al menys set espècies extintes en [[Riversleigh]], part de [[Lawn Hill National Park]] al nort-oest de [[Queensland]].<ref name="AM2">{{Cita web|url=http://www.amonline.net.au/fossil_sites/riversleigh.htm|título=Riversleigh|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> <ref name="AM3">{{Cita web|url=http://www.amonline.Net.Au/thylacine/08.htm|título= Is there a fossil Thylacine?|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=anglés}}</ref> ''[[Nimbacinus dicksoni]] '' és la més antiga de les set espècies fòssils descrites, posseint vint-i-tres millons d'anys d'edat. Este [[tilacínit]] era molt més chicotet que els seus parents moderns.<ref name="LK1">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet22.htm|título=Lost Kingdoms: Dickson's Thylacine (''Nimbacinus dicksoni'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> L'espècie més gran, ''[[Thylacinus potens]] '', que va conseguir la mida d'un [[llop]], fon l'única que va sobreviure en el [[miocé]] superior.<ref name="LK2">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet38.htm|título=Lost Kingdoms: Powerful Thylacine (''Thylacinus potens'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> A finals del [[Plistocé]] i principis del [[holocé]], el llop marsupial modern se [[biogeografia|distribuïa]] (sense arribar a ser numerós) a través de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]].<ref name="Dingo">{{Cita publicación|publicación=The Holocene|título= Causes of extinction of vertebrates during the Holocene of mainland Austràlia: arrival of the dingo, or human impact?|autor=C.N. Johnson i S, Wroe|volumen=13|número=6|fecha=noviembre de 2003|páginas=941–948|idioma=inglés}}</ref> | El llop marsupial modern va aparéixer per primera vegada fa quatre millons d'anys. Les espècies de la família [[Thylacinidae]] daten del principi del [[miocé]]; des de principis dels [[anys 1990]], s'han recuperat fòssils d'al menys set espècies extintes en [[Riversleigh]], part de [[Lawn Hill National Park]] al nort-oest de [[Queensland]].<ref name="AM2">{{Cita web|url=http://www.amonline.net.au/fossil_sites/riversleigh.htm|título=Riversleigh|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> <ref name="AM3">{{Cita web|url=http://www.amonline.Net.Au/thylacine/08.htm|título= Is there a fossil Thylacine?|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=anglés}}</ref> ''[[Nimbacinus dicksoni]] '' és la més antiga de les set espècies fòssils descrites, posseint vint-i-tres millons d'anys d'edat. Este [[tilacínit]] era molt més chicotet que els seus parents moderns.<ref name="LK1">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet22.htm|título=Lost Kingdoms: Dickson's Thylacine (''Nimbacinus dicksoni'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> L'espècie més gran, ''[[Thylacinus potens]] '', que va conseguir la mida d'un [[llop]], fon l'única que va sobreviure en el [[miocé]] superior.<ref name="LK2">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet38.htm|título=Lost Kingdoms: Powerful Thylacine (''Thylacinus potens'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> A finals del [[Plistocé]] i principis del [[holocé]], el llop marsupial modern se [[biogeografia|distribuïa]] (sense arribar a ser numerós) a través de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]].<ref name="Dingo">{{Cita publicación|publicación=The Holocene|título= Causes of extinction of vertebrates during the Holocene of mainland Austràlia: arrival of the dingo, or human impact?|autor=C.N. Johnson i S, Wroe|volumen=13|número=6|fecha=noviembre de 2003|páginas=941–948|idioma=inglés}}</ref> | ||
| − | Com a eixemple de [[evolució convergent]], el llop marsupial presentava un gran paregut en els [[cànit]]s del [[hemisferi Nort]]: [[dent]]s esmolats, [[mandíbula]]s potents, [[digitígrado|talons alçats]] i la mateixa forma general. Com el llop marsupial ocupava la mateixa [[caseta ecològica]] en [[Austràlia]] que els cànits | + | Com a eixemple de [[evolució convergent]], el llop marsupial presentava un gran paregut en els [[cànit]]s del [[hemisferi Nort]]: [[dent]]s esmolats, [[mandíbula]]s potents, [[digitígrado|talons alçats]] i la mateixa forma general. Com el llop marsupial ocupava la mateixa [[caseta ecològica]] en [[Austràlia]] que els cànits de el restant del món, va desenrollar moltes de les seues adaptacions. A pesar d'açò, no té relació [[filogenètica]] pròxima en els depredadors de l'hemisferi Nort; el seu parent més pròxim vivent és el diable de Tasmania (''[[Sarcophilus harrisii]] '').<ref name="PWS2">{{Cita web|url=http://www.parks.tas.gov.au/index.aspx?base=4765|título=Threatened Species: Thylacine - Tasmanian tiger, ''Thylacinus cynocephalus''|editorial=Parks and Wildlife Service, Tasmania|fecha=16 de juliol de 2008|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> |
{{Cita|Son fàcils de distinguir d'un gos autèntic per les ralles de l'esquena, pero l'esquelet és més difícil de distinguir. Els estudiants de zoologia d'Oxford havien d'identificar cent eixemplars zoològics com a part del seu examen final. Pronte es va córrer la veu que, si mai es trobaven un cràneu de "gos", era segur identificar-ho com a llop marsupial ya que alguna cosa tan obvi com un cràneu de gos havia de ser una trampa. Un any, els examinadors els varen preparar una doble trampa i varen incloure un autèntic cràneu de gos. La manera més fàcil de distinguir-los són els dos forats prominents a l'os palatal, forats generalment característics dels marsupials. Richard Dawkins - ''[[The Ancestor's Tale]] ''}} | {{Cita|Son fàcils de distinguir d'un gos autèntic per les ralles de l'esquena, pero l'esquelet és més difícil de distinguir. Els estudiants de zoologia d'Oxford havien d'identificar cent eixemplars zoològics com a part del seu examen final. Pronte es va córrer la veu que, si mai es trobaven un cràneu de "gos", era segur identificar-ho com a llop marsupial ya que alguna cosa tan obvi com un cràneu de gos havia de ser una trampa. Un any, els examinadors els varen preparar una doble trampa i varen incloure un autèntic cràneu de gos. La manera més fàcil de distinguir-los són els dos forats prominents a l'os palatal, forats generalment característics dels marsupials. Richard Dawkins - ''[[The Ancestor's Tale]] ''}} | ||