Edició de «Llonja del Cànem»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la plaça Major, concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]]. En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]]. | |
| − | |||
| − | La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'història de l'edifici de la Llonja del Cànem comença en l'any [[1604]], any en que finalisaren les | + | L'història de l'edifici de la Llonja del Cànem comença en l'any [[1604]], any en que finalisaren les obre del campanar de la ciutat ([[El Fadrí]]). El Consell municipal se plantejà comprar l'antiga casa del solar que ocupa hui la Llonja per a ampliar la plaça de l'Herba, que comprenia els immobles de l'iglésia de Santa Maria, el Palau de la Vila, la casa Abadia i eixa casa, per a tindre més espai, ya que en eixe lloc es celebrava tots els dilluns el nomenat "Mercat del dilluns", des de l'any [[1312]]. |
| − | L'ajuntament, comprà la casa, propietat de Jaume Gombau o Gumbau, i en febrer de l'any [[1605]] s'iniciaren els treballs de derrocament pero sorgí l' | + | L'ajuntament, comprà la casa, propietat de Jaume Gombau o Gumbau, i en febrer de l'any [[1605]] s'iniciaren els treballs de derrocament pero sorgí l'dea d'alçar en eixe solar un soportal o porchada per a la venda de fruita, conforme a la construcció de llonges d'aquell temps en ciutats com: [[Valéncia]], [[Saragossa]] o [[Sevilla]]. |
En l'any [[1606]] s'iniciaren els treballs per a la construcció de la nova Llonja de Castelló que no finalisarien fins a l'any [[1617]]. L'edifici fon obra de l'arquitecte Francisco Galiança. | En l'any [[1606]] s'iniciaren els treballs per a la construcció de la nova Llonja de Castelló que no finalisarien fins a l'any [[1617]]. L'edifici fon obra de l'arquitecte Francisco Galiança. | ||
| Llínea 13: | Llínea 11: | ||
En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. | En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. | ||
| − | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà | + | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc Vicent Castell que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures d'Oliet. |
Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. | Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. | ||
| Llínea 23: | Llínea 21: | ||
És un edifici d'estil renaixentiste de forma rectangular, d'una sola planta i en dos fronteres obertes molt semblants, en dos grans arcades recolzades sobre columnes toscanes i en un escut de la vila sobre les arcades del carrer Colón. | És un edifici d'estil renaixentiste de forma rectangular, d'una sola planta i en dos fronteres obertes molt semblants, en dos grans arcades recolzades sobre columnes toscanes i en un escut de la vila sobre les arcades del carrer Colón. | ||
| − | La nova construcció datada en l'any 1792 mostra unes fronteres barroques en pintures alegòriques del pintor morellà Oliet ( | + | La nova construcció datada en l'any 1792 mostra unes fronteres barroques en pintures alegòriques del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet Cruella). |
== Utilisació == | == Utilisació == | ||